Arca da aliança

L’arca

10 »Que facin una arca de fusta d’acàcia de cinc pams de llargada per tres d’amplada i tres d’alçada.*11 Recobreix-la d’or pur per dins i per fora i adorna-la amb una motllura d’or tot al voltant. 12 Fes quatre anelles d’or i fixa-les als seus quatre angles inferiors, dues anelles a un costat i dues a l’altre. 13 Fes després unes barres de fusta d’acàcia i recobreix-les d’or, 14 i fes-les passar per dins de les anelles dels costats de l’arca, per a poder-la transportar. 15 Deixa posades les barres dintre les anelles, no les treguis mai. 16 A dins de l’arca, posa-hi el document de l’aliança que jo et donaré.*

17 »Fes-li una coberta del perdó* d’or pur, de cinc pams de llargada per tres d’amplada. 18 Fes també dos querubins* cisellats en or i posa’n un a cada extrem de la coberta del perdó. 19 Fes que cada querubí miri des d’un extrem de la coberta del perdó. Feu-los als dos extrems. 20 Els querubins estaran l’un enfront de l’altre, amb les cares mirant a la coberta del perdó, i la protegiran amb les dues ales esteses. 21 Col·loca després la coberta del perdó damunt de l’arca, i dintre l’arca posa-hi el document de l’aliança que jo et donaré.*

22 Allà et vindré a trobar, i des de la coberta del perdó, entre els dos querubins que hi ha damunt de l’arca que conté el document de l’aliança, et comunicaré totes les ordres destinades als israelites.**

L’arca

1 Bessalel va fer l’arca de fusta d’acàcia, de cinc pams de llargada per tres d’amplada i tres d’alçada.

Consagració del santuari i dels sacerdots

1 El Senyor va parlar a Moisès. Li digué:

2 – El primer dia del mes primer* erigeix el tabernacle, és a dir, la tenda del trobament. 3 Al fons, posa-hi l’arca de l’aliança i amaga-la darrere la cortina.

20 Acabat va prendre el document de l’aliança, el posà dins l’arca, va instal·lar les barres de l’arca i al damunt hi col·locà la coberta del perdó; 21 va introduir l’arca en el tabernacle, va penjar la cortina i així l’arca de l’aliança quedà amagada darrere la cortina, tal com el Senyor li havia manat.

89 Quan Moisès entrava a la tenda del trobament per parlar amb el Senyor, sentia la veu d’ell que li parlava des de la coberta del perdó que hi ha damunt de l’arca que conté el document de l’aliança, entre els dos querubins.* Així li parlava.*

33 Els israelites van partir, doncs, de la muntanya del Senyor* i feren tres dies de camí. Durant aquelles jornades, l’arca de l’aliança del Senyor els anava al davant per buscar-los un indret on reposar.*34 I, tan bon punt aixecaven el campament, el núvol del Senyor planava damunt d’ells durant el dia.

35 Quan l’arca es posava en camí, Moisès deia:

«Aixeca’t, Senyor!

Que els teus enemics es dispersin,

i fugin del teu davant

els qui t’odien.»*

36 Quan l’arca es deturava, deia:

«Queda’t, Senyor!*

Són innombrables

les unitats d’Israel.»*

Els encensers dels partidaris de Corè

1 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:

2 – Comunica a Eleazar, fill del sacerdot Aaron, que retiri els encensers d’entre les brases, perquè són sagrades, i escampi lluny el caliu.*3 Els encensers d’aquests homes morts pel pecat que han comès, ara són consagrats, perquè amb ells han ofert encens al Senyor. Transformeu-los en làmines per a recobrir l’altar i seran un signe per a advertir els israelites.*

4 El sacerdot Eleazar recollí els encensers de bronze amb què oferien encens els homes que havien mort cremats i els va laminar per a recobrir l’altar. 5 Això recordava als israelites que només el qui és descendent d’Aaron pot acostar-se a l’altar a cremar encens al Senyor. Si algun altre s’hi acostés, acabaria com Corè i els seus partidaris, tal com el Senyor li havia advertit per mitjà de Moisès.

Murmuració del poble contra Moisès i Aaron

6 L’endemà, tota la comunitat dels israelites va murmurar contra Moisès i Aaron, dient-los:

– Esteu matant el poble del Senyor!

