Dia dos pais

6 Inicia el jove en el camí que ha de seguir:

ni quan sigui vell no se n’apartarà.*

24 Qui plany el bastó no estima el seu fill;

qui l’estima, de bona hora el corregeix.*

7 El just mena una vida honrada:

feliços els fills que deixarà!*

24 El pare del just s’omplirà de goig;

qui té un fill assenyat se n’alegrarà.

26 Venerar el Senyor és garantia segura

i dóna seguretat als fills.*

12 »Honra el pare i la mare. Així tindràs llarga vida en el país que et dóna el Senyor, el teu Déu.*

3 L’herència del Senyor són els fills,

els descendents són la millor recompensa;

4 els fills que heu tingut quan éreu joves

són com les fletxes en mans d’un guerrer.

5 Feliç l’home que se n’omple el buirac:*

si discuteix a la plaça* amb l’adversari,*

no haurà de retirar-se avergonyit.

15 Però si no us satisfà de tenir el Senyor per Déu, escolliu avui quins déus voleu adorar: els que adoraven els vostres pares quan vivien a l’altra banda de l’Eufrates, o els déus amor-reus, en el país dels quals ara viviu.* Jo i la meva família adorarem el Senyor!

Recomanacions finals i salutacions

13 Vetlleu, manteniu-vos ferms en la fe, sigueu valents, tingueu coratge.*

20 I se n’anà a trobar el seu pare.

»Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. 21 El fill li digué:

»– Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu.

22 »Però el pare digué als seus criats:

»– De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l’hi, poseu-li també un anell al dit i unes sandàlies als peus;*23 porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho,