Espírito

41 Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació.* L’esperit de l’home és prompte, però la seva carn és feble.*

3 – Feliços* els pobres en l’esperit, perquè d’ells és el Regne del cel.*

17 Perquè els desigs terrenals són contraris a l’Esperit, i l’Esperit és contrari als desigs terrenals. Hi ha una lluita entre ells, i per això no feu el que voldríeu.*

16 Ara, doncs, jo us dic: comporteu-vos d’acord amb l’Esperit i no satisfareu els desigs terrenals.*

22 En canvi, el fruit de l’Esperit és aquest:* amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, 23 dolcesa i domini d’un mateix.* La Llei no és contrària a res d’això.*

25 Si vivim gràcies a l’Esperit, comportem-nos d’acord amb l’Esperit!*

6 Les passions terrenals porten a la mort,* mentre que les de l’Esperit duen a la vida i a la pau.

19 ¿No sabeu que el vostre cos és temple de l’Esperit Sant* que heu rebut de Déu i que habita en vosaltres? ¿No sabeu que no sou vostres? 20 Heu estat comprats pagant un preu:* glorifiqueu Déu en el vostre cos!*

17 En canvi, el qui s’uneix al Senyor es fa un sol esperit amb ell.*

11 ¿Qui coneix allò que hi ha en l’home, fora del seu propi esperit? Igualment, ningú no coneix allò que hi ha en Déu fora de l’Esperit de Déu.*

15 Què he de fer, doncs? Pregar amb l’esperit, i pregar també amb l’enteniment; cantar amb l’esperit,* i cantar també amb l’enteniment.

16 i li prego que, per la riquesa de la seva glòria, consolidi amb la força del seu Esperit allò que sou en el vostre interior;*17 que, per la fe, faci habitar el Crist en els vostres cors,* i així, arrelats i fonamentats en l’amor,*

17 Demano al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi el do espiritual de comprendre la seva revelació, perquè el conegueu de veritat.*

15 Perquè vosaltres no heu rebut un esperit d’esclaus que us faci tornar a caure en el temor,* sinó l’Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: «Abbà,* Pare!»*16 Així l’Esperit mateix s’uneix al nostre esperit per donar testimoni que som fills de Déu.

16 Així l’Esperit mateix s’uneix al nostre esperit per donar testimoni que som fills de Déu.

15 Perquè vosaltres no heu rebut un esperit d’esclaus que us faci tornar a caure en el temor,* sinó l’Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: «Abbà,* Pare!»*

10 Però si Crist està en vosaltres,* encara que el vostre cos mori per culpa del pecat, l’Esperit us dóna la vida, gràcies a la justícia salvadora.*

14 Tots els qui són guiats per l’Esperit de Déu són fills de Déu.

26 Igualment, l’Esperit ve a ajudar la nostra feblesa: nosaltres no sabem pregar com cal,* però el mateix Esperit intercedeix per nosaltres amb gemecs que no es poden expressar.

11 Esforceu-vos a ser sol·lícits. Sigueu fervents d’esperit, serviu el Senyor.

13 Que el Déu de l’esperança ompli la vostra fe d’alegria i de pau perquè vesseu d’esperança gràcies a la força de l’Esperit Sant.

24 Déu és esperit. Per això els qui l’adoren han d’adorar-lo en Esperit i en veritat.*

23 Però arriba l’hora, més ben dit, és ara, que els autèntics adoradors adoraran el Pare en Esperit i en veritat.* Aquests són els adoradors que vol el Pare. 24 Déu és esperit. Per això els qui l’adoren han d’adorar-lo en Esperit i en veritat.*

18 I tots nosaltres, sense cap vel a la cara, reflectint com un mirall la glòria del Senyor,* som transformats a la seva mateixa imatge, amb una glòria cada vegada més gran, per obra del Senyor, és a dir, de l’Esperit.*

1 Tenint, doncs, aquestes promeses, estimats meus, purifiquem-nos de tot el que pot tacar el cos i l’esperit i arribem a ser plenament sants, reverenciant Déu.

7 Déu no ens ha donat un esperit de covardia,* sinó un esperit de fortalesa, d’amor i de seny.

7 Déu no ens ha donat un esperit de covardia,* sinó un esperit de fortalesa, d’amor i de seny.

19 perquè sé que tot això m’ha de conduir a la salvació,* gràcies a les vostres pregàries* i a l’assistència de l’Esperit de Jesucrist.

23 Que la gràcia de Jesucrist, el Senyor, sigui amb el vostre esperit.*

23 Feu cas de la meva exhortació:

vull escampar el meu esperit* damunt vostre

i fer-vos entendre les meves paraules.

2 L’home creu que sempre actua de manera irreprotxable,

però el Senyor és qui sospesa les intencions.*

18 L’orgull s’encamina al desastre,

l’arrogància acaba per terra.*

19 Val més viure humilment amb els pobres

que repartir-se botí amb els superbs.

32 Val més ser pacient que valent,

dominar-se, més que conquerir ciutats.*

27 La llàntia del Senyor és l’alè que ha infós en l’home:

li ressegueix els racons més íntims.

6 Aleshores l’àngel em va dir:

– El Senyor comunica a Zorobabel aquestes paraules: "No valen ni força ni armes; només compta el meu esperit.* Ho dic jo, el Senyor de l’univers.*

L’ungit del Senyor consola i allibera

1 L’Esperit del Senyor Déu

reposa sobre meu,*

perquè el Senyor m’ha ungit.*

M’ha enviat

a portar la bona nova als pobres,*

a curar* els cors desfets,

a proclamar als captius la llibertat

i als presos el retorn de la llum,*

19 Jo els donaré un sol cor i els infondré un esperit nou;* trauré d’ells aquest cor de pedra i els en donaré un de carn,*20 perquè segueixin els meus preceptes, guardin els meus decrets i els posin en pràctica. Llavors seran el meu poble i jo seré el seu Déu.*

5 Això anuncia el Senyor Déu, a aquests ossos: Jo us infondré esperit i recobrareu la vida.

10 Fes que torni a sentir els crits de festa,*

que exultin els ossos que havies humiliat.*

11 Aparta la mirada dels meus pecats,

esborra les meves culpes.

12 Déu meu, crea en mi un cor ben pur,

fes renéixer en mi un esperit ferm.*

17 Senyor, obre els meus llavis,

i proclamaré la teva lloança.

18 Als qui clamen al Senyor, ell els escolta

i els allibera de tots els perills.*

Cof

3 No us fieu dels poderosos,

homes mortals, incapaços de salvar.*

4 Exhalen l’esperit i tornen a la terra,

i aquell dia es desfan els seus plans.*

12 La paraula de Déu és viva i eficaç.* És més penetrant que una espasa de dos talls: arriba a destriar l’ànima i l’esperit, les articulacions i el moll dels ossos; discerneix les intencions i els pensaments del cor.*

26 Així com el cos, sense l’esperit, és mort, també la fe sense les obres és morta.*

L’Esperit de Déu i l’esperit de l’Anticrist

1 Estimats, no us refieu de qualsevol que sembli inspirat; més aviat poseu-lo a prova per veure si és de Déu, perquè corren pel món molts falsos profetes.*

13 Coneixem que estem en ell i que ell està en nosaltres perquè ens ha donat el seu Esperit.*

13 Així, doncs, si vosaltres, que sou dolents,* sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l’Esperit Sant als qui l’hi demanen.*

3 Llavors se’ls van aparèixer unes llengües com de foc, que es distribuïen i es posaven* sobre cada un d’ells. 4 Tots van quedar plens de l’Esperit Sant* i començaren a parlar en diverses llengües,* tal com l’Esperit els concedia d’expressar-se.

La creació

1 Al principi, Déu va crear el cel i la terra. 2 La terra era caòtica i desolada,* les tenebres cobrien la superfície de l’oceà, i l’Esperit de Déu* planava sobre les aigües.

8 Però el que fa intel·ligent l’home

és l’alè, el buf del Totpoderós.*

6 Sí, recorda’t del teu creador*

abans no es rompi el fil de plata

i el llantió d’or s’esberli,

abans no s’esmicoli la gerra a la font

i la corriola del pou es trenqui,

7 abans la pols no torni a la terra,

el lloc on era,

i l’alè de vida retorni a Déu,

ell que l’havia donat.*

2 vaig tenir un somni que m’esglaià; estant al llit, les visions que em passaven pel cap m’alarmaren, 3 i vaig ordenar que em portessin tots els savis de Babilònia per donar-me la interpretació del somni.