Amor de casal

6 Posa’m com un segell* sobre el teu cor,

com un segell sobre el teu braç,

perquè l’amor és fort com la mort,*

la passió, inexorable com l’abisme:

les seves flames són flames abrandades,

una flama divina.*

7 Els mars profunds no podran apagar l’amor,

ni ofegar-lo les fonts dels oceans.*

I si algú oferia tots els béns de casa seva a canvi de l’amor,

només obtindria menyspreu.*

9 M’has robat el cor, germana meva,* esposa,

amb una sola mirada m’has robat el cor,

amb una sola perla dels teus collarets.

ELLA

2 Que em besi amb besos de la seva boca!

Les teves carícies són més dolces que el vi.*

3 Són embriagants els teus perfums,

aroma que s’escampa és el teu nom;

per això les donzelles s’enamoren de tu.*

ELL

15 Que n’ets, de bella,* estimada meva,

que n’ets, de bella!

Els teus ulls són coloms.*

ELLA

16 Que n’ets, de bell, estimat meu,

que n’ets, de fascinant!*

Com verdeja el nostre llit!

18 Llavors el Senyor-Déu es digué: «No és bo que l’home estigui sol. Li faré una ajuda que li faci costat.»

22 De la costella que havia pres a l’home, el Senyor-Déu va fer-ne la dona, i la presentà a l’home.

23 L’home exclamà:

– Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn!* El seu nom serà "dona", perquè ha estat presa de l’home.*24 Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i des d’aquest moment formen una sola carn.*

22 Qui troba dona, troba un bé:

ha rebut una gràcia del Senyor.*

18 Que sigui la teva font beneïda!

Frueix de l’esposa de la teva joventut,*

19 cérvola amable, delicada daina:

deixa’t perdre en les seves carícies,

que sempre t’embriagui el seu amor.*

20 Per què, fill meu, t’has d’embriagar de la dona seductora?

Per què t’has de llançar als braços de l’estranya?

6 Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, que l’home no ho separi.

4 L’amor* és pacient, és bondadós; l’amor no té enveja, no és altiu ni orgullós, 5 no és groller ni interessat,* no s’irrita ni es venja; 6 no s’alegra de fer el mal, sinó que troba el goig en la veritat. 7 Tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta.*

28 Igualment, els marits han d’estimar la muller com el seu propi cos. Qui estima la muller s’estima a si mateix.*29 No hi ha hagut mai ningú que no estimés el propi cos; al contrari, tothom l’alimenta i el vesteix. També el Crist ho fa així amb l’Església,

33 i que també val per a vosaltres. Que cadascú estimi la seva muller com a si mateix, i que la muller sigui respectuosa amb el marit.

14 Però, per damunt de tot, revestiu-vos de l’amor, que tot ho lliga i perfecciona.*

9 Més val ser dos que no pas un, perquè així el treball rendeix més.*10 I si l’un cau, l’altre l’aixeca. Però ai del qui cau estant sol, sense que un altre el pugui aixecar! 11 Igualment, si dos dormen junts, s’escalfen; però un de sol, com es pot escalfar?*12 I si un de sol pot ser vençut, dos ja planten cara. Perquè: «Una corda de tres caps no es trenca fàcilment.»

15 Això no ho faria ningú que tingués una mica de seny.* Què busca la persona assenyada? Una descendència segons Déu. Repenseu-vos-hi, doncs: no sigueu deslleials a la dona de quan éreu joves.

El casat de poc

5 »Si un home s’acaba de casar, no està obligat a incorporar-se a l’exèrcit ni podrà ser reclutat per a altres serveis públics. Que quedi lliure de qualsevol prestació durant un any, que s’estigui a casa seva i faci feliç la dona amb qui s’ha casat.*