Alimento

35 Jesús els diu:

– Jo sóc el pa de vida: qui ve a mi no passarà fam i qui creu en mi no tindrà mai set.*

27 Però no us heu d’afanyar tant per l’aliment que es fa malbé, sinó pel que dura* i dóna vida eterna. I el Fill de l’home us donarà aquest aliment, perquè Déu, el Pare, l’ha marcat amb el seu segell.*

4 Però ell li va respondre:

– L’Escriptura diu: L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu.*

6 »Feliços els qui tenen fam i set de ser justos,* perquè seran saciats.

33 Vosaltres, busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell té per just,* i tot això us ho donarà de més a més.

Confiança i neguit

25 »Per això us dic: No us preocupeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu. ¿No val més la vida que el menjar, i el cos més que el vestit?

2 com infants tot just nats, deliu-vos per la llet pura de la Paraula,* que us farà créixer i us durà a la salvació.

16 Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i en donava als deixebles perquè els servissin a la gent.*17 Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir dotze cistelles dels bocins de pa que havien sobrat.*

9 calmà la set dels assedegats

i omplí de menjar els famolencs.*

10 Pagueu íntegre el delme al tresor del temple, i així hi haurà menjar a casa meva. Feu la prova de pagar-me’l. Us ho dic jo, el Senyor de l’univers. Llavors veureu com us obro les comportes del cel i aboco sobre vosaltres a mans plenes la benedicció.*

10 El qui proveeix el sembrador de gra per a la sembra i dóna pa per a menjar, també us proveirà abundosament de llavor i farà créixer els fruits de la vostra justícia.*

25 L’home generós satisfà la seva fam;

qui dóna a beure, també és saciat.*

24 Paraules afables són una bresca de mel:

dolces al paladar, saludables al cos.*

10 Esdres va afegir:

– Aneu, mengeu bé, beveu bones begudes i repartiu-ne als qui no tenen res preparat, perquè la diada d’avui és santa, dedicada al nostre Senyor.* No us entristiu: la joia que ve del Senyor és la vostra força.*

7 Perquè no dúiem res quan vam arribar al món, i no ens en podrem endur res.*8 Mentre tinguem, doncs, menjar i vestit, donem-nos per satisfets.*

31 Així, doncs, tant si mengeu com si beveu, com si feu una altra cosa, feu-ho tot a glòria de Déu.*

46 Cada dia eren constants a assistir unànimement al culte del temple.* A casa, partien el pa i prenien junts el seu aliment amb joia i senzillesa de cor. 47 Lloaven Déu i eren ben vistos de tot el poble. I cada dia el Senyor afegia a la comunitat els qui acollien la salvació.*

20 Mira, sóc a la porta i truco.* Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi.*

3 El qui menja de tot, que no menyspreï el qui no en menja; i el qui no menja de tot, que no jutgi* el qui en menja, perquè també aquest ha estat acollit per Déu.

Ritus i doctrines inútils

16 Que ningú no us imposi res en qüestió de menjar o beure, o en matèria de festes, llunes noves o dissabtes.*17 Totes aquestes coses només són l’ombra de la realitat que havia de venir, és a dir, de Crist.*

3 T’ha afligit fent-te passar fam, però després t’ha alimentat amb el mannà,* que ni tu ni els teus pares no coneixíeu. Volia que reconeguessis que l’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca del Senyor.*

9 »Dels animals que viuen a l’aigua, podeu menjar els que tenen aletes i escates, 10 però els que no en tenen, no els mengeu: considereu-los impurs.

29 Déu digué encara:

– Mireu, us dono totes les herbes que fan llavor arreu de la terra i tots els arbres que donen fruit amb la seva llavor, perquè siguin el vostre aliment.

3 Us servirà d’aliment tot el que té vida i es mou, com també tots els vegetals: tot us ho dono. 4 Però no mengeu la carn amb la seva vida, és a dir, amb la seva sang.*

3 No menjava aliments delicats, no tastava vi ni carn ni m’havia posat per-fums durant aquelles tres setmanes.