Dinheiro

15 Aleshores digué a la gent:

– Estigueu alerta, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni que nedi en l’abundància, la vida d’un home no depèn pas dels seus béns.

21 Perquè on tens el tresor, hi tindràs el cor.*

21 »L’amo li va dir:

»– Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t’encomanaré molt més.* Entra al goig del teu senyor.

5 Mires la riquesa, i ja no hi és:

sap fer-se sortir ales,

vola com una àguila cel enllà.*

7

4 No t’impacientis per ser ric,

deixa de capficar-t’hi.

10 Com més béns té algú,

més gent se n’aprofita,*

i l’únic que en treu l’amo

és mirar-s’ho.

9 Ofereix al Senyor els teus béns,

els primers fruits de les collites,*

22 La benedicció del Senyor dóna riquesa:

de res no serveixen els nostres esforços.*

2 Béns mal adquirits no fan profit,

l’honradesa salva de la mort.*

11 Fortuna feta en un no res va minvant;

qui l’aplega a poc a poc la incrementa.*

16 Val més tenir saviesa que or fi,

l’enteniment és més preciós que la plata.*

1 És millor bona fama que grans riqueses;

caure en gràcia, que plata i or.*

16 Val més venerar el Senyor i tenir poc

que tenir molt i viure inquiet.*

22 Allò que els humans aprecien és la lleialtat:

val més un pobre que un mentider.

8 allunya de mi falsedat i mentida,

no em donis pobresa ni riquesa.

Dóna’m l’aliment que necessito i prou,

9 Els qui volen enriquir-se cauen en temptacions i paranys, i en moltes passions insensates i pernicioses, que enfonsen els homes en la ruïna i la perdició.*

Recomanacions als rics

17 Recomana als rics d’aquest món que no siguin altius i que no confiïn en riqueses fugisseres,* sinó en Déu, que ens proveeix de tot amb abundància perquè en fruïm.

5 Que l’amor al diner no inspiri la vostra conducta; acontenteu-vos amb el que teniu, ja que Déu mateix ha dit: No et deixaré, no t’abandonaré.*

4 La riquesa serà inútil el dia del judici;*

només la justícia salvarà de la mort.*

11 La riquesa és la plaça forta del ric,*

s’imagina que és una muralla inaccessible.

14 Qui sóc jo i qui és el meu poble per a tenir la gosadia de fer-te ofrenes generoses com aquestes? És ben cert que tot ve de tu: i això que t’oferim, tu ens ho has donat.

7 Doneu a cadascú allò que li deveu: pagueu impostos i tributs als qui els recapten, reverencieu a qui pertoca, respecteu a qui heu de respectar.*

6 Igualment per aquesta raó, pagueu els impostos: els qui s’ocupen de recaptar-los són funcionaris al servei de Déu.

16 Val més la pobresa d’un sol just

que l’opulència de molts malvats;*

17 perquè els braços dels malvats es trencaran,

però als justos, el Senyor els sosté.

Iod

14 Sóc més feliç guardant el teu pacte

que fruint de grans riqueses.