Amigo

24 Hi ha amics que porten la ruïna;

amic hi ha, més unit que un germà.*

17 L’amic estima en tot moment,

el germà és per a quan van mal dades.*

9 El perfum i l’encens alegren el cor;

la tendresa de l’amic val més que el propi parer.

17 El ferro és igual al ferro,

i un home és igual a un altre.*

5 Val més correcció franca

que un amic que calla els defectes.

6 Els retrets d’un amic són lleials;

són traïdors els besos d’un enemic.

10 No abandonis el teu amic ni l’amic del teu pare.

En la desgràcia no corris a casa del teu germà:

val més un veí a prop que un germà lluny.*

20 Qui va amb un savi es torna savi,

qui va amb un neci es torna més neci.

2

24 No et facis amic del geniüt,

amb el rabiüt no hi vagis:*

25 t’encomanaries del seu procedir,

t’exposaries a un parany mortal.

6 Molts es vanten de ser gent lleial;

però un home de confiança, qui el trobarà?

4 Com més fortuna, més amics,

però el pobre perd fins l’amic.*

13 Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics.*14 Vos-altres sou els meus amics si feu el que jo us mano. 15 Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics perquè us he fet conèixer tot allò que he sentit del meu Pare.*

12 Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat.*13 Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics.*

11 Estimats meus, si Déu ens ha estimat així, també nosaltres ens hem d’estimar els uns als altres. 12 A Déu, ningú no l’ha vist mai; però si ens estimem, ell està en nosaltres i, dins nostre, el seu amor ha arribat a la plenitud.*

16 Hem conegut l’amor pel fet que Jesucrist ha donat la seva vida per nosaltres. Per això, també nosaltres hem de donar la vida pels germans.*17 Si algú que posseeix béns en aquest món veu el seu germà que passa necessitat i li tanca les entranyes, com pot habitar dintre d’ell l’amor de Déu?*

18 Fills meus, no estimem amb frases i paraules, sinó amb obres i de veritat.*

23 Així es va complir allò que diu l’Escriptura: Abraham va creure en Déu, i Déu li ho comptà com a justícia;* per això fou anomenat amic de Déu.*

10 Estimeu-vos afectuosament camb un amor fratern,* avanceu-vos a honorar-vos els uns als altres.*

9 Més val ser dos que no pas un, perquè així el treball rendeix més.*10 I si l’un cau, l’altre l’aixeca. Però ai del qui cau estant sol, sense que un altre el pugui aixecar!

Que n’és, de bo, viure tots junts els germans

1 Càntic de pelegrinatge.* Referit a David.

Que n’és, de bo i agradable,

viure tots junts els germans!*

2 És com el perfum que ungeix el cap

i s’escampa per la barba, per la barba d’Aaron,*

que s’escampa fins al coll dels seus vestits.

3 És com la rosada de l’Hermon,*

que s’escampa per les muntanyes de Sió.

És allí que el Senyor dóna la seva benedicció:*

hi dóna la vida per sempre.

63 M’uneixo a tots els teus fidels,

als qui guarden els teus preceptes.

3 Jonatan i David van fer un pacte d’amistat, perquè Jonatan se l’estimava com a si mateix.*

33 No us deixeu enganyar: «Les males companyies corrompen els bons costums.»*