Aliança

8 Després Déu va dir a Noè i als seus fills:

9 – Mireu, jo faig la meva aliança* amb vosaltres, amb els vostres descendents 10 i amb tots els éssers vius que us envolten: els ocells, els animals feréstecs i domèstics que han sortit de l’arca, en una paraula, amb tots els éssers vius de la terra.*11 Faig amb vosaltres aquesta aliança: les aigües del diluvi no tornaran mai més a exterminar ningú, cap més diluvi no devastarà la terra.

12 I Déu va afegir:

– El signe de l’aliança que faig amb vosaltres i amb tots els éssers vius que us envolten, per totes les generacions i per sempre, és aquest: 13 posaré el meu arc en els núvols com a signe de la meva aliança amb la terra.

11 Faig amb vosaltres aquesta aliança: les aigües del diluvi no tornaran mai més a exterminar ningú, cap més diluvi no devastarà la terra.

13 posaré el meu arc en els núvols com a signe de la meva aliança amb la terra.

18 Aquell dia el Senyor va fer una aliança amb Abram tot dient:

– Dono aquest país als teus descendents,* des del torrent d’Egipte fins al gran riu, el riu Eufrates: 19 tot el territori dels quenites, dels quenazites, dels cadmonites, 20 dels hitites, dels perizites, dels rafaïtes, 21 dels amorreus, dels cananeus, dels guirgaixites i dels jebuseus.*

3 Abram es va prosternar amb el front a terra, i Déu li digué:

4 – Mira, aquesta és la meva aliança entre jo i tu: seràs pare d’una multitud de pobles. 5 Ja no et diràs més Abram; el teu nom serà Abraham,* perquè et faré pare d’una multitud de pobles.*6 Et faré molt i molt fecund; els teus descendents formaran diverses nacions, i de tu sortiran reis. 7 Mantindré la meva aliança entre jo i tu, i amb les generacions que et succeiran.* Serà una aliança perpètua: jo seré el teu Déu i el Déu de la teva descendència. 8 A tu i als teus descendents, us donaré tot el país de Canaan, on ara vius com a immigrant. Serà possessió d’ells per sempre;* i jo seré el seu Déu.

9 Déu digué encara a Abraham:

– Tu i els teus descendents, de generació en generació, heu de guardar la meva aliança. 10 Aquest és el signe de l’aliança que s’ha de mantenir per sempre entre jo i vosaltres, és a dir, amb els teus descendents: tots els homes hauran de ser circumcidats.*11 Circumcidareu el vostre prepuci, i aquest serà el signe de l’aliança entre jo i vosaltres.

5 L’any següent, el catorzè, Quedorlaómer i els reis aliats d’ell van venir i van derrotar els rafaïtes a Aixterot-Carnaim,* els zuzites a Am, els emites* a la plana de Quiriataim*

5 Ara, doncs, si escolteu la meva veu i observeu la meva aliança, sereu la meva heretat preferida entre tots els pobles, ja que tota la terra és meva:*

31 »Estendré les fronteres del teu país des del Mar Roig fins al Mediterrani,* i des del desert del Sinaí fins al riu Eufrates. Jo faré caure a les teves mans tots els habitants del país perquè tu els n’expulsis. 32 No facis cap pacte amb ells ni amb els seus déus,

Renovació de l’aliança

10 El Senyor va dir:

– Jo faig una aliança.* En presència de tot el teu poble obraré prodigis com no se n’havien obrat mai en tota la terra ni en cap nació. Tot aquest poble que t’envolta veurà com són d’impressionants les obres que faré juntament amb tu.

28 Moisès es va quedar allà dalt amb el Senyor quaranta dies i quaranta nits,* sense menjar ni beure, i va escriure* en les taules de pedra les clàusules de l’aliança, aquests deu manaments.*

28 Moisès es va quedar allà dalt amb el Senyor quaranta dies i quaranta nits,* sense menjar ni beure, i va escriure* en les taules de pedra les clàusules de l’aliança, aquests deu manaments.*

13 Us va fer conèixer la seva aliança, us va manar que complíssiu els deu manaments que havia escrit sobre dues taules de pedra.*

9 »Reconeix, doncs, que el Senyor, el teu Déu, és realment Déu. És el Déu fidel,* que manté la seva aliança i el seu amor fins a un miler de generacions, per als qui l’estimen i guarden els seus preceptes.

