Despedida

36 Després de dir aquestes paraules, Pau s’agenollà i va pregar amb tots ells.*37 Llavors tothom esclatà en plors, i se li tiraven al coll i el besaven, 38 afligits sobretot perquè els havia dit que ja no el tornarien a veure. Després el van acompanyar fins a la nau.

Pau a Macedònia i Grècia

1 Quan s’hagué calmat l’avalot, Pau va convocar els deixebles per confortar-los, se n’acomiadà i se n’anà cap a Macedònia.

33 Al cap d’un quant temps, els germans els acomiadaren tot desitjant-los la pau, i ells tornaren cap als qui els havien enviat. (

Desig de Pau de tornar a Tessalònica

17 Germans, ens hem vist privats de vosaltres durant un cert temps –lluny dels vostres ulls, no pas del vostre cor– i ens hem esforçat tant com hem pogut per venir-vos a veure, ja que en sentíem un gran desig.*

8 Déu és testimoni* de com us enyoro a tots, per l’amor entranyable que us té Jesucrist.

41 Quan el noi va ser fora, David va sortir del costat del turonet* i es va prosternar amb el front a terra tres vegades. Després es van besar. Tots dos ploraven, l’un i l’altre; David era el qui més plorava. 42 Jonatan li va dir:

– Vés-te’n en pau. Del que hem jurat nosaltres dos pel nom del Senyor, que el Senyor mateix en sigui testimoni entre tu i jo, entre la meva descendència i la teva per sempre.*

41 Quan el noi va ser fora, David va sortir del costat del turonet* i es va prosternar amb el front a terra tres vegades. Després es van besar. Tots dos ploraven, l’un i l’altre; David era el qui més plorava.

8 Noemí va dir a les seves nores:

– Aneu, torneu cada una a casa de la mare! Que el Senyor sigui tan bo amb vosaltres com vosaltres ho heu estat amb els marits difunts i amb mi mateixa! 9 Que el Senyor us concedeixi la felicitat a casa d’un nou marit!

Llavors Noemí les va besar. Elles van esclatar en plors 10 i li deien:

– No! Volem venir amb tu i unir-nos al teu poble!

11 Noemí insistia:

– Torneu-vos-en, filles meves! Per què voleu venir amb mi? Jo ja no puc tenir més fills perquè us hi pugueu casar.*

12 Aneu, torneu-vos-en, filles meves! Sóc massa gran per a casar-me. I ni que pensés que encara puc tenir fills, em casés aquesta mateixa nit i n’arribés a tenir, 13 ¿esperaríeu fins que fossin grans? ¿Per ells renunciaríeu a casar-vos? No, filles meves! El meu destí és més amarg* que el vostre: la mà del Senyor s’ha girat contra mi.

14 De bell nou esclataren en plors. Orpà va besar la sogra per acomiadar-se’n, però Rut no se’n volgué separar.

14 De bell nou esclataren en plors. Orpà va besar la sogra per acomiadar-se’n, però Rut no se’n volgué separar.

27 Després Moisès es va acomiadar del seu sogre, que se’n tornà al seupaís.*

24 »Que el Senyor

et beneeixi i et guardi.

25 Que et faci veure

la llum de la seva mirada

i s’apiadi de tu.*

26 Que fixi damunt teu

la seva mirada

i et doni la pau.

7 El Senyor et guarda de tota desgràcia,

et guarda la vida.

8 El Senyor guarda tots els teus passos*

ara i per tots els segles.

25 Que la gràcia sigui amb tots vosaltres.

Recomanacions finals i salutacions

11 Finalment, germans, estigueu contents,* enrobustiu-vos, exhorteu-vos, tingueu uns mateixos sentiments, viviu en pau,* i el Déu de l’amor i de la pau serà amb vosaltres.*

Recomanacions finals i salutacions

11 Finalment, germans, estigueu contents,* enrobustiu-vos, exhorteu-vos, tingueu uns mateixos sentiments, viviu en pau,* i el Déu de l’amor i de la pau serà amb vosaltres.*12 Saludeu-vos els uns als altres amb el bes de pau.* Us saluda tot el poble sant. 13 Que la gràcia de Jesucrist, el Senyor, l’amor de Déu i la comunió de l’Esperit Sant siguin amb tots vosaltres.*

Recomanacions a tothom

10 Finalment, deixeu-vos enrobustir pel Senyor i per la seva força poderosa.*

6 Josuè els va beneir i s’acomiadà d’ells. Ells se’n tornaren a casa seva.

61 Un altre li digué:

– Et seguiré, Senyor, però primer deixa’m anar a dir adéu als de casa meva.*

62 Jesús li va respondre:

– Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l’arada no és bo per al Regne de Déu.

20 Eliseu deixà els bous, va córrer darrere d’Elies i li digué:

– Deixa’m anar a besar el pare i la mare, i després et seguiré.*

Elies li va respondre:

– Vés! Torna-te’n! A què t’obligo jo?*

21 Eliseu se’n tornà de darrere d’Elies, va agafar la parella de bous, els immolà i, amb el jou per llenya, en va bullir la carn. I convidà tothom a menjar-ne. Després va seguir Elies i es quedà al seu servei.*