Coração quebrantado

18 Als qui clamen al Senyor, ell els escolta

i els allibera de tots els perills.*

Cof

17 Senyor, obre els meus llavis,

i proclamaré la teva lloança.

3 Guareix els cors desfets

i els embena les ferides.

26 El meu cos i el meu cor es desfaran,

però Déu, la roca del meu cor,

serà sempre la meva possessió.

15 Això us fa saber

el qui és alt i excels,

que resideix en un palau etern

i té un nom sant:

«Jo visc a les altures, en un lloc sant,

però estic amb els qui se senten

desfets i enfonsats:

reanimaré els qui estan enfonsats,

faré reviure els qui se senten desfets.*

2 Tot ho ha fet la meva mà,

i per això tot existeix.

Ho dic jo, el Senyor.

Jo poso els meus ulls

en el desvalgut i afligit,

que s’afanya a complir

la meva paraula.*

L’ungit del Senyor consola i allibera

1 L’Esperit del Senyor Déu

reposa sobre meu,*

perquè el Senyor m’ha ungit.*

M’ha enviat

a portar la bona nova als pobres,*

a curar* els cors desfets,

a proclamar als captius la llibertat

i als presos el retorn de la llum,*

2 a proclamar

l’any de gràcia del Senyor,

el dia que el nostre Déu

farà justícia,*

a consolar

tots els qui estan de dol,*

3 a posar una diadema en lloc de cendra

als qui porten dol per Sió,

a donar-los perfums de festa

en lloc de penes,

vestits de triomf

en lloc del desconsol.

Els diran «Roures magnífics,

glòria del Senyor que els ha plantat».

3 – Feliços* els pobres en l’esperit, perquè d’ells és el Regne del cel.*

4 »Feliços els qui ploren, perquè seran consolats.*

5 »Feliços els humils, perquè posseiran la terra.*

10 I la tristesa que ve de Déu produeix un penediment que porta a la salvació i que a ningú no sap greu de sentir; en canvi, la tristesa que ve del món causa la mort.*11 Fixeu-vos en tot el que ha produït en vosaltres la tristesa que ve de Déu!* Quin interès, quines disculpes, quina indignació, quin temor, quina enyorança, quin desig, quin escarment! En tot heu demostrat que éreu innocents d’aquell cas.

9 però ell m’ha donat aquesta resposta: «En tens prou amb la meva gràcia. En la feblesa es manifesta plenament el meu poder.»* Per això em gloriaré sobretot de les meves febleses, perquè reposi sobre meu el poder del Crist.