Deus é nosso refúgio

Déu és el nostre castell de refugi

1 Per al mestre de cor. Del recull dels fills de Corè.* A la tonada de «Alamot».* Càntic.

Tu que vius a recer de l’Altíssim

1 Tu que vius a recer de l’Altíssim

i fas nit a l’ombra del Totpoderós,*

2 digues* al Senyor: «Ets la muralla on m’emparo,*

el meu Déu, en qui confio.»

3 Ell et guardarà del parany del caçador*

i del flagell de la pesta;

4 t’abrigarà amb les seves plomes,

trobaràs refugi sota les seves ales:*

la seva fidelitat et serà escut i cuirassa.

T’estimo, Senyor, força meva

1 Per al mestre de cor. Del recull de David, servent del Senyor. Càntic que va dedicar al Senyor quan l’hagué salvat del poder de tots els seus enemics i de les mans de Saül. David va dir:*

2 T’estimo, Senyor, força meva;*

3 Senyor, ets roca i muralla que m’allibera.

Déu meu, penyal on m’emparo,

escut* i baluard, força* que em salva!

Guarda’m, Déu meu, en tu trobo refugi

1 Poema del recull de David.

Guarda’m, Déu meu,

en tu trobo refugi.*

El Senyor m’il·lumina i em salva

1 Del recull de David.

El Senyor m’il·lumina* i em salva:

qui em pot fer por?

El Senyor és el mur* que protegeix la meva vida:

qui em pot esfereir?*

2 Quan m’envesteix la gent malvada

per devorar-me sencer,*

són ells, els enemics, els meus rivals,

els qui ensopeguen i cauen.

3 Ni que acampi contra mi tot un exèrcit,*

el meu cor no tindrà por;

per més que em declarin la guerra,

jo em sentiré confiat.

En tu, Senyor, m’emparo

1 Per al mestre de cor. Salm del recull de David.

2 En tu, Senyor, m’emparo;

que mai no quedi confós.*

Per la teva bondat, treu-me del perill;

3 escolta’m, no triguis a alliberar-me.*

Sigues el meu castell inexpugnable,

la meva roca salvadora.

4 Per a mi ets penyal i plaça forta;*

encamina’m, guia’m per amor del teu nom,

5 treu-me del llaç que m’han parat,*

ets tu qui em defensa.

3 Sigues el meu castell inexpugnable*

on sempre pugui acollir-me.

Has decidit de salvar-me;

per a mi ets penyal i plaça forta.

8 Més val emparar-se en el Senyor

que posar la confiança en els homes.

9 Més val emparar-se en el Senyor

que fiar-se dels poderosos.*

5 Sols tramen altivament de fer-me caure,*

els agrada d’enganyar;*

mentre beneeixen amb la boca,

maleeixen dintre seu. Pausa*

6 Reposa només en Déu, ànima meva;

d’ell em ve tota esperança.*

7 Només ell és la roca que em salva,

el castell on em trobo segur.

8 En Déu tinc la salvació i la glòria,

és la meva roca inexpugnable;

trobo en Déu el meu refugi.

17 I jo cantaré la teva ajuda,

aclamaré el teu amor així que apunti el dia:*

has estat per a mi un castell,

el meu refugi a l’hora del perill.

Has estat el nostre recer al llarg de tots els segles

1 Pregària. Referida a Moisès,* home de Déu.*

Senyor, has estat el nostre recer

al llarg de tots els segles.

2 Abans que naixessin les muntanyes,

abans que infantessis la terra i el món,

des de sempre i per sempre tu ets Déu.

9 Judicarà tot el món amb justícia,*

sentenciarà amb rectitud les causes dels pobles.

Vau

10 Per a l’oprimit el Senyor serà una plaça forta,

una plaça forta en dies de perill.*

7 La teva justícia és com les muntanyes més altes,

com l’oceà infinit són les teves decisions.*

Senyor, tu salves homes i bèsties.

7 El Senyor és bo,

és un refugi en dies d’opressió.*

Iod

Guarda* els qui es refugien en ell

4 perquè has estat

el refugi dels febles,

el refugi dels pobres en l’infortuni,

l’aixopluc en els aiguats,

l’ombra enmig de la calor.*

La fúria dels tirans

és com l’embat de la tempesta

contra una muralla,

26 Venerar el Senyor és garantia segura

i dóna seguretat als fills.*

29 El Senyor és la fortalesa dels honrats,

però és la ruïna dels malèfics.*