Conversão

19 Ara, doncs, penediu-vos i convertiu-vos,* perquè siguin esborrats els vostres pecats.

38 Pere els va respondre:

– Convertiu-vos,* i que cada un de vosaltres es faci batejar en el nom* de Jesucrist per obtenir el perdó dels pecats, i així rebreu el do de l’Esperit Sant.*

30 Així, doncs, ara Déu passa per alt els temps viscuts en la ignorància* i fa saber als homes que tots i a tot arreu s’han de convertir.*

17 Des d’aleshores Jesús començà* a predicar. Deia:

– Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop.*

8 Doneu els fruits que demana la conversió,

15 Deia:

– S’ha complert el temps* i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.*

7 »Jo us dic que, igualment, hi haurà més alegria en el cel per un sol pecador que es converteix* que no pas per noranta-nou justos que no necessiten convertir-se.**

10 »Igualment jo us dic que hi ha una alegria semblant entre els àngels de Déu* per un sol pecador que es converteix.*

32 No he vingut a cridar els justos a convertir-se,* sinó els pecadors.

32 Jo no desitjo la mort de ningú. Convertiu-vos i viviu! Us ho dic jo, el Senyor Déu.

21 »Però si el malvat s’aparta de tots els pecats que cometia, si observa tots els meus preceptes, viu rectament i obra el bé, no morirà pas, sinó que viurà.

Responsabilitat personal

1 El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:

2 – Per què aneu propagant aquesta dita per la terra d’Israel:

»"Els pares menjaven raïm verd,

i als fills se’ls esmussen les dents"?*

3 »Jo, el Senyor Déu, afirmo, tan cert com visc, que a Israel no repetireu més aquesta dita. 4 Totes les vides humanes són meves, tant la del pare com la del fill. Totes dues són meves. Només el qui pequi morirà.*

5 »L’home just viu rectament i obra el bé. 6 No pren part en els àpats idolàtrics que se celebren dalt de les muntanyes ni posa la seva confiança en els ídols repugnants del poble d’Israel. No deshonra la dona d’un altre ni s’acosta a la seva quan té la menstruació.*7 No oprimeix ningú, restitueix les penyores als deutors i no roba mai res. Comparteix amb el famolenc els seus aliments i dóna vestits al qui no en té.*8 Presta sense usura i sense cobrar interessos,* defuig de fer-se còmplice de la injustícia i dóna sentències justes en els plets, 9 segueix els meus preceptes, observa els meus decrets i els posa realment en pràctica. Aquest home just certament viurà. Ho dic jo, el Senyor Déu.

10 »Però si aquest home té un fill violent i sanguinari que comet alguna de les coses prohibides,*11 que no es comporta com ell, sinó que pren part en els àpats idolàtrics que se celebren dalt de les muntanyes, deshonra la dona d’un altre,*12 oprimeix els pobres i els indigents, roba, no restitueix les penyores als deutors, posa la confiança en els ídols repugnants, cosa abominable, 13 presta a usura i cobra interessos, aquest fill no viurà pas: certament morirà, perquè ha comès totes aquestes abominacions i ell mateix serà responsable de la seva mort.

14 »Ara bé, si aquest fill violent té, ell mateix, un fill que veu tots els pecats comesos pel seu pare, però no segueix el seu exemple, 15 no pren part en els àpats idolàtrics que se celebren dalt de les muntanyes, ni posa la seva confiança en els ídols repugnants del poble d’Israel, no deshonra la dona d’un altre, 16 no oprimeix ningú, no reté les penyores als deutors ni roba mai res, comparteix amb el famolenc els seus aliments i dóna vestits al qui no en té, 17 defuig de perjudicar l’indigent i no cobra interessos d’usurer, compleix els meus decrets i segueix els meus preceptes, aleshores aquell fill no morirà per les culpes del seu pare, sinó que viurà. 18 Però el seu pare, que oprimia, robava al seu germà* i feia el que no és bo enmig del poble, morirà per la seva pròpia culpa.

19 »I si vosaltres pregunteu per què el fill no es carrega la culpa del seu pare, jo responc: Perquè el fill viu rectament i obra el bé, observa tots els meus preceptes i els posa en pràctica; per això ell viurà. 20 Només el qui pequi morirà. El fill no es carregarà les culpes del pare, ni el pare les del fill.* L’home just collirà els fruits de la seva bondat, i l’injust els de la seva maldat.

