5 momentos em que Jesus mostrou como amar ao próximo

44 »Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen.*

30 Jesús va contestar dient:

– Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d’uns bandolers, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort.*31 Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l’altra banda. 32 Igualment un levita arribà en aquell indret; veié l’home i passà de llarg per l’altra banda.*

33 »Però un samarità* que anava de viatge va arribar prop d’ell, el veié i se’n compadí. 34 S’hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i se’n va ocupar. 35 L’endemà va treure’s dos denaris* i els va donar a l’hostaler dient-li:

»– Ocupa’t d’ell i, quan jo torni a passar, et pagaré les despeses que facis de més.

36 »Quin d’aquests tres et sembla que es va comportar com a proïsme de l’home que va caure en mans dels bandolers?

37 Ell respongué:

– El qui el va tractar amb amor.

Llavors Jesús li digué:

– Vés, i tu fes igual.**

3 Llavors els mestres de la Llei i els fariseus li van portar una dona que havia estat sorpresa cometent adulteri. La posaren allà al mig, 4 i li digueren:

– Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. 5 Moisès en la Llei ens ordenà d’apedregar aquestes dones.* I tu, què hi dius?

6 Li feien aquesta pregunta per parar-li una trampa i tenir de què acusar-lo.* Però Jesús es va ajupir i començà a escriure a terra amb el dit.*7 Ells continuaven insistint en la pregunta. Llavors Jesús es va posar dret i els digué:

– Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra.*

8 Després es tornà a ajupir i continuà escrivint a terra. 9 Ells, en sentir això, s’anaren retirant l’un darrere l’altre, començant pels més vells. Jesús es va quedar sol, i la dona encara era allà al mig. 10 Jesús es posà dret i li digué:

– Dona, on són? ¿Ningú no t’ha condemnat?

11 Ella va respondre:

– Ningú, Senyor.

Jesús digué:

– Jo tampoc no et condemno. Vés-te’n, i d’ara endavant no pequis més.*

Guarició del criat d’un centurió

5 Jesús va entrar a Cafarnaüm. Un centurió* l’anà a trobar i li suplicava:

6 – Senyor,* el meu criat és a casa al llit amb paràlisi i sofreix terriblement.

7 Jesús li diu:

– Vinc a curar-lo.

8 El centurió li respon:

– Senyor, jo no sóc digne que entris a casa meva; però digues només una paraula i el meu criat es posarà bo. 9 Perquè també jo, que estic sota l’autoritat d’un altre, tinc soldats a les meves ordres. I a un li dic: "Vés-te’n", i se’n va, i a un altre: "Vine", i ve, i al meu servent li mano: "Fes això", i ho fa.*

10 Quan Jesús ho sentí, en quedà admirat i digué als qui el seguien:

– En veritat us dic que no he trobat ningú a Israel amb tanta fe. 11 I us dic que vindrà molta gent d’orient i d’occident i s’asseuran a taula amb Abraham, Isaac i Jacob en el Regne del cel,*12 mentre que els fills del Regne* seran llançats fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.*

13 Després Jesús digué al centurió:

– Vés-te’n, i que es faci tal com has cregut.*

I en aquell mateix moment el criat es va posar bo.

13 Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics.*