Casa de Deus

10 Fixa’t en el rostre del teu Ungit,

esguarda, Déu nostre, l’escut que ens protegeix.

4 Una cosa he demanat al Senyor

i la desitjo amb tota l’ànima:

poder viure a la casa del Senyor*

tots els dies de la vida,

per fruir-hi de l’encís del Senyor*

i vetllar pel seu temple.*

4 Les nostres culpes ens aclaparen,*

però tu ens perdones les faltes.*

Quina alegria quan em van dir

1 Càntic de pelegrinatge.* Referit a David.

Quina alegria quan em van dir:

«Anem a la casa del Senyor!»*

6 N’estic cert, tota la vida m’acompanyen

la teva bondat i el teu amor.

I viuré* anys i més anys

a la casa del Senyor.*

8 Els justos veneraran Déu quan ho vegin,*

i diran tot rient-se’n:

9 Els meus germans em consideren foraster,

sóc un estranger per als fills de la meva mare.

Purificació del temple

12 Llavors Jesús va entrar al recinte del temple i en va expulsar els qui hi compraven i venien, va bolcar les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms,*13 i els deia:

– Diu l’Escriptura: El meu temple serà anomenat "casa d’oració",* però vosaltres en feu una cova de lladres.*

Purificació del temple

13 Era a prop la Pasqua dels jueus,* i Jesús va pujar a Jerusalem. 14 En el recinte del temple va trobar els venedors de vedells, de moltons i de coloms,* i els canvistes asseguts als seus llocs.*15 Llavors es va fer un fuet de cordes i els espulsà tots fora del temple, tant els moltons com els vedells. Va tirar per terra les monedes dels canvistes i els va abocar les taules. 16 I digué als venedors de coloms:

– Traieu això d’aquí! No convertiu en mercat la casa del meu Pare!*

17 Els seus deixebles recordaren allò que diu l’Escriptura: El zel del teu temple em consumeix.*

19 ¿No sabeu que el vostre cos és temple de l’Esperit Sant* que heu rebut de Déu i que habita en vosaltres? ¿No sabeu que no sou vostres?

15 però si trigava, vull que sàpigues com t’has de comportar a la casa de Déu, que és l’Església del Déu viu, columna i fonament de la veritat.*

6 Però Crist és digne de confiança com a Fill, i ha estat posat al capdavant de la seva casa.* I aquesta casa som nosaltres, a condició que mantinguem el coratge de gloriar-nos d’allò que esperem.*

44 »En el desert, els nostres pares tenien el tabernacle de l’aliança.* Déu, que parlava a Moisès, li havia manat que el construís segons el model que havia vist.*45 Els nostres pares van heretar aquest tabernacle i, sota el guiatge de Josuè, el van introduir al país conquerit a les nacions que Déu va expulsar davant d’ells. Tot continuà igual fins al temps de David.*46 Aquest va trobar gràcia davant de Déu, i li va demanar de trobar un lloc d’estada per al casal de Jacob.*47 Però fou Salomó qui li va construir un casal,*48 encara que l’Altíssim no habita en cap edifici fet per mans d’home,* tal com diu el profeta: 49 El cel és el meu tron, i la terra, l’escambell dels meus peus. Ho dic jo, el Senyor. Quina casa em podríeu edificar? A quin lloc podria residir?50 ¿No ho ha fet tot la meva mà?*

El culte veritable

1 Això diu el Senyor: «El cel és el meu tron,

i la terra, l’escambell dels meus peus.

Quina casa em podríeu edificar?

A quin lloc podria residir?*

2 Tot ho ha fet la meva mà,

i per això tot existeix.

Ho dic jo, el Senyor.

Jo poso els meus ulls

en el desvalgut i afligit,

que s’afanya a complir

la meva paraula.*

16 Quan Jacob es desvetllà, va dir:

– Realment el Senyor és present en aquest lloc, i jo no ho sabia.

17 I ple de temor va exclamar:

– Que n’és, de venerable, aquest lloc! És la casa de Déu i la porta del cel.