10 Milagres de Jesus na Bíblia: Lista com versículos e explicação

Les noces de Canà

1 El tercer dia es van celebrar unes noces a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús. 2 També hi fou convidat Jesús, juntament amb els seus deixebles. 3 Com que el vi s’acabava, la mare de Jesús li diu:

– No tenen vi.

4 Jesús li respon:

– Dona, i jo què hi tinc a veure?* Encara no ha arribat la meva hora.*

5 La seva mare diu als servidors:

– Feu tot el que ell us digui.*

6 Hi havia allà sis piques de pedra destinades a les pràctiques de purificació usuals entre els jueus.* Tenien una cabuda d’uns cent litres cada una.*

7 Els diu Jesús:

– Ompliu d’aigua aquestes piques.

Ells les ompliren fins dalt. 8 Llavors els digué:

– Ara traieu-ne i porteu-ne al cap de servei.*

Ells li’n portaren. 9 El cap de servei tastà aquella aigua convertida en vi. Ell no sabia d’on venia, però els servidors sí que ho sabien, perquè ells mateixos l’havien treta. Aleshores el cap de servei crida el nuvi 10 i li diu:

– Tothom serveix primer els millors vins i, quan els convidats han begut molt, serveix els més ordinaris. Però tu has guardat fins ara el vi millor.

11 Així va començar Jesús els seus senyals a Canà de Galilea.* Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles van creure en ell.*

Guarició del cec de naixement

1 Jesús, tot passant, veié un home que era cec de naixement. 2 Els seus deixebles li van preguntar:

– Rabí, qui va pecar perquè nasqués cec: ell o els seus pares?*

3 Jesús respongué:

– No ha estat per cap pecat, ni d’ell ni dels seus pares, sinó perquè es manifestin en ell les obres de Déu.*4 Mentre és de dia, nosaltres hem de fer les obres del qui m’ha enviat:* però ara s’acosta la nit, quan ningú no pot treballar. 5 Mentre sóc al món, sóc la llum del món.*

6 Dit això, escopí a terra, va fer fang amb la saliva, el va estendre sobre els ulls del cec*7 i li digué:

– Vés a rentar-te a la piscina de Siloè –que vol dir «enviat».*

Ell hi va anar, s’hi rentà i tornà veient-hi.

8 Els veïns i els qui sempre l’havien vist captant comentaven:

– Aquest, ¿no és el qui s’asseia a demanar caritat?

9 Uns deien:

– Sí que és ell.

Altres contestaven:

– No és pas ell: és un que s’hi assembla.

Ell digué:

– Sóc jo mateix.

10 Llavors li preguntaren:

– Doncs com és que se t’han obert els ulls?

11 Ell respongué:

– Aquell home que es diu Jesús ha fet fang, me l’ha estès sobre els ulls i m’ha dit: "Vés a Siloè i renta-t’hi." Jo hi he anat, m’he rentat i ara hi veig.

12 Li digueren:

– On és, aquest home?

Respongué:

– No ho sé.

Primera multiplicació dels pans

13 Quan Jesús va rebre la notícia, es retirà d’allí en una barca tot sol cap a un lloc despoblat. Però així que la gent ho va saber, el seguiren a peu des de les seves poblacions. 14 Quan desembarcà, veié una gran gentada, se’n compadí i va curar els seus malalts.*

15 Arribat el capvespre, els deixebles s’acostaren a dir-li:

– Aquest lloc és despoblat i ja s’ha fet tard.* Acomiada la gent, i que vagin als pobles a comprar-se menjar.

16 Però Jesús els respongué:

– No cal que hi vagin. Doneu-los menjar vosaltres mateixos.*

17 Ells li diuen:

– Aquí només tenim cinc pans i dos peixos.

18 Ell els digué:

– Porteu-me’ls aquí.

19 Llavors va manar que la gent s’assegués a l’herba, prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans, els donà als seus deixebles, i ells els donaren a la gent.*20 Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n’ompliren dotze cistelles. 21 Els qui havien menjat eren uns cinc mil homes, sense comptar dones ni criatures.*

La tempesta calmada

35 Aquell mateix dia,* arribat el capvespre, Jesús diu als deixebles:

– Passem a l’altra riba.*

36 Deixaren, doncs, la gent i se’l van endur en la mateixa barca on es trobava. L’acompanyaven altres barques. 37 Tot d’una es va aixecar un gran temporal de vent, i les onades es precipitaven dins la barca fins al punt que ja l’omplien. 38 Jesús era a popa, dormint amb el cap sobre un coixí.* Ells el desperten i li diuen:

– Mestre, ¿no et fa res que ens enfonsem?

39 Així que es despertà, va increpar el vent i digué a l’aigua:*

– Silenci! Calla!*

Llavors el vent va parar* i arribà una gran bonança. 40 Jesús els digué:

– Per què sou tan covards? Encara no teniu fe?

41 Ells van sentir un gran temor i es deien l’un a l’altre:

– Qui és aquest, que fins el vent i l’aigua l’obeeixen?*

25 Hi havia una dona que patia de pèrdues de sang des de feia dotze anys. 26 Havia sofert molt en mans de metges i s’hi havia gastat tot el que tenia, però no havia obtingut cap millora, sinó que anava de mal en pitjor. 27 Aquesta dona, que havia sentit parlar de Jesús, se li va acostar per darrere enmig de la gent i li tocà el mantell, 28 perquè pensava: «Només que li pugui tocar la roba, ja em curaré.»*29 Immediatament se li estroncà la pèrdua de sang* i sentí dins el seu cos que estava guarida del mal que la turmentava. 30 Jesús s’adonà a l’instant de la força que havia sortit d’ell* i es girà per preguntar a la gent:

– Qui m’ha tocat la roba?

31 Els seus deixebles li contestaren:

– ¿Veus que la gent t’empeny pertot arreu i encara preguntes qui t’ha tocat?

32 Però Jesús anava mirant al seu voltant per veure la qui ho havia fet. 33 Llavors aquella dona, que sabia prou bé què li havia passat, es prosternà als seus peus tremolant de por i li va explicar tota la veritat.*34 Jesús li digué:

– Filla, la teva fe t’ha salvat.* Vés-te’n en pau i queda guarida del mal que et turmentava.

Guarició d’un endimoniat a Gèrasa

1 Després van arribar a l’altra banda del llac, al territori dels gerasencs.*2 Així que Jesús saltà de la barca, l’anà a trobar un home posseït d’un esperit maligne,* que venia de les coves sepulcrals,*3 el lloc on vivia. Ningú no era capaç de lligar-lo ni tan sols amb una cadena, 4 perquè moltes vegades havia trencat les cadenes i havia trossejat els grillons amb què l’havien volgut lligar. Ningú no tenia prou força per a dominar-lo. 5 Contínuament, de nit i de dia, anava pels sepulcres i per les muntanyes, cridant i donant-se cops amb pedres. 6 Quan l’home veié Jesús de lluny estant, corregué, es prosternà davant d’ell 7 i digué cridant amb veu forta:

– Per què et fiques amb mi,* Jesús, Fill del Déu altíssim?* Et conjuro per Déu que no em turmentis!

8 És que Jesús li havia dit: «Esperit maligne, surt d’aquest home!»

9 Jesús li pregunta:

– Quin és el teu nom?

Ell li respon:

– El meu nom és "Legió", perquè som molts.*

10 I demanava a Jesús amb insistència que no el tragués fora d’aquell territori.*

11 Hi havia allà pasturant vora la muntanya un gran ramat de porcs.*12 Llavors els esperits malignes van fer a Jesús aquesta súplica:

– Envia’ns als porcs, que hi entrarem.