21 »Però si el malvat s’aparta de tots els pecats que cometia, si observa tots els meus preceptes, viu rectament i obra el bé, no morirà pas, sinó que viurà. 22 No li tindré en compte cap de les infidelitats que havia comès, sinó el bé que ha fet, i viurà. 23 ¿Us penseu que desitjo la mort del malvat? De cap manera. Jo, el Senyor Déu, us ho asseguro: el que jo vull és que abandoni els mals camins i que visqui.*

24 »En canvi, si el just deixava d’obrar el bé i cometia les culpes i les accions abominables que comet el malvat, ¿us penseu que viurà? No li tindré en compte el bé que havia fet: morirà per la seva infidelitat i pels pecats que haurà comès.*

Els camins del Senyor

25 »Vosaltres dieu: "La manera d’obrar del Senyor no va ben encaminada." Escolta’m bé, poble d’Israel: Quina manera d’obrar va desencaminada, la meva o la vostra? 26 Si el just deixa de fer el bé, comet el mal i mor, mor per culpa del mal que ha comès. 27 Però si el malvat deixa de cometre el mal, viu rectament i obra el bé, salvarà la vida. 28 Si reconeix les seves infidelitats i se’n converteix, no morirà pas, sinó que viurà. 29 I el poble d’Israel encara dirà que la manera d’obrar del Senyor és desencaminada! ¿Que no és encertada la meva manera d’obrar, poble d’Israel? El que no és encertat és com obreu vosaltres!*

30 »Per tant, poble d’Israel, jo jutjaré a cada un segons la seva conducta.* Us ho dic jo, el Senyor Déu. Convertiu-vos i aparteu-vos de totes les infidelitats, si no voleu que les vostres culpes us facin caure de nou. 31 Desfeu-vos de totes les vostres infidelitats, renoveu el vostre cor i el vostre esperit. Poble d’Israel, per què hauríeu de morir? 32 Jo no desitjo la mort de ningú. Convertiu-vos i viviu! Us ho dic jo, el Senyor Déu.

9 No és que el Senyor retardi el compliment de la promesa, com alguns suposen que fa;* més aviat és pacient amb vosaltres, perquè no vol que ningú es perdi, sinó que tothom arribi a la conversió.*

7 Que l’injust abandoni el mal camí,

i el malèfic, les seves intencions!

Que tornin al Senyor,

que és compassiu,

al nostre Déu,

tan generós a perdonar.*

22 He fos com un núvol

la teva infidelitat,

he desfet com la boira els teus pecats.

Torna a mi, que jo t’allibero.»*

Crida a la conversió

12 «Però ara –diu el Senyor–

convertiu-vos a mi

amb tot el vostre cor,

dejuneu, ploreu i lamenteu-vos.

Ho dic jo, el Senyor.»

13 Esquinceu-vos el cor,

i no els vestits.

Convertiu-vos al Senyor,

el vostre Déu,

que és compassiu i benigne,

lent per al càstig i ric en l’amor,

i que es desdiu de fer el mal.*

14 si llavors el poble que porta el meu nom s’humilia, prega, busca la meva presència i abandona la seva mala conducta, jo l’escoltaré des del cel, perdonaré els seus pecats i restabliré el seu país.

Celebració de la Pasqua

1 El rei Ezequies va enviar missatgers per tot Israel i tot Judà, i fins va escriure a les tribus d’Efraïm i de Manassès, perquè vinguessin al temple de Jerusalem a celebrar la Pasqua del Senyor, Déu d’Israel.*2 El rei es va aconsellar amb els prohoms i amb tota l’assemblea de Jerusalem, i sorgí la proposta de celebrar la Pasqua el mes segon, 3 ja que no l’havien poguda celebrar a temps: els sacerdots encara no s’havien purificat en nombre suficient i el poble encara no s’havia reunit a Jerusalem. 4 Al rei i a tota l’assemblea els va semblar bé aquella proposta.*5 Llavors acordaren de proclamar per tot Israel, des de Beerxeba fins a Dan,* que vinguessin a Jerusalem a celebrar la Pasqua del Senyor, Déu d’Israel, perquè feia molt temps que no s’havia celebrat* tal com és prescrit.

