Esperar no Senhor

31 però els qui confien en el Senyor

recobren les forces,

alcen el vol com les àguiles,

caminen sense cansar-se,

corren sense defallir.*

Déu es compadirà del seu poble

18 Però el Senyor espera,

perquè vol compadir-se de vosaltres;

s’alçarà i es mostrarà misericordiós,*

ja que ell és el Déu just.*

Feliços els qui esperen en ell.*

14 Espera en el Senyor;

sigues fort, que el teu cor no defalleixi.*

Espera en el Senyor.

13 N’estic cert, fruiré en el país de la vida*

de la bondat que em té el Senyor.

14 Espera en el Senyor;

sigues fort, que el teu cor no defalleixi.*

Espera en el Senyor.

El Senyor m’il·lumina i em salva

1 Del recull de David.

El Senyor m’il·lumina* i em salva:

qui em pot fer por?

El Senyor és el mur* que protegeix la meva vida:

qui em pot esfereir?*

2 Quan m’envesteix la gent malvada

per devorar-me sencer,*

són ells, els enemics, els meus rivals,

els qui ensopeguen i cauen.

3 Ni que acampi contra mi tot un exèrcit,*

el meu cor no tindrà por;

per més que em declarin la guerra,

jo em sentiré confiat.

4 Una cosa he demanat al Senyor

i la desitjo amb tota l’ànima:

poder viure a la casa del Senyor*

tots els dies de la vida,

per fruir-hi de l’encís del Senyor*

i vetllar pel seu temple.*

5 Ell m’amaga al seu recer

el dia de la desgràcia;*

m’encobreix al fons de la seva tenda,*

em porta dalt la roca inaccessible.*

6 I ara aixeca el meu cap*

sobre els enemics que m’envolten;

a casa d’ell ofereixo sacrificis,

ofereixo sacrificis de victòria,

himnes i càntics* en honor del Senyor.

7 Escolta, Senyor,* escolta el meu clam,

compadeix-te de mi, respon-me.

8 Tu em parles dintre el cor i em dius:

«Busqueu la meva mirada!»*

Buscar-la és el que vull, Senyor.

9 No m’amaguis la mirada,

no t’indignis fins a rebutjar el teu servent,

tu que ets el meu ajut.

No em deixis abandonat,

Déu meu, salvador meu.*

10 Si mai m’abandonessin pare i mare,

el Senyor em recolliria.*

11 Ensenya’m, Senyor, la teva ruta,*

guia’m per camins planers,*

lluny dels qui em detesten.

12 No em deixis a mercè dels adversaris:

es presenten falsos testimonis*

que respiren violència.

13 N’estic cert, fruiré en el país de la vida*

de la bondat que em té el Senyor.

14 Espera en el Senyor;

sigues fort, que el teu cor no defalleixi.*

Espera en el Senyor.

Tenia posada l’esperança en el Senyor

1 Per al mestre de cor. Del recull de David. Salm.

2 Tenia posada l’esperança en el Senyor,

i ell, inclinant-se cap a mi,

ha escoltat el meu clam.

3 M’ha tret de la fossa profunda,

del llot i del fangar.*

Ha plantat els meus peus sobre la roca,

ha fet segurs els meus passos.

4 Ha inspirat als meus llavis un càntic nou,*

un himne de lloança al nostre Déu.

Tots els qui ho veuen veneren el Senyor

i posen en ell la confiança.

5 Feliç l’home* que confia en el Senyor*

i no busca l’ajut dels idòlatres,*

que es refien d’esperances enganyoses.

6 Quantes meravelles has fet,

Senyor, Déu meu!

Quants designis has tingut a favor nostre,

Déu incomparable!

Si em proposava d’explicar-los,

no els podria ni comptar.*

7 Tu m’has dit a cau d’orella*

que no vols oblacions ni sacrificis,

que no demanes holocaust ni expiació.*

8 Per això et dic:

«Aquí em tens.

En el llibre hi ha escrit de mi*

9 que vull fer, Déu meu, la teva voluntat:

guardo la teva llei al fons del cor.»

10 Anuncio amb goig la salvació

davant de tota l’assemblea.*

No puc deixar d’anunciar-la;

prou que ho saps, Senyor.

11 No he amagat la teva salvació dins el meu cor;

he fet conèixer que ets fidel i salvador.

No he amagat la lleialtat del teu amor

davant de tota l’assemblea.

12 Senyor, no apartis la teva misericòrdia;

que el teu amor fidel em guardi sempre.