13 Jesús els ho permeté. I tan bon punt els esperits malignes van sortir de l’home i entraren als porcs, el ramat es va tirar al llac pel precipici; els porcs, que eren uns dos mil, es van ofegar dintre l’aigua.*

14 Els porquers van fugir i escamparen la notícia per la ciutat i per la rodalia, i la gent sortí a veure què havia passat. 15 S’acostaren fins on era Jesús i veieren l’endimoniat que havia estat posseït per la legió, assegut, vestit i amb el seny recobrat, i es van espantar molt. 16 Els qui ho havien vist els explicaren què havia passat a l’endimoniat i l’episodi dels porcs. 17 Llavors es posaren a suplicar a Jesús que se n’anés del seu territori.

18 Quan Jesús pujava a la barca, el qui havia estat endimoniat li suplicava que el volgués amb ell. 19 Però Jesús no li ho va permetre, i li digué:

– Vés a casa teva, amb els teus, i anuncia’ls tot el que el Senyor t’ha fet* i com s’ha compadit de tu.

20 Aquell home se n’anà i pregonava per la Decàpolis* tot el que Jesús li havia fet,* i tothom en quedava astorat.

Guarició d’una dona amb hemorràgies. La filla de Jaire, retornada a la vida

21 Jesús travessà el llac amb la barca i va tornar a l’altra riba.* Molta gent es reuní al seu voltant, i ell es quedà vora l’aigua.*22 Llavors arriba un dels caps de la sinagoga,* que es deia Jaire, i, així que el veu, se li llança als peus 23 i, suplicant-lo amb insistència, li diu:

– La meva filleta s’està morint. Vine a imposar-li les mans* perquè es curi* i visqui.

24 Jesús se n’anà amb ell. El seguia molta gent que l’empenyia pertot arreu.

25 Hi havia una dona que patia de pèrdues de sang des de feia dotze anys. 26 Havia sofert molt en mans de metges i s’hi havia gastat tot el que tenia, però no havia obtingut cap millora, sinó que anava de mal en pitjor. 27 Aquesta dona, que havia sentit parlar de Jesús, se li va acostar per darrere enmig de la gent i li tocà el mantell, 28 perquè pensava: «Només que li pugui tocar la roba, ja em curaré.»*29 Immediatament se li estroncà la pèrdua de sang* i sentí dins el seu cos que estava guarida del mal que la turmentava. 30 Jesús s’adonà a l’instant de la força que havia sortit d’ell* i es girà per preguntar a la gent:

– Qui m’ha tocat la roba?

31 Els seus deixebles li contestaren:

– ¿Veus que la gent t’empeny pertot arreu i encara preguntes qui t’ha tocat?

32 Però Jesús anava mirant al seu voltant per veure la qui ho havia fet. 33 Llavors aquella dona, que sabia prou bé què li havia passat, es prosternà als seus peus tremolant de por i li va explicar tota la veritat.*34 Jesús li digué:

– Filla, la teva fe t’ha salvat.* Vés-te’n en pau i queda guarida del mal que et turmentava.

35 Encara Jesús parlava, que n’arriben uns de casa del cap de la sinagoga a dir-li:

– La teva filla s’ha mort. Què en trauràs, d’amoïnar més el Mestre?

36 Però Jesús, en sentir aquestes paraules, digué al cap de la sinagoga:

– No tinguis por; tingues només fe.

37 I no va permetre que l’acompanyés ningú, fora de Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume.*38 Quan arriben a casa del cap de la sinagoga, veu l’aldarull de la gent, que plorava i feia grans planys, 39 entra a la casa i els diu:

– Què són aquest aldarull i aquests plors? La nena no és morta, sinó que dorm.*

40 Ells es burlaven de Jesús. Però ell els treu tots fora, i pren només el pare i la mare de la nena i els qui l’acompanyaven, entra al lloc on era la nena, 41 l’agafa per la mà* i li diu:

– Talità, cum* –que vol dir: «T’ho mano:noia, aixeca’t.»*

42 A l’instant la noia es va aixecar i es posà a caminar. Tenia dotze anys. Tots quedaren plens d’estupor. 43 Però Jesús els prohibí que ho fessin saber a ningú.* I els digué que donessin menjar a la noia.