14 Quan el poble aixecà el campament per travessar el Jordà, els sacerdots que portaven l’arca de l’aliança anaven al davant. 15 El riu Jordà, durant el temps de la sega, inunda tota la riba,* però tan bon punt els sacerdots que portaven l’arca van arribar al riu i van posar-hi els peus, 16 l’aigua que baixava s’aturà i quedà embassada fins molt lluny, fins a la vila d’Adam, que és a la vora de Saretan.* Quan l’aigua que baixava cap al mar de l’Arabà, el Mar Mort,* acabà d’escolar-se, el poble pogué travessar el riu enfront de Jericó. 17 Els sacerdots que portaven l’arca de l’aliança del Senyor es van aturar dins el llit eixut del Jordà fins que tothom hagué passat. I tot el poble travessà el riu per terra eixuta.*

17 Joiadà va renovar l’aliança entre el Senyor, per una part, i el rei i el poble, per l’altra, perquè es comprometessin a ser el poble del Senyor;* igualment va establir una aliança entre el rei i el poble.*

3 El rei, dret al costat de la columna,* a la presència del Senyor, va renovar l’aliança amb el compromís de seguir-lo i de complir els seus preceptes, les seves prescripcions i els seus decrets amb tot el cor i amb tota l’ànima,* i de guardar les clàusules de l’aliança, tal com estaven escrites en aquell llibre. I tot el poble va ratificar l’aliança.*

6 El rei Jehoram va sortir en campanya des de Samaria i passà revista a tot l’exèrcit d’Israel. 7 Jehoram envià a dir a Josafat,* rei de Judà:

– El rei de Moab s’ha revoltat contra mi. Vols venir amb mi a fer la guerra contra els moabites?

Li va respondre:

– Sí que hi vindré. Jo faré com tu, el meu poble farà com el teu poble, i els meus cavalls, com els teus.*

16 I Jonatan va fer aquest pacte amb el casal de David: «Que el Senyor demani comptes als enemics de David!»*

17 Jonatan va insistir a David que jurés per l’afecte que li tenia. Se l’estimava com a si mateix.

10 Després el Senyor va parlar a Moisès. Li digué:

11 – El sacerdot Pinhàs, fill d’Eleazar i nét d’Aaron, amb el seu zel per mi* ha fet que s’apaivagués la meva indignació contra els israelites; per això la meva ge-losia no els ha exterminat. 12 Comunica-li, doncs, que jo faig amb ell una aliança de pau: 13 amb aquesta aliança li concedeixo perpètuament el sacerdoci, a ell i als seus descendents, perquè s’ha encès de zel per mi, pel seu Déu, i ha expiat la culpa dels israelites.*

89 Quan Moisès entrava a la tenda del trobament per parlar amb el Senyor, sentia la veu d’ell que li parlava des de la coberta del perdó que hi ha damunt de l’arca que conté el document de l’aliança, entre els dos querubins.* Així li parlava.*

Els encensers dels partidaris de Corè

1 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:

2 – Comunica a Eleazar, fill del sacerdot Aaron, que retiri els encensers d’entre les brases, perquè són sagrades, i escampi lluny el caliu.*3 Els encensers d’aquests homes morts pel pecat que han comès, ara són consagrats, perquè amb ells han ofert encens al Senyor. Transformeu-los en làmines per a recobrir l’altar i seran un signe per a advertir els israelites.*

4 El sacerdot Eleazar recollí els encensers de bronze amb què oferien encens els homes que havien mort cremats i els va laminar per a recobrir l’altar. 5 Això recordava als israelites que només el qui és descendent d’Aaron pot acostar-se a l’altar a cremar encens al Senyor. Si algun altre s’hi acostés, acabaria com Corè i els seus partidaris, tal com el Senyor li havia advertit per mitjà de Moisès.

Murmuració del poble contra Moisès i Aaron

6 L’endemà, tota la comunitat dels israelites va murmurar contra Moisès i Aaron, dient-los:

– Esteu matant el poble del Senyor!

7 La comunitat començava a amotinar-se contra Moisès i Aaron, quan aquests es van girar cap a la tenda del trobament. En aquell moment, el núvol la va cobrir i aparegué la presència gloriosa del Senyor;*8 Moisès i Aaron van anar llavors davant la tenda del trobament. 9 El Senyor va parlar a Moisès. Li digué:

10 – Aparteu-vos d’aquesta comunitat, perquè els destruiré en un instant.

Però Moisès i Aaron es prosternaren amb el front a terra. 11 Després Moisès va dir a Aaron:

– Pren l’encenser, posa-hi brases de l’altar, tira-hi encens i vés de pressa cap a la comunitat, i fes el ritu d’expiació a favor d’ells.* El Senyor s’ha indignat, i el flagell ja comença.

12 Els israelites tornaren a ofendre el Senyor amb el seu mal comportament. Per aquest motiu, el Senyor va fer que Eglon, rei de Moab, dominés Israel. 13 Eglon s’alià amb els ammonites* i els amalequites,* va fer la guerra a Israel, el va vèncer i conquerí la ciutat de les Palmeres.*

La nova aliança

31 «Vénen dies, ho dic jo, el Senyor, que pactaré una aliança nova amb el casal d’Israel i amb el casal de Judà. 32 No serà com l’aliança que vaig pactar amb els seus pares, quan els vaig agafar per la mà per fer-los sortir del país d’Egipte; aquella aliança, ells la van trencar,* tot i que jo havia complert els meus compromisos com a senyor.* Sóc jo, el Senyor, qui ho diu. 33 L’aliança que jo pactaré amb el casal d’Israel després d’aquells dies serà aquesta: Posaré la meva llei en el seu interior, l’escriuré en el seu cor.* Llavors jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble.* Ho dic jo, el Senyor. 34 Ja no caldrà que s’instrueixin l’un a l’altre dient: "Coneixeu qui és el Senyor", perquè des del més petit fins al més gran, tots em coneixeran.* Perdonaré la seva culpa, no em recordaré més del seu pecat.* Ho dic jo, el Senyor.

