Consequências dos nossos atos

12 Per tant, cada un de nosaltres haurà de donar compte a Déu de si mateix.*

6 Ell pagarà a cadascú segons les seves obres:*7 la vida eterna, als qui, practicant amb constància les bones obres, busquen* la glòria, l’honor i la immortalitat; 8 la indignació i el càstig, als qui amb orgull són rebels a la veritat i dòcils a la injustícia! 9 Déu donarà tribulacions i angoixa a tothom qui fa el mal,* primer als jueus i després als dels altres pobles,*10 però glòria, honor i pau a tothom qui fa el bé, primer als jueus i després als dels altres pobles. 11 Déu no fa distinció de persones.*

16 De fet, el do tampoc no té comparació amb les conseqüències del pecat d’un de sol: el pecat d’un sol home ha fet que el judici acabés en condemna, mentre que, després de moltes faltes, el do acaba fent-nos justos. 17 Així, doncs, si per la falta d’un de sol la mort ha imperat per culpa d’ell, molt més els qui reben aquesta sobreabundància de gràcia i el do de la justícia viuran i regnaran gràcies a un de sol, Jesucrist.

No judicar els altres

1 »No judiqueu, i no sereu judicats. 2 Perquè tal com judiqueu sereu judicats, i tal com mesureu sereu mesurats.*

36 I jo us dic que, de tota paraula inútil* que diguin els homes, en donaran compte el dia del judici:

12 La paraula de Déu és viva i eficaç.* És més penetrant que una espasa de dos talls: arriba a destriar l’ànima i l’esperit, les articulacions i el moll dels ossos; discerneix les intencions i els pensaments del cor.*13 En tot el món creat no hi ha res que Déu no vegi clarament: tot és nu i descobert davant els ulls d’aquell a qui hem de donar comptes.*

3 L’astut veu venir la malvestat i s’aixopluga,

però l’incaut continua enllà i ho paga car.*

12 Si ets assenyat, ho seràs en profit teu;

si ets insolent, ho pagaràs tu sol.

25 És un parany fer prometences sense solta

i després haver-se’n de desdir.*

e. Casos especials del sacrifici pel pecat

1 »Si algú és citat a comparèixer com a testimoni d’un fet i, després d’haver escoltat l’adjuració que l’obliga a dir tot el que ha vist o sap, es nega a declarar-ho, es carrega al damunt aquesta culpa.*

17 »Si algú comet una acció prohibida per algun dels manaments del Senyor, encara que hagi estat per ignorància, es carregarà el pes de la falta comesa.

17 »No covis odi contra el teu germà, però corregeix, si cal, el teu proïsme; així no et faràs responsable del seu pecat.*

13 En canvi, les terres estrangeres

seran un desert

per culpa dels seus habitants,

en paga de les seves obres.*

49 »Tindreu la paga de la vostra infàmia i portareu la càrrega del pecats que vau cometre amb els vostres ídols repugnants. Llavors sabreu que jo sóc el Senyor Déu.

5 Jo demanaré comptes de la vostra sang, de les vostres vides,* a tots els animals.* També als homes, a qualsevol qui en mati un altre, li demanaré comptes d’aquella vida.

13 Per què l’impiu menysprea Déu

i pensa en el seu cor: «Ell no passa comptes»?

Reix

14 Prou que ho veus, tot això,

tu que esguardes penes i sofrences

i les reculls a les teves mans.

A tu s’abandona l’indefens,

ets l’ajuda dels orfes.*

Xin