Corpo

19 ¿No sabeu que el vostre cos és temple de l’Esperit Sant* que heu rebut de Déu i que habita en vosaltres? ¿No sabeu que no sou vostres? 20 Heu estat comprats pagant un preu:* glorifiqueu Déu en el vostre cos!*

27 Tracto amb duresa el meu cos i el tinc dominat,* no fos cas que, després de proclamar la victòria dels altres, quedés desqualificat jo mateix.

3 Si repartís tots els meus béns als pobres, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau i tingués així un motiu de glòria,* però no estimés, de res no em serviria.

13 Tots nosaltres, jueus i grecs, esclaus i lliures,* hem estat batejats en un sol Esperit per a formar un sol cos, i tots hem rebut com a beguda un sol Esperit.*

4 En un cos hi ha molts membres, i no tots tenen la mateixa funció;*5 també nosaltres, que som molts, units a Crist formem un sol cos i som membres els uns dels altres.*

8 perquè l’exercici corporal serveix de poca cosa,* mentre que la pietat és útil per a tot, ja que conté la promesa de la vida, tant de la present com de la futura.

22 L’home animós t’ajuda a guarir,

l’home amargat et resseca els ossos.*

24 Paraules afables són una bresca de mel:

dolces al paladar, saludables al cos.*

7 No estiguis pagat de tu mateix,*

reverencia el Senyor i aparta’t del mal,

8 i fins el cos se’t refarà,

es rejoveniran els teus ossos.

13 Ets tu qui m’has format les entranyes,

m’has teixit en el ventre de la mare.*

14 Et dono gràcies perquè m’has fet tan admirable,

les teves obres són meravelloses:

ho reconec amb tota l’ànima.

26 El meu cos i el meu cor es desfaran,

però Déu, la roca del meu cor,

serà sempre la meva possessió.

Oh Déu, ets el meu Déu, a l’alba et cerco

1 Salm del recull de David. De quan era al desert de Judà.*

41 Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació.* L’esperit de l’home és prompte, però la seva carn és feble.*

29 Si l’ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te’l i llença’l; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que tot el teu cos sigui llençat a l’infern.

Confiança i neguit

25 »Per això us dic: No us preocupeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu. ¿No val més la vida que el menjar, i el cos més que el vestit?

28 I no tingueu por dels qui maten el cos però no poden matar l’ànima; temeu més aviat el qui pot fer que l’ànima i el cos es consumeixin a l’infern.*

Advertiment contra la hipocresia

1 Mentrestant, la gent s’havia aglomerat a milers, fins al punt que es trepitjaven els uns als altres. Jesús començà a dir primer als seus deixebles:

– Guardeu-vos* del llevat dels fariseus,* que és la hipocresia.*2 No hi ha res de secret que no s’hagi de revelar, ni res d’amagat que no s’hagi de saber.*3 Per això, tot el que heu dit en la fosca, ho sentiran a plena llum, i el que heu parlat a cau d’orella en la cambra més retirada,* ho pregonaran des dels terrats.*

Invitació a la confiança

4 »A vosaltres, amics meus, us dic que no tingueu por dels qui maten el cos i després ja no poden fer res més. 5 Jo us faré veure qui heu de témer: temeu aquell qui, després de prendre la vida, té poder de tirar a l’infern.* Us ho asseguro: a aquest sí que l’heu de témer. 6 ¿No es venen cinc ocells per dues monedes?* Doncs bé, Déu no n’oblida ni un de sol. 7 Més encara, fins i tot els cabells us té comptats.* No tingueu por: vosaltres valeu més que tots els ocells.*

Reconèixer Jesucrist davant els homes

8 »I jo us dic: A tot aquell qui em reconegui davant els homes, també el Fill de l’home el reconeixerà davant els àngels de Déu. 9 Però el qui em negui davant els homes, serà negat davant els àngels de Déu.*

10 »Tot aquell qui parlarà contra el Fill de l’home serà perdonat, però el qui haurà blasfemat contra l’Esperit Sant no serà perdonat.*

11 »Quan us condueixin a les sinagogues, als magistrats o a les autoritats, no us preocupeu de com us defensareu ni de què direu: 12 l’Esperit Sant us ensenyarà en aquell moment el que haureu de dir.*

Paràbola del ric insensat

13 Un d’entre la gent digué a Jesús:

– Mestre, ordena al meu germà que es parteixi amb mi l’herència.*

14 Ell li respongué:

– Home, ¿qui m’ha nomenat jutge o mediador entre vosaltres?*

15 Aleshores digué a la gent:

– Estigueu alerta, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni que nedi en l’abundància, la vida d’un home no depèn pas dels seus béns.

16 I els explicà una paràbola:

– A un home ric, la terra li va donar molt. 17 Ell rumiava: "Què faré, si no tinc on guardar la meva collita?" 18 I es va dir: "Ja ho sé, què faré: tiraré a terra els meus graners, en construiré de més grans i hi guardaré tot el meu gra i els meus béns. 19 Llavors em diré a mi mateix: Tens molts béns en reserva per a molts anys; reposa, menja, beu i diverteix-te."