6 Els missatgers recorregueren tot Israel i Judà amb les cartes del rei i dels seus prohoms, i per ordre del rei pregonaven: «Israelites, torneu al Senyor, el Déu d’Abraham, d’Isaac i d’Israel,* i ell tornarà a vosaltres, la resta que us heu escapat de les mans dels reis d’Assíria.*7 No sigueu com els vostres pares i com els vostres germans: eren infidels al Senyor, Déu dels seus pares, i ell els va deixar el país devastat, com vosaltres mateixos podeu veure. 8 Ara, doncs, no aneu més a la vostra, com ells hi van anar. Reconcilieu-vos amb el Senyor,* veniu al santuari que ell ha consagrat per sempre. Serviu el Senyor, el vostre Déu, perquè decanti de vosaltres la seva indignació. 9 Si torneu al Senyor, els qui s’han endut captius els vostres germans i els vostres fills es compadiran d’ells i els deixaran tornar en aquest país,* perquè el Senyor, el vostre Déu, és compassiu i benigne,* i no us girarà la cara, si us convertiu a ell.»

10 Els missatgers van recórrer els territoris d’Efraïm i de Manassès, de ciutat en ciutat, fins a Zabuló, però la gent es reia d’ells i els escarnia. 11 Amb tot, alguns homes de les tribus d’Aser, de Manassès i de Zabuló es van humiliar i anaren a Jerusalem. 12 El poder de Déu també es va fer sentir als de Judà, i va infondre en els seus cors la voluntat unànime de complir el que el rei i els seus prohoms havien manat, d’acord amb la paraula del Senyor.

13 Així, el mes segon es va reunir a Jerusalem una gran gentada per celebrar la festa dels Àzims; era una assemblea nombrosíssima. 14 Van anar a treure els altars on s’oferien sacrificis i també tots els altars on es cremava encens que hi havia a Jerusalem, i els llançaren al torrent de Cedró. 15 El dia catorze del mes segon van immolar les víctimes pasquals. Els sacerdots i els levites, avergonyits, s’havien purificat ritualment per oferir holocaustos en el temple del Senyor.*

16 Després anaren a ocupar els llocs que tenien prescrits, d’acord amb la llei de Moisès, home de Déu: els sacerdots feien l’aspersió amb la sang que els levites els presentaven. 17 Com que molts de l’assemblea no s’havien purificat, els levites es van encarregar d’immolar les víctimes pasquals de tots els qui no estaven ritualment purs, a fi de consagrar-les al Senyor.*

18 De fet, eren molts, principalment dels d’Efraïm, de Manassès, d’Issacar i de Zabuló, els qui, contra el que està prescrit, van menjar la víctima pasqual sense haver-se purificat. Però Ezequies va intercedir per ells, dient:

– Que el Senyor, que és bondadós, ho perdoni! 19 El seu cor estava disposat a cercar Déu, el Senyor, el Déu dels seus pares, encara que no s’haguessin purificat tal com demana el contacte amb les coses santes.

20 El Senyor va escoltar Ezequies i no tingué en compte aquella falta del seu poble.*21 Els israelites que es trobaven a Jerusalem van celebrar la festa dels Àzims durant set dies amb gran goig. Els levites i els sacerdots lloaven el Senyor cada dia amb tota la força dels seus instruments, que sonaven en honor del Senyor. 22 Ezequies va felicitar afectuosament tots els levites, perquè havien demostrat que sabien com convé donar culte al Senyor. Els levites passaren els set dies de festa participant* en els sacrificis de comunió i lloant el Senyor, Déu dels seus pares.

23 Després, tota l’assemblea, reunida en consell, va decidir d’allargar la festa set dies més, i així ho van fer amb gran goig.*24 Ezequies, rei de Judà, havia proporcionat a tot el poble mil vedells i set mil caps de bestiar menut, i els prohoms havien aportat mil vedells i deu mil caps de bestiar menut. A més, un gran nombre de sacerdots estaven purificats ritualment. 25 Tota la comunitat estava contenta, tant la gent de Judà com els sacerdots i els levites; estaven contents tots els qui havien vingut d’Israel i els immigrants originaris d’Israel i que ara vivien a Judà.*26 El goig era tan gran a Jerusalem que, des del temps de Salomó, fill de David, rei d’Israel, no s’havia vist a Jerusalem res de semblant.*

27 Després els sacerdots levites van beneir el poble.* El Senyor els escoltà, i la seva oració va arribar fins al cel, fins al lloc sant on resideix.