Jesús camina sobre l’aigua

22 Tot seguit, Jesús va fer pujar els deixebles a la barca i els manà que passessin al davant d’ell cap a l’altra riba, mentre ell acomiadava la gent. 23 Després d’acomiadar-los va pujar tot sol a la muntanya a pregar.* Al vespre encara era allà tot sol. 24 Mentrestant, la barca ja s’havia allunyat un bon tros* de terra, i les ones la sacsejaven,* perquè el vent era contrari. 25 A la matinada,* Jesús va anar cap a ells caminant sobre l’aigua.*26 Quan els deixebles el veieren caminant sobre l’aigua, es van esglaiar i es digueren:

– És un fantasma!*

I es posaren a cridar de por.

27 Però de seguida Jesús els digué:

– Coratge! Sóc jo. No tingueu por.

28 Pere li contestà:

– Senyor,* si ets tu, mana’m que vingui caminant sobre l’aigua.

29 Jesús li digué:

– Vine.

Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l’aigua i anà cap a Jesús. 30 Però en veure que el vent era fort, es va espantar. Llavors començà d’enfonsar-se i cridà:

– Senyor, salva’m!

31 A l’instant, Jesús estengué la mà i va agafar-lo tot dient-li:

– Home de poca fe!* Per què has dubtat?*

32 Llavors pujaren a la barca, i el vent va parar. 33 Els qui eren a la barca es prosternaren davant d’ell i exclamaren:

– Realment ets Fill de Déu!*

Guarició d’un paralític

1 Al cap d’uns quants dies, Jesús entrà novament a Cafarnaüm. Va córrer la veu que era a casa,*2 i s’hi aplegà tanta gent que no cabien ni davant la porta. Ell els anunciava la paraula.*3 Llavors vingueren uns homes a dur-li un paralític, que portaven entre quatre. 4 Veient que amb tanta gent no podien dur-lo fins a Jesús, van fer un forat al sostre sobre l’indret on ell era i van baixar la llitera on jeia el paralític.*5 Jesús, en veure la fe d’aquella gent, diu al paralític:

– Fill, et són perdonats els pecats.*

6 Hi havia allà asseguts uns mestres de la Llei que en el seu cor pensaven: 7 «Com és que aquest parla així? Això és una blasfèmia! Qui pot perdonar els pecats sinó Déu?»*

8 A l’instant, Jesús, que coneixia que pensaven així, els digué:

– Per què penseu això en el vostre cor? 9 Què és més fàcil, dir al paralític: "Et són perdonats els pecats", o bé dir-li: "Aixeca’t, pren la llitera i camina"? 10 Doncs ara sabreu que el Fill de l’home* té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra.

Llavors diu al paralític:

11 – T’ho mano: aixeca’t, pren la llitera i vés-te’n a casa.*

12 Ell s’aixecà, prengué immediatament la llitera i va sortir a la vista de tothom. Tots quedaren astorats i donaven glòria a Déu. Deien:

– No havíem vist mai res de semblant.

La mort de Llàtzer

1 Un home que es deia Llàtzer estava malalt. Era de Betània, el poble de Maria i de la seva germana Marta.*2 Maria era la qui va ungir el Senyor amb perfum i li eixugà els peus amb els cabells.* Llàtzer, el malalt, era el seu germà.

3 Les dues germanes enviaren a dir a Jesús:

– Senyor, aquell que estimes* està malalt.

4 Jesús, en sentir-ho, digué:

– Aquesta malaltia no portarà a la mort, sinó a la glòria de Déu:* per ella el Fill de Déu serà glorificat.

5 Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer. 6 Però quan va sentir que Llàtzer estava malalt, es va quedar encara dos dies al lloc on era. 7 Després digué als deixebles:

– Tornem a Judea.

8 Ells li diuen:

– Rabí, fa poc que els jueus et volien apedregar,* i ara tornes a anar-hi?

9 Jesús contestà:

– ¿No són dotze les hores del dia? Els qui caminen de dia no ensopeguen, perquè veuen la llum d’aquest món,*10 però els qui caminen de nit sí que ensopeguen, perquè els manca la llum.

