Amizade

24 Hi ha amics que porten la ruïna;

amic hi ha, més unit que un germà.*

24 Hi ha amics que porten la ruïna;

amic hi ha, més unit que un germà.*

17 L’amic estima en tot moment,

el germà és per a quan van mal dades.*

17 L’amic estima en tot moment,

el germà és per a quan van mal dades.*

9 Qui vol amistat oblida les ofenses,

perd l’amic el qui les retreu.

17 El ferro és igual al ferro,

i un home és igual a un altre.*

17 El ferro és igual al ferro,

i un home és igual a un altre.*

9 El perfum i l’encens alegren el cor;

la tendresa de l’amic val més que el propi parer.

9 El perfum i l’encens alegren el cor;

la tendresa de l’amic val més que el propi parer.

10 No abandonis el teu amic ni l’amic del teu pare.

En la desgràcia no corris a casa del teu germà:

val més un veí a prop que un germà lluny.*

10 No abandonis el teu amic ni l’amic del teu pare.

En la desgràcia no corris a casa del teu germà:

val més un veí a prop que un germà lluny.*

5 Val més correcció franca

que un amic que calla els defectes.

6 Els retrets d’un amic són lleials;

són traïdors els besos d’un enemic.

20 Qui va amb un savi es torna savi,

qui va amb un neci es torna més neci.

28 El xafarder promou discòrdies,

el qui difama provoca enemistats.

2

24 No et facis amic del geniüt,

amb el rabiüt no hi vagis:*

25 t’encomanaries del seu procedir,

t’exposaries a un parany mortal.

13 Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics.*

13 Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics.*

15 Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics perquè us he fet conèixer tot allò que he sentit del meu Pare.*

12 Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat.*

10 Estimeu-vos afectuosament camb un amor fratern,* avanceu-vos a honorar-vos els uns als altres.*

11 Desitjo vivament de visitar-vos per comunicar-vos alguns dons de l’Esperit; així sereu enfortits, 12 o, més ben dit, quan sigui enmig vostre ens confortarà la fe que tenim en comú vosaltres i jo.

Déu és amor

7 Estimats meus, estimem-nos els uns als altres, perquè l’amor ve de Déu; tothom qui estima ha nascut de Déu i coneix Déu.

11 Estimats meus, si Déu ens ha estimat així, també nosaltres ens hem d’estimar els uns als altres. 12 A Déu, ningú no l’ha vist mai; però si ens estimem, ell està en nosaltres i, dins nostre, el seu amor ha arribat a la plenitud.*

21 Aquest és el manament que hem rebut de Jesús: qui estima Déu, també ha d’estimar el seu germà.*

Amistat entre David i Jonatan

1 Després d’aquella conversa entre David i Saül, Jonatan* va sentir una simpatia profundíssima per David i començà d’estimar-se’l com a si mateix. 2 Saül va quedar-se’l al seu costat des d’aquell dia i no li permeté que tornés a casa del seu pare. 3 Jonatan i David van fer un pacte d’amistat, perquè Jonatan se l’estimava com a si mateix.*

3 Jonatan i David van fer un pacte d’amistat, perquè Jonatan se l’estimava com a si mateix.*

David afavoreix el fill de Jonatan

1 Un dia David va preguntar:

– Hi ha cap supervivent de la família de Saül? El voldria afavorir, per amor de Jonatan.*

16 Però Rut contestà:

– No insisteixis que et deixi, que em separi de tu i me’n torni! On vagis tu, vull venir-hi jo; on visquis tu, vull viure-hi jo. El teu poble serà el meu poble, el teu Déu serà el meu Déu. 17 On moris tu, allí moriré jo i allí seré enterrada. Només la mort ens podrà separar; i si no és així, que el Senyor em faci caure al damunt tota mena de mals!

23 Així es va complir allò que diu l’Escriptura: Abraham va creure en Déu, i Déu li ho comptà com a justícia;* per això fou anomenat amic de Déu.*

No puc confiar en vosaltres

14 El qui és abandonat pel seu proïsme

s’aparta del temor del Totpoderós.*

4 Adúlters!* ¿No sabeu que l’amistat amb el món és enemistat amb Déu? El qui vol ser amic del món es torna enemic de Déu.*

9 Més val ser dos que no pas un, perquè així el treball rendeix més.*10 I si l’un cau, l’altre l’aixeca. Però ai del qui cau estant sol, sense que un altre el pugui aixecar!

10 I si l’un cau, l’altre l’aixeca. Però ai del qui cau estant sol, sense que un altre el pugui aixecar!

12 I si un de sol pot ser vençut, dos ja planten cara. Perquè: «Una corda de tres caps no es trenca fàcilment.»

9 Més val ser dos que no pas un, perquè així el treball rendeix més.*

Que n’és, de bo, viure tots junts els germans

1 Càntic de pelegrinatge.* Referit a David.

Que n’és, de bo i agradable,

viure tots junts els germans!*

Que n’és, de bo, viure tots junts els germans

1 Càntic de pelegrinatge.* Referit a David.

Que n’és, de bo i agradable,

viure tots junts els germans!*

2 És com el perfum que ungeix el cap

i s’escampa per la barba, per la barba d’Aaron,*

que s’escampa fins al coll dels seus vestits.

3 És com la rosada de l’Hermon,*

que s’escampa per les muntanyes de Sió.

És allí que el Senyor dóna la seva benedicció:*

hi dóna la vida per sempre.

6 Déu és pare dels orfes i defensor de les viudes,*

des del lloc sagrat on resideix.

19 honra el pare i la mare,* i estima els altres com a tu mateix.*

33 No us deixeu enganyar: «Les males companyies corrompen els bons costums.»*

33 No us deixeu enganyar: «Les males companyies corrompen els bons costums.»*