7 La comunitat començava a amotinar-se contra Moisès i Aaron, quan aquests es van girar cap a la tenda del trobament. En aquell moment, el núvol la va cobrir i aparegué la presència gloriosa del Senyor;*8 Moisès i Aaron van anar llavors davant la tenda del trobament. 9 El Senyor va parlar a Moisès. Li digué:

10 – Aparteu-vos d’aquesta comunitat, perquè els destruiré en un instant.

Però Moisès i Aaron es prosternaren amb el front a terra. 11 Després Moisès va dir a Aaron:

– Pren l’encenser, posa-hi brases de l’altar, tira-hi encens i vés de pressa cap a la comunitat, i fes el ritu d’expiació a favor d’ells.* El Senyor s’ha indignat, i el flagell ja comença.

14 Quan el poble aixecà el campament per travessar el Jordà, els sacerdots que portaven l’arca de l’aliança anaven al davant. 15 El riu Jordà, durant el temps de la sega, inunda tota la riba,* però tan bon punt els sacerdots que portaven l’arca van arribar al riu i van posar-hi els peus, 16 l’aigua que baixava s’aturà i quedà embassada fins molt lluny, fins a la vila d’Adam, que és a la vora de Saretan.* Quan l’aigua que baixava cap al mar de l’Arabà, el Mar Mort,* acabà d’escolar-se, el poble pogué travessar el riu enfront de Jericó. 17 Els sacerdots que portaven l’arca de l’aliança del Senyor es van aturar dins el llit eixut del Jordà fins que tothom hagué passat. I tot el poble travessà el riu per terra eixuta.*

18 i tan bon punt els sacerdots que duien l’arca van sortir del Jordà i trepitjaren la terra seca, les aigües del Jordà tornaren a córrer entre les ribes, igual que abans.

Conquesta de Jericó

1 La ciutat de Jericó estava tancada i barrada per por dels israelites. Ningú no gosava entrar ni sortir. 2 El Senyor va dir a Josuè:

– Poso a les teves mans Jericó, amb el seu rei i els seus defensors. 3 Tu i els teus soldats, feu durant sis dies una volta cada dia entorn de la ciutat. 4 Set sacerdots aniran davant l’arca, cada un amb un corn a la mà. El setè dia feu set voltes a la ciutat, i que els sacerdots, mentrestant, toquin els corns.*5 Quan sentireu el toc llarg,* que tot l’exèrcit llanci, ben fort, el crit de guerra.* Les muralles de la ciutat es desplomaran, i tothom, des del lloc on es trobi, correrà a l’assalt de Jericó.

6 Josuè, fill de Nun, va cridar els sacerdots i els digué:

– Preneu l’arca de l’aliança i que set de vosaltres vagin davant l’arca del Senyor tocant els corns.

7 Després va donar aquesta ordre al poble:

– Aneu a fer la volta entorn de la ciutat i que els homes d’avantguarda se situïn davant l’arca del Senyor.

20 Llavors, al toc dels corns, el poble va llançar el crit de guerra amb tota la força. Les muralles es van desplomar i el poble corregué a l’assalt de Jericó, cadascú des del lloc on es trobava. Així es van apoderar de la ciutat.*

2 Els filisteus es van col·locar en ordre de batalla. La lluita va ser aferrissada i els filisteus derrotaren els israelites, que van perdre uns quatre mil homes en aquell combat a camp obert.

3 Quan l’exèrcit d’Israel va arribar al campament, els ancians deien:

– Com és que el Senyor ha permès avui que els filisteus ens derrotessin? Anem a Siló a buscar l’arca de l’aliança del Senyor. Si l’arca ve enmig de nosaltres, el Senyor ens salvarà dels nostres enemics!

4 Van enviar, doncs, gent a Siló per endur-se’n l’arca de l’aliança del Senyor de l’univers, el qui té per tron els querubins.* Els dos fills d’Elí, Hofní i Pinhàs, acompanyaven l’arca de l’aliança de Déu. 5 Quan l’arca va arribar al campament, tot l’exèrcit d’Israel aixecà un crit de guerra tan fort que la terra retrunyia. 6 Els filisteus, en sentir aquella cridòria, es digueren:

– Què deu ser aquest crit de guerra tan clamorós al campament dels hebreus?*

Tan bon punt van saber que l’arca del Senyor havia arribat al campament israelita, 7 els filisteus es van esparverar i es deien:

– Déu ha arribat al seu campament. Pobres de nosaltres! Això no s’havia vist mai! 8 Pobres de nosaltres! Qui ens salvarà de les mans d’aquests déus tan poderosos? Són els déus que van assotar els egipcis amb tota mena de plagues* al desert. 9 Filisteus, sigueu valents i porteu-vos com uns homes; si no, sereu esclaus dels hebreus, com ells ho han estat de nosaltres.* Sigueu homes i lluiteu!