11 Dit això, va afegir:

– Llàtzer, el nostre amic, s’ha adormit,* però vaig a despertar-lo.

12 Els deixebles li digueren:

– Senyor, si s’ha adormit, es posarà bo.*

13 Jesús es referia a la mort de Llàtzer, però ells es pensaven que parlava del son natural. 14 Llavors Jesús els digué obertament:

– Llàtzer és mort, 15 i m’alegro de no haver estat allí: serà en profit vostre, perquè cregueu. Però ara, anem a trobar-lo!

16 Tomàs, l’anomenat Bessó,* va dir als altres deixebles:

– Anem-hi també nosaltres i morim amb ell!*

Jesús és la resurrecció i la vida

17 Quan Jesús arribà, va trobar que Llàtzer ja era al sepulcre des de feia quatre dies. 18 Betània és a prop de Jerusalem, cosa de tres quilòmetres,*19 i molts dels jueus havien vingut a consolar Marta i Maria per la mort del seu germà. 20 Quan Marta va saber que Jesús arribava, sortí a rebre’l. Maria es quedà a casa. 21 Marta digué a Jesús:

– Senyor, si haguessis estat aquí, no s’hauria mort, el meu germà. 22 Però, fins i tot ara, jo sé que Déu et concedirà tot el que li demanis.

23 Jesús li diu:

– El teu germà ressuscitarà.

24 Marta li respon:

– Ja sé que ressuscitarà en el moment de la resurrecció, el darrer dia.*

25 Li diu Jesús:

– Jo sóc la resurrecció i la vida.* Qui creu en mi, encara que mori, viurà; 26 i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més.* ¿Ho creus, això?

27 Ella li respon:

– Sí, Senyor: jo crec que tu ets el Messies, el Fill de Déu, el qui havia de venir al món.*

El dol per Llàtzer

28 Havent dit això, Marta se’n va anar a cridar la seva germana Maria i li digué en veu baixa:

– El Mestre és aquí i et crida.

29 Ella, en sentir-ho, s’aixecà corrents i anà a trobar-lo. 30 Jesús encara no havia entrat al poble, sinó que era a l’indret on Marta l’havia trobat. 31 Els jueus que eren amb Maria a casa per consolar-la, quan veieren que s’aixecava corrents i sortia, la seguiren, pensant-se que anava al sepulcre a plorar. 32 Maria va arribar on era Jesús i, en veure’l, se li llançà als peus i li digué:

– Senyor, si haguessis estat aquí, no s’hauria mort, el meu germà.

33 Quan Jesús veié que ella plorava i que ploraven també els jueus que l’acompanyaven, es va commoure interiorment i es contorbà. 34 Llavors preguntà:

– On l’heu posat?

Li diuen:

– Senyor, vine i ho veuràs.

35 Jesús començà a plorar.*36 Els jueus deien:

– Mireu com l’estimava.

37 Però alguns d’ells replicaren:

– Ell, que va obrir els ulls al cec, ¿no hauria pogut fer que aquest home no morís?

38 Jesús, commogut profundament altra vegada, va arribar al sepulcre. Era una cova tapada per una llosa.*

La resurrecció de Llàtzer

39 Jesús digué:

– Traieu la llosa.

Marta, la germana del difunt, li diu:

– Senyor, després de quatre dies,* ja deu fer fortor.

40 Li respon Jesús:

– ¿No t’he dit que, si creus, veuràs la glòria de Déu?

41 Llavors van treure la llosa. Jesús alçà els ulls* i digué:

– Pare, et dono gràcies perquè m’has escoltat. 42 Ja sé que sempre m’escoltes, però ho dic per la gent que m’envolta, perquè creguin que tu m’has enviat.

43 Havent dit això, cridà amb tota la força:

– Llàtzer, surt a fora!

44 I el mort sortí, lligat de peus i mans amb benes d’amortallar, i la cara lliga-da amb un mocador.* Jesús els diu:

– Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar.*