20 – Això diu el Senyor: Si sou capaços de trencar el meu pacte amb el dia i la nit, i de fer que dia i nit no vinguin al moment just, 21 també es trencarà el meu pacte amb el meu servent David: no hi haurà cap més fill seu que regni en el seu tron; i igualment es trencarà el meu pacte amb els sacerdots levítics que oficien davant meu.*

La nova aliança segellada amb la sang de Crist

15 Així, doncs, el Crist és mitjancer d’una nova aliança, perquè ha mort en rescat dels pecats comesos sota la primera; així els qui són cridats reben l’herència eterna que els havia estat promesa.*

La nova aliança segellada amb la sang de Crist

15 Així, doncs, el Crist és mitjancer d’una nova aliança, perquè ha mort en rescat dels pecats comesos sota la primera; així els qui són cridats reben l’herència eterna que els havia estat promesa.*

6 En canvi, al nostre gran sacerdot li correspon d’oficiar en un culte més excel·lent, ja que és mitjancer d’una aliança molt millor, fonamentada en promeses incomparablement millors.*

Pregària final

20 Que el Déu de la pau, que ha fet pujar d’entre els morts Jesús, Senyor nostre, el gran pastor de les ovelles,* gràcies a la sang d’una aliança eterna,*21 us perfeccioni amb tota mena de béns perquè pugueu complir la seva voluntat; i que ell mateix faci en nosaltres allò que li és plaent per mitjà de Jesucrist, al qual sigui donada la glòria pels segles dels segles. Amén.*

6 ell ens ha fet capaços de ser servidors de la nova aliança, que no és la de la lletra, sinó la de l’Esperit. Perquè la lletra mata, però l’Esperit dóna vida.*

24 Tot això té un sentit figurat. Les dues dones representen dues aliances. La primera aliança, que ve de la muntanya del Sinaí i infanta esclaus, és representada per Agar; 25 i aquesta dona, Agar,* que representa la muntanya del Sinaí, a l’Aràbia, correspon a la Jerusalem d’ara, que de fet és esclava igual que els seus fills.*26 En canvi, la Jerusalem del cel és lliure,* i és la nostra mare,

17 Però l’amor del Senyor pels seus fidels

és de sempre i dura sempre;*

la seva bondat s’estén als fills dels fills

18 si guarden la seva aliança,

si es recorden dels preceptes i els compleixen.*

21 El Senyor diu encara: «Aquesta serà la meva aliança amb ells: El meu esperit que reposa damunt vostre i les paraules que us he posat als llavis* no s’allunyaran mai de vosaltres, ni dels vostres descendents, ni dels seus fills, des d’ara i per sempre. Ho dic jo, el Senyor.»

25 »Faré amb el meu ramat una aliança de pau i exterminaré del país les bèsties ferotges, perquè puguin viure confiadament al desert i dormir a les boscúries.*

8 És el Senyor mateix qui anirà al teu davant i serà amb tu: no et deixarà ni t’abandonarà. No tinguis por, no t’acovardeixis!*

27 Durant una setmana d’anys* concertarà amb molts una aliança ferma,* i durant mitja setmana d’anys abolirà sacrificis i oblacions.* Sobre l’angle de l’altar hi haurà l’abominació devastadora,* fins que la ruïna decretada es compleixi en aquell devastador.»*

5 »"El rei del sud* serà poderós, però un dels seus generals* arribarà a ser més fort que ell, i el seu domini s’estendrà sobre un imperi més gran. 6 Al cap d’uns quants anys faran un pacte: la filla del rei del sud es casarà amb el rei del nord per executar els acords,* però ella no serà prou poderosa i no es mantindrà amb la seva descendència. Serà traïda juntament amb els qui la van portar,* amb el seu fill i amb el qui l’havia sostinguda en aquells temps.

16 L’invasor farà el que voldrà. Ningú no se li podrà enfrontar. S’establirà* al país esplèndid* exterminant pertot arreu.*17 Es proposarà de venir amb la força de tot el seu regne i de pactar amb el rei del sud donant-li una muller* per a destruir-lo. Però no ho aconseguirà,* no se n’apoderarà.

Declaro que sóc innocent

1 Havia fet pacte amb els meus ulls

de no desitjar cap donzella.*

16 La saviesa t’arrencarà també de la dona seductora,*

de la dona d’altri que mareja amb afalacs:

17 ha abandonat el marit de quan era jove,

ha oblidat l’aliança amb el seu Déu.*