Ajuda ao próximo

35 Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; 36 anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure’m.*

37 »Llavors els justos li respondran:

»– Senyor,* ¿quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure? 38 ¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir? 39 ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure’t?

40 »El rei els respondrà:

»– En veritat us ho dic: tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, m’ho fèieu a mi.*

42 Dóna a qui et demana; no et desentenguis del qui et vol manllevar.

16 Que brilli igualment la vostra llum davant la gent;* així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel.*

38 Doneu, i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Tal com mesureu sereu mesurats.*

10 La gent li preguntava:

– Així, doncs, què hem de fer?*

11 Ell els responia:

– Qui tingui dos vestits, que en doni un al qui no en té, i qui tingui menjar, que també el comparteixi.

33 Veneu els vostres béns i doneu els diners com a almoina.* Procureu-vos bosses que no es facin malbé, reuniu-vos al cel un tresor* que no s’acabi; allà, els lladres no s’hi acosten, ni les arnes no destrossen res. 34 Perquè on teniu el tresor, hi tindreu el cor.*

12 Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat.*

13 Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics.*

35 Sempre us he mostrat que convé de treballar així per no escandalitzar els febles,* recordant les paraules de Jesús, el Senyor, quan digué: "Fa més feliç donar que rebre."*

36 Després de dir aquestes paraules, Pau s’agenollà i va pregar amb tots ells.*37 Llavors tothom esclatà en plors, i se li tiraven al coll i el besaven, 38 afligits sobretot perquè els havia dit que ja no el tornarien a veure. Després el van acompanyar fins a la nau.

13 Feu-vos solidaris de les necessitats del poble sant. Practiqueu amb deler l’hospitalitat.*

L’actitud dels forts en la fe

1 Nosaltres, els forts en la fe, hem d’ajudar els qui no ho són a portar les seves febleses, sense buscar allò que ens plau.

2 Ajudeu-vos a portar les càrregues els uns als altres, i compliu així la llei de Crist.*

28 El qui robava, que deixi de robar; que procuri treballar honestament amb les seves mans* i així pugui donar al qui passa necessitat.

4 Que no miri cadascú per ell, sinó que procuri sobretot pels altres.*

La fe i les obres

14 De què servirà, germans meus, que algú digui que té fe si no ho demostra amb les obres? ¿Pot salvar-lo, potser, aquesta fe?*15 Si un germà o una germana no tenen vestits i els falta l’aliment de cada dia, 16 i algú de vosaltres els diu: «Aneu-vos-en en pau, abrigueu-vos bé i alimenteu-vos», però no els dóna allò que el seu cos necessita, de què serviran aquestes paraules? 17 Així passa també amb la fe: si no es demostra amb les obres, la fe tota sola és morta.*

17 Si algú que posseeix béns en aquest món veu el seu germà que passa necessitat i li tanca les entranyes, com pot habitar dintre d’ell l’amor de Déu?*

17 Qui es compadeix del pobre presta al Senyor

i ell li retornarà el préstec.*

11 Mai no faltaran pobres en el país;* per això et mano que obris generosament la mà als teus germans, als pobres i necessitats del teu país.*