10 Els filisteus van atacar, i els israelites, derrotats, fugiren cadascú a casa seva. La desfeta va ser molt grossa: caigueren trenta mil homes.*11 L’arca de Déu fou capturada i els dos fills d’Elí, Hofní i Pinhàs, van morir.*

6 El Senyor va fer sentir als habitants d’Asdod el poder de la seva mà i els va esporuguir, castigant amb una epidèmia de morenes* la ciutat i tot el seu territori. 7 En veure-ho, els d’Asdod deien:

– Que l’arca del Déu d’Israel no es quedi més entre nosaltres: ens fa sentir massa el poder de la seva mà, tant a nosaltres com al nostre déu Dagon!

8 Els d’Asdod van convocar els cinc primers magistrats de les ciutats filistees* i els van preguntar:

– Què n’hem de fer, de l’arca del Déu d’Israel?

Ells van respondre:

– Que la traslladin a Gat.

Allà, doncs, van traslladar l’arca del Déu d’Israel. 9 Però així que la hi hagueren portada, el Senyor va fer sentir a la ciutat el poder de la seva mà i va provocarhi un gran trasbals, castigant-ne els habitants, petits i grans, amb una epidèmia de morenes.

10 Llavors van enviar l’arca de Déu a Ecron. Però així que l’arca de Déu va arribar-hi, els ecronites exclamaren:

– Ens han portat l’arca del Déu d’Israel per fer-nos morir a tots!

11 Llavors els d’Ecron van convocar els cinc primers magistrats dels filisteus* i els digueren:

– Emporteu-vos l’arca del Déu d’Israel! Que se’n torni al seu lloc i que no ens mati a tots!

Per tota la ciutat hi havia un pànic mortal, perquè Déu hi feia sentir durament el poder de la seva mà,

Retorn triomfant de l’arca

1 L’arca del Senyor feia ja set mesos que era a la plana filistea 2 quan els filisteus van convocar els sacerdots i els endevins per demanar-los:

– Què n’hem de fer, de l’arca del Senyor? Digueu-nos com podríem fer-la retornar al seu lloc.

3 Ells respongueren:

– Si retorneu l’arca del Déu d’Israel, no l’envieu pas tota sola, sinó acompa-nyada d’una ofrena que serveixi de reparació. Llavors us posareu bons, i sabreu per què el poder de la mà del Déu d’Israel no es retirava de vosaltres.

10 Així ho va fer aquella gent. Van prendre dues vaques que criaven, les van junyir al carro i van tancar els vedellets a l’estable. 11 Carregaren l’arca del Senyor, i també la caixeta amb les rates d’or i les figuretes de les morenes. 12 Les vaques se’n van anar de dret pel camí de Bet-Xèmeix. Avançaven per la bona ruta, tot mugint però sense desviar-se ni a dreta ni a esquerra. Els primers magistrats de les ciutats filistees van anar caminant darrere d’elles, fins al terme de Bet-Xèmeix.

13 La gent de Bet-Xèmeix segava el blat a la vall. Van alçar els ulls i, en veure l’arca, tingueren una gran alegria. 14 El carro va arribar fins al camp de Jehoixua de Bet-Xèmeix i es va aturar en un indret on hi havia una gran pedra. Els de Bet-Xèmeix, després de fer llenya de la fusta del carro, van oferir les vaques en holocaust al Senyor. 15 Els levites havien descarregat l’arca del Senyor* i la caixeta que hi havia al costat amb les figuretes d’or, i ho havien posat tot sobre la gran pedra. Aquell dia els de Bet-Xèmeix van oferir holocaustos i altres sacrificis al Senyor.