13 Són tants els mals que m’envolten

que no es poden ni comptar.

Les meves culpes em cauen al damunt;

de tantes que són, en perdo el compte.*

Són més nombroses que els cabells del meu cap,

i em fallen les forces.*

14 Senyor,* sigues benvolent i salva’m;

vine de pressa a ajudar-me,* Senyor.

20 La nostra ànima es deleix pel Senyor,

auxili nostre i escut que ens protegeix.*

21 És l’alegria del nostre cor,

i el seu sant nom ens dóna confiança.

22 Que el teu amor, Senyor, no ens deixi mai;

aquesta és l’esperança que posem en tu.

5 Confio amb tota l’ànima, Senyor,

confio en la teva paraula.

6 Espera el Senyor la meva ànima,

més que els sentinelles el matí.

Que els sentinelles esperin el matí;*

5 Sols tramen altivament de fer-me caure,*

els agrada d’enganyar;*

mentre beneeixen amb la boca,

maleeixen dintre seu. Pausa*

34 Espera en el Senyor,

segueix els seus camins;

t’exaltarà i tu posseiràs la terra,

i en veuràs exclosos els malvats.

Reix

5 Confia en el Senyor de tot cor,

però malfia’t del propi saber;

6 si tens present el Senyor en tot el que emprens,

ell et guiarà pel camí dreturer.

3 Més encara: fins i tot en les tribulacions* trobem motiu de gloriar-nos, perquè sabem que la tribulació engendra paciència;*4 la paciència, virtut provada; la virtut provada, esperança.

11 el seu poder gloriós* us enfortirà i farà que sigueu sempre pacients i constants.

Himne al Crist

Amb alegria*

Esperar amb paciència la vinguda del Senyor

7 Tingueu paciència, germans, fins que vingui el Senyor. Mireu com el camperol espera el fruit preciós de la terra, prenent paciència fins que li arriben les pluges de tardor i de primavera.*8 Igualment vosaltres, tingueu paciència, enfortiu els vostres cors, que la vinguda del Senyor és a prop.*

11 Mireu com proclamem feliços els qui es van mantenir ferms.* Heu sentit parlar de la paciència de Job,* i ja sabeu quin final li va concedir el Senyor,* perquè el Senyor és misericordiós i benigne.*

La paraula de Déu, llavor i aliment

22 Vosaltres us heu purificat obeint la veritat* i ara podeu practicar un amor fratern sense hipocresia. Estimeu-vos els uns als altres intensament i amb un cor net,*23 ja que heu estat engendrats de nou, no d’una llavor corruptible, sinó d’una que és incorruptible:* la paraula de Déu viva* i eterna. 24 Perquè

els homes són tots herba,

i tota la seva glòria

és com la flor dels camps.

L’herba s’asseca i la flor cau,

25 però la paraula del Senyor

dura per sempre.*

I aquesta paraula és l’evangeli que us ha estat anunciat.

9 No és que el Senyor retardi el compliment de la promesa, com alguns suposen que fa;* més aviat és pacient amb vosaltres, perquè no vol que ningú es perdi, sinó que tothom arribi a la conversió.*

Paràbola de les deu verges

1 »Amb el Regne del cel passarà com amb deu noies* que van prendre les seves torxes per sortir a rebre l’espòs.*2 N’hi havia cinc que eren insensates i cinc que eren assenyades. 3 Les insensates van prendre les seves torxes, però no es van endur oli. 4 En canvi, les assenyades es van endur ampolles amb oli juntament amb les torxes.

5 »Com que l’espòs tardava, els vingué son a totes i es van adormir. 6 A mitjanit es va sentir un clam:

»– L’espòs és aquí. Sortiu a rebre’l!

7 »Llavors totes aquelles noies es van despertar i començaren a preparar les seves torxes.*8 Les noies insensates van dir a les assenyades:

»– Doneu-nos oli del vostre, que les nostres torxes s’apaguen.*

9 »Les assenyades respongueren:

»– Potser no n’hi hauria prou per a nosaltres i per a vosaltres; val més que aneu als qui en venen i us en compreu.*

10 »Mentre anaven a comprar-ne, va arribar l’espòs, i les qui estaven a punt entraren amb ell a les noces. I la porta quedà tancada.

11 »Finalment arribaren també les altres noies i deien:

»– Senyor, Senyor,* obre’ns!

12 »Però ell va respondre:

»– En veritat us dic que no us conec.*

13 »Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l’hora.*