Tomar uma decisão

5 Si a algun de vosaltres li manca saviesa, que la demani a Déu, i Déu, que dóna generosament a tothom, sense retreure res, la hi concedirà.*

14 I aquesta és la confiança que mantenim davant de Déu: sempre que li demanem alguna cosa d’acord amb la seva voluntat, ell ens escolta.*

9 Però si reconeixem els nostres pecats, ell, que és fidel i just,* ens perdonarà els pecats i ens purificarà de tot mal.*

5 Confia en el Senyor de tot cor,

però malfia’t del propi saber;

6 si tens present el Senyor en tot el que emprens,

ell et guiarà pel camí dreturer.

6 si tens present el Senyor en tot el que emprens,

ell et guiarà pel camí dreturer.

11 Jo sé quins són els meus designis sobre vosaltres, designis de pau i no de desgràcia: jo us donaré un futur i una esperança.* Ho dic jo, el Senyor.

14 Un poble mal governat s’enfonsa,

molts bons consellers el salven.

33 Es tiren els daus de la sort,*

i el que en surt ve del Senyor.

1 L’esquerp va al seu aire,

qualsevol consell el crispa.

2 El neci no desitja de comprendre,

només vol que se sàpiga el que pensa.

3 On va el malvat hi va el menyspreu,

i amb el menyspreu ve la vergonya.

4 Les paraules de l’home són aigua profunda,

torrent desbordant, font de saviesa.

5 No està bé de posar-se a favor del culpable

i violar els drets de l’innocent.*

6 Els llavis del neci es posen en plets,

les seves paraules congrien la batussa.

7 La boca del neci és la seva ruïna,

els propis llavis li són un parany.

8 Les paraules del qui difama són tan llamineres

que baixen fins al fons de les entranyes.*

9 El qui treballa amb negligència

és germà del qui destrueix.

10 El nom del Senyor és una torre forta:

el just s’hi refugia i s’hi troba segur.*

11 La riquesa és la plaça forta del ric,*

s’imagina que és una muralla inaccessible.

12 L’orgull sempre s’encamina al desastre:*

primer la humilitat, després la glòria.*

13 Qui respon abans d’escoltar

passarà per neci i quedarà avergonyit.

14 L’home animós venç la malaltia;

però si es desanima, qui el reanimarà?*

16 Tota l’Escriptura és inspirada per Déu* i útil per a ensenyar,* refutar, corregir i educar en el bé,

17 perquè el qui és home de Déu arribi a la maduresa i estigui equipat per a tota obra bona.*

7 Van arribar a Mísia i tenien intenció d’anar a Bitínia, però l’Esperit de Jesús* no els ho permeté.

Missió de Bernabé i Saule

1 A l’església d’Antioquia hi havia profetes* i mestres:* Bernabé, Simeó, que duia el sobrenom de Negre, Lluci de Cirene, Manaèn, educat a la cort amb el tetrarca Herodes,* i Saule. 2 Mentre celebraven un acte de culte al Senyor en ocasió d’un dejuni,* l’Esperit Sant* digué:

– Separeu-me Bernabé i Saule per a dedicar-los a l’obra a què els he cridat.*

3 Llavors, després d’haver dejunat i pregat, els imposaren les mans* i els van acomiadar.

31 Així, doncs, tant si mengeu com si beveu, com si feu una altra cosa, feu-ho tot a glòria de Déu.*

La constància necessària

1 Així, doncs, també nosaltres, envoltats d’un núvol tan gran de testimonis, traguem-nos tot impediment, i el pecat que tan fàcilment ens subjecta, i llancem-nos a córrer sense defallir* en la prova que ens és proposada.*

5 A Gabaon, el Senyor es va aparèixer a Salomó en un somni, durant la nit.* Déu li va dir:

– Demana’m què vols que et doni.

6 Salomó li va respondre:

– Tu vas demostrar un gran amor al teu servent, el meu pare David, que es comportava davant teu fidelment, amb bondat i amb rectitud de cor. Tu li vas mantenir el teu gran amor donant-li un fill que el succeís en el tron, com és el cas el dia d’avui. 7 Ara, Senyor Déu meu, tu m’has fet rei a mi, servent teu, perquè succeeixi el meu pare David. Però jo sóc molt jove i no sé com haig de governar. 8 El teu servent es troba enmig del poble que has escollit, un poble tan nombrós que no es pot ni comptar, de tants com són. 9 Concedeix, doncs, al teu servent que tingui enteniment per a poder jutjar el teu poble i discernir entre el bé i el mal; perquè, qui seria capaç de governar aquest teu poble, que és tan important?*

10 Al Senyor li va plaure la súplica que Salomó li feia. 11 Llavors Déu li digué:

– Ja que has demanat això, i no una llarga vida, o riqueses, o la mort dels teus enemics; ja que tan sols has demanat discerniment per a judicar, 12 faré el que tu dius: et concedeixo saviesa i intel·ligència, tant, que ni abans ni després ningú no se’t podrà igualar.

9 La seva dona li deia:

– ¿Encara et mantens ferm en la teva integritat? Maleeix* Déu i mor d’una vegada!

10 Job li va respondre:

– Parles com qui no té seny. Acceptem els béns com un do de Déu, i no hem d’acceptar els mals?*

Enmig de tot això, Job no va pecar amb cap paraula.