1 Els de Quiriat-Jearim es van fer càrrec de l’arca del Senyor. La van instal·lar a casa d’Abinadab, dalt el tossal, i consagraren el fill d’aquest, Elazar, perquè custodiés l’arca del Senyor.*

Conversió dels israelites i derrota dels filisteus

2 Ja feia molt de temps, uns vint anys, que l’arca havia estat instal·lada a Quiriat-Jearim. Llavors tot el poble d’Israel va acudir al Senyor.

12 Van fer saber al rei David que el Senyor, gràcies a l’arca de Déu, havia beneït la família d’Obed-Edom i tots els seus béns. Llavors David va traslladar l’arca de Déu de la casa d’Obed-Edom a la ciutat de David, enmig d’una gran festa. 13 Quan els portants de l’arca del Senyor hagueren fet sis passes, David va sacrificar un toro i un moltó. 14 David, vestit només amb una túnica de lli,* saltava amb totes les forces davant el Senyor. 15 Ell i tota la gent d’Israel acompanyaven l’arca del Senyor enmig d’aclamacions i al so dels corns.

Trasllat de l’arca al temple

1 Llavors Salomó va convocar prop seu, a Jerusalem, els ancians d’Israel, tots els caps de les tribus i els principals dels llinatges d’Israel, per traslladar l’arca de l’aliança del Senyor* des de la ciutat de David, que és Sió.*2 Tots els homes d’Israel es reuniren vora el rei Salomó per a la festa del mes d’etanim, que és el mes setè.*3 Quan tots els ancians d’Israel hagueren arribat, els sacerdots van prendre l’arca. 4 Amb l’arca del Senyor pujaren la tenda del trobament i tots els objectes sagrats que contenia. Tot ho portaven els sacerdots i els levites. 5 El rei Salomó, amb tota l’assemblea d’Israel reunida vora seu davant l’arca, va sacrificar moltons i vedells en tanta quantitat que no es podia comptar ni calcular. 6 Els sacerdots van portar l’arca de l’aliança del Senyor al seu lloc, a la cambra interior del santuari, al lloc santíssim,* sota les ales dels querubins. 7 Els querubins, en efecte, desplegaven les ales cap a l’indret de l’arca i cobrien l’arca i les seves barres.*8 Les barres eren tan llargues que els extrems es veien des del lloc sant de davant la cambra sagrada però no eren visibles des de l’exterior; encara són allí el dia d’avui. 9 Dintre l’arca només hi havia les dues taules de pedra que Moisès hi havia dipositat a l’Horeb, quan el Senyor va pactar amb els israelites, després que sortissin del país d’Egipte.*

La glòria del Senyor omple el temple

10 Quan els sacerdots hagueren sortit del lloc sant, el núvol* va omplir el temple del Senyor. 11 Els sacerdots no hi podien oficiar. El núvol ho impedia, ja que la presència gloriosa del Senyor* havia omplert el seu temple.

14 »Torneu, fills deslleials,* que encara sou meus! Ho dic jo, el Senyor. Us prendré, un de cada ciutat o dos de cada clan, per dur-vos a Sió.*15 Allà us donaré pastors com desitja el meu cor, que us pasturin amb coneixement i amb seny. 16 Us multiplicareu i sereu fecunds al país. Aquells dies ja no es parlarà més de l’arca de l’aliança del Senyor:* ni hi pensaran ni en faran memòria, ni la trobaran a faltar ni la refaran mai més. Us ho dic jo, el Senyor.

El culte antic, insuficient

1 Certament la primera aliança tenia un ritual per al culte i un santuari terrenal. 2 El tabernacle que es va construir tenia una primera estança, anomenada «el lloc sant», on hi havia el canelobre, la taula i els pans d’ofrena.*3 Passada la segona cortina, hi havia l’altra estança del tabernacle, anomenada «el lloc santíssim»,*4 que contenia un altar d’or, per a cremar-hi l’encens,* i l’arca de l’aliança, tota recoberta d’or.* Dins l’arca hi havia una gerra d’or plena de mannà, la vara d’Aaron que havia florit i les taules de l’aliança.*5 Damunt l’arca hi havia els querubins que assenyalaven la presència gloriosa de Déu i que amb les ales feien ombra sobre la coberta del perdó.* Però ara no és el moment de parlar-ne en detall.

19 Aleshores es va obrir el temple de Déu que hi ha al cel, i dins el temple va aparèixer l’arca de l’aliança de Déu,* mentre esclataven llamps, tronades i veus, la terra tremolava* i queia una gran pedregada.