Amor próprio

14 Et dono gràcies perquè m’has fet tan admirable,

les teves obres són meravelloses:

ho reconec amb tota l’ànima.

17 Com en són, d’insondables, per a mi els teus designis!

Déu meu, com podria comptar-los d’un a un?*

18 Si m’hi posava, serien més que els grans de sorra!

Em desvetllo del son i encara estic amb tu.*

3 Amb la paraula dels infants i dels nadons*

has assentat els fonaments d’un baluard*

contra els teus adversaris,

per fer callar el rebel i l’enemic.

4 Quan miro el cel que han creat les teves mans,

la lluna i els estels que hi has posat,

5 jo em dic: «Què és l’home, perquè te’n recordis?

Què és un mortal, perquè el tinguis present?»*

7 Aixeca de la pols el desvalgut,*

treu el pobre de la cendra,

8 per asseure’l entre els poderosos,

els poderosos del seu poble.

7 Però el Senyor digué a Samuel:

– No et fixis en el seu aspecte ni en la seva estatura. L’he descartat. El que val no és allò que l’home veu: l’home veu l’aparença, el Senyor veu el fons del cor.*

9 Però vosaltres sou llinatge escollit, casa reial, comunitat sacerdotal,* nació santa, poble que Déu s’ha reservat,* perquè proclameu les gestes* d’aquell qui us ha cridat de les tenebres a la seva llum admirable.*

6 ¿No es venen cinc ocells per dues monedes?* Doncs bé, Déu no n’oblida ni un de sol. 7 Més encara, fins i tot els cabells us té comptats.* No tingueu por: vosaltres valeu més que tots els ocells.*

3 En virtut de la gràcia que he rebut,* dic a cada un de vosaltres:* no us tingueu per més del que sou; tingueu una idea justa de vosaltres mateixos, assenyadament, cadascú segons la mesura de la fe que Déu li ha concedit.*