Crida a la conversió

1 El mes vuitè de l’any segon del regnat de Darius,* el Senyor va comunicar la seva paraula al profeta Zacaries, fill de Baraquies, fill d’Idó. Li digué:

2 – Jo, el Senyor, em vaig irritar molt contra els vostres pares. 3 Ara, però, digues als israelites: "Això us fa saber el Senyor de l’univers: Reconcilieu-vos amb mi i jo em reconciliaré amb vosaltres. Ho dic jo, el Senyor de l’univers.*4 No sigueu com els vostres pares: els profetes del seu temps els exhortaven de part del Senyor de l’univers dient-los: ‘Deixeu els mals camins i les males accions.’ Però ells no els escoltaven, no feien cas de mi. Ho dic jo, el Senyor.*5 Els vostres pares ja no hi són, i els profetes no viuen per sempre, 6 però les meves paraules i els meus determinis, que vaig confiar als meus servents, els profetes, van arribar fins als vostres pares. Llavors ells van tornar a mi i van reconèixer que jo, el Senyor de l’univers, els tractava com m’havia proposat per culpa del seu comportament i de les seves obres."*

Primera visió: els cavalls

7 L’any segon del regnat de Darius, el dia vint-i-quatre del mes onzè, que és el mes de xebat,* el Senyor va comunicar la seva paraula al profeta Zacaries, fill de Baraquies, fill d’Idó.

8 De nit, en una visió, vaig veure un cavaller que muntava un cavall roig. S’estava a la vall profunda,* enmig d’unes murtres.* Al seu darrere hi havia altres cavalls rojos, grisos i blancs.

9 Jo vaig preguntar:

– Qui són aquests, senyor meu?

L’àngel que parlava amb mi em va respondre:

– Ara t’ho faré saber.

10 I el cavaller que estava entre les murtres va dir:

– Són els qui el Senyor ha enviat a recórrer la terra.

11 Aleshores aquests van informar l’àngel del Senyor que s’estava entre les murtres:

– Hem recorregut la terra, i a tot arreu hi ha pau i tranquil·litat.*

12 L’àngel del Senyor va exclamar:

– Senyor de l’univers, ja fa setanta anys* que estàs irritat contra Jerusalem i contra les ciutats de Judà: quant de temps tardaràs encara a sentir-ne compassió?*

13 El Senyor va respondre a l’àngel amb paraules consoladores i reconfortants.

El Senyor tornarà a Jerusalem

14 L’àngel que parlava amb mi em va ordenar que proclamés aquest missatge del Senyor de l’univers:

«M’estimo Jerusalem amb gelosia,

Sió amb un amor ardent.*

15 Però és gran la meva indignació

contra les nacions

que viuen confiades:

quan em veieren indignat

contra el meu poble

se’n van aprofitar per a fer-li mal.*

16 Per això jo, el Senyor, declaro

que em tornaré a compadir

de Jerusalem;

el meu temple serà reedificat

i la ciutat serà reconstruïda.

Ho dic jo, el Senyor de l’univers.»*

17 L’àngel em va cridar perquè proclamés encara:

«Això anuncia el Senyor de l’univers:

Les meves ciutats

tornaran a estar plenes de béns,

em tornaré a compadir de Sió,

continuaré estimant Jerusalem.»*

19 »Jo reprenc i corregeixo tots aquells que estimo.* Sigues, doncs, zelós i converteix-te.

5 Feu morir, doncs, allò que en vosaltres és terrenal:* una vida libidinosa, la impuresa, les passions, els mals desigs i l’amor al diner, que és una idolatria.*

13 No poseu els membres del vostre cos al servei del pecat com a instruments per a fer el mal; més aviat oferiu-vos a Déu com qui ha passat de mort a vida, i poseu els vostres membres al servei de Déu com a instruments per a fer el bé.

La llei de Crist

1 Germans, si descobriu que algú ha comès una falta, vosaltres, els qui heu rebut l’Esperit, ajudeu-lo a refer-se, amb esperit de dolcesa,* i penseu en vosaltres mateixos, que també podríeu caure en temptació.

21 Per tant, abandoneu tot comportament indecorós i tota mena de mal,* i acolliu amb dolcesa la Paraula plantada en vosaltres, que té el poder de salvar-vos.