20 »Però Déu li digué:

»– Insensat! Aquesta mateixa nit et reclamaran la vida, i tot això que has acumulat, de qui serà?*

21 »Així passa amb el qui reuneix tresors per a ell mateix i no es fa ric davant de Déu.*

Confiança i neguit

22 Després digué als seus deixebles:

– Per això us dic: No us preocupeu per la vida, pensant què menjareu, ni pel cos, pensant com us vestireu. 23 La vida val més que el menjar, i el cos més que el vestit. 24 Fixeu-vos en els corbs: no sembren ni seguen, no tenen rebost ni graner, i Déu els alimenta. I vosaltres valeu molt més que els ocells!*25 ¿Qui de vosaltres, per més que s’hi esforci, pot allargar d’un sol instant la seva vida?*26 Així, doncs, si no podeu aconseguir ni una cosa tan petita, per què us preocupeu de les altres? 27 Fixeu-vos com creixen els lliris: no treballen ni filen, però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no anava vestit com cap d’ells.*28 I si l’herba, que avui és al camp i demà la tiren al foc, Déu la vesteix així, molt més farà per vosaltres, gent de poca fe. 29 No busqueu, doncs, què menjareu o què beureu, ni en passeu ànsia. 30 Això, tots els pagans ho busquen amb neguit, però el vostre Pare ja sap prou que en teniu necessitat.*31 Vosaltres, busqueu més aviat el seu Regne, i això us ho donarà de més a més.

32 »No tinguis por, petit ramat,* que el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne.*33 Veneu els vostres béns i doneu els diners com a almoina.* Procureu-vos bosses que no es facin malbé, reuniu-vos al cel un tresor* que no s’acabi; allà, els lladres no s’hi acosten, ni les arnes no destrossen res. 34 Perquè on teniu el tresor, hi tindreu el cor.*

Invitació a vetllar

35 »Estigueu a punt, amb el cos cenyit i les llànties enceses.*36 Feu com els criats que esperen quan tornarà el seu amo de la festa de noces, per obrir la porta tan bon punt arribi i truqui. 37 Feliços aquells servents que el senyor, quan arribi, trobi vetllant. En veritat us dic que se cenyirà,* els farà seure a taula i es posarà a servir-los.*38 Feliços d’ells si ve a mitjanit o a la matinada* i els troba vetllant així.*

39 »Prou que ho compreneu: si l’amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit havia de venir el lladre, no hauria permès que li entressin a casa.*40 Estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada.*

41 Aleshores Pere li digué:

– Senyor, ¿dius aquesta paràbola per a nosaltres o bé per a tothom?

42 El Senyor continuà:

– ¿Qui és l’administrador fidel i assenyat a qui l’amo confiarà els seus servents perquè els doni al temps degut l’aliment que els pertoca? 43 Feliç aquell servent que el seu senyor, quan arriba, troba que ho fa així. 44 Us asseguro amb tota veritat que li confiarà tots els seus béns. 45 Però si aquell servent es deia: "El meu senyor tarda a venir", i començava a pegar als criats i a les criades, a menjar, a beure i a embriagar-se, 46 vindrà el seu senyor el dia que menys s’ho espera i a l’hora que ell no sap; el castigarà* i li farà compartir la sort dels qui no són fidels.*

47 »El servent que, coneixent la voluntat del seu amo, no ha preparat o no ha fet allò que l’amo volia, rebrà molts assots.*48 En canvi, el qui, sense conèixer-la, s’ha fet mereixedor d’assots, en rebrà menys. A qui molt li donen, molt li demanaran; i a qui molt li encomanen, li reclamaran encara més.*

Jesús, motiu de divisió

49 »He vingut a calar foc a la terra, i com voldria que ja estigués encesa!*50 Haig de rebre un baptisme, i com desitjo que això es compleixi!*51 ¿Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Us asseguro que no. He vingut a portar-hi divisió.*52 D’ara endavant els cinc membres d’una família estaran dividits entre ells: tres contra dos i dos contra tres. 53 Es dividiran el pare contra el fill, i el fill contra el pare; la mare contra la filla, i la filla contra la mare; la sogra contra la nora, i la nora contra la sogra.*

Discernir el temps present

54 I deia també a la gent:

– Quan veieu pujar un núvol cap a ponent, de seguida dieu: "Ve pluja",* i la pluja arriba. 55 I quan bufa el vent de migjorn, dieu: "Farà calor", i en fa. 56 Hipòcrites! Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, ¿i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?*

Actuar amb urgència

57 »Per què no discerniu vosaltres mateixos allò que és just? 58 Mentre vas a presentar-te al magistrat amb el qui et vol denunciar, procura d’arribar a un acord amb ell,* no sigui cas que et porti per força davant el jutge, i el jutge et posi en mans de l’oficial, i l’oficial et tanqui a la presó. 59 T’asseguro que, un cop allà, no en sortiràs que no hagis pagat fins l’últim cèntim.*

10 Allunya del teu cor la tristesa, aparta del teu cos el sofriment, perquè la joventut i la flor de la vida passaran aviat.*

4 Un sol cos i un sol Esperit, com és també una de sola l’esperança que us dóna la vocació que heu rebut.

22 Dones, sotmeteu-vos als vostres marits, tal com tots ens sotmetem al Senyor,*23 perquè el marit és cap de la seva muller,* igual que el Crist és cap i salvador de l’Església, que és el seu cos.*

15 Que la pau de Crist regni en els vostres cors,* ja que per a obtenir aquesta pau heu estat cridats a formar un sol cos.* I sigueu agraïts.

22 De la costella que havia pres a l’home, el Senyor-Déu va fer-ne la dona, i la presentà a l’home.

23 L’home exclamà:

– Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn!* El seu nom serà "dona", perquè ha estat presa de l’home.*24 Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i des d’aquest moment formen una sola carn.*

La certesa d’anar a viure amb el Senyor

16 Per això no ens acovardim: encara que exteriorment ens anem consumint, interiorment ens renovellem cada dia més.*

24 Ell mateix va portar

els nostres pecats*

en el seu cos sobre el patíbul,

perquè, morts al pecat,

visquéssim com a justos;*

amb les seves ferides us curava.*

2 ja que tots ensopeguem sovint. I si algú, parlant, no ensopega mai, vol dir que és un home perfecte,* capaç de dominar tot el seu cos.