Falar

21 Mort i vida estan en mans de la llengua:

del que més desitgis, d’això menjaràs.*

1 Una resposta suau calma la ira,

la paraula feridora encén la indignació.

4 La paraula que consola és com l’arbre de la vida,*

però si és perversa trastoca els ànims.

23 Una bona resposta dóna alegria:

una paraula oportuna, que n’és, d’agradable!*

22 Sense deliberació, fracassen els projectes;

amb nombrosos consellers, arriben a bon terme.

19 Qui molt xerra no evita la falta,

l’home assenyat mesura les paraules.*

3 Qui vigila el que diu conserva la vida,

qui parla sense reflexió se’n va a la ruïna.*

28 Fins el neci, si calla, passa per savi;

per intel·ligent, qui tanca els llavis.*

13 El xafarder tot ho xerra,*

el discret guarda el secret.

8 Parla a favor dels sense veu,

enarbora la causa dels dissortats.

12 El savi es fa apreciar

amb les seves paraules,

mentre que els llavis del neci

són la seva perdició:

36 I jo us dic que, de tota paraula inútil* que diguin els homes, en donaran compte el dia del judici:

El germà que fa una ofensa

15 »Si el teu germà et fa una ofensa, vés a trobar-lo i, tot sol amb ell, fes-li veure la seva falta. Si t’escolta, t’hauràs guanyat el germà.*

7 »Quan pregueu, no parleu per parlar, com fan els pagans: es pensen que amb la seva xerrameca es faran escoltar.*

3 Per això, tot el que heu dit en la fosca, ho sentiran a plena llum, i el que heu parlat a cau d’orella en la cambra més retirada,* ho pregonaran des dels terrats.*

45 L’home bo, del bon tresor del seu cor, en treu la bondat, i l’home dolent, del seu tresor dolent, en treu el mal. Perquè del que sobreïx del cor, en parla la boca.*

9 Si amb els llavis confesses que Jesús és el Senyor i creus en el teu cor que Déu l’ha ressuscitat d’entre els morts, seràs salvat.

26 Igualment, l’Esperit ve a ajudar la nostra feblesa: nosaltres no sabem pregar com cal,* però el mateix Esperit intercedeix per nosaltres amb gemecs que no es poden expressar.

29 Que de la vostra boca no surtin mai paraules perverses; tan sols, quan calgui, paraules bones que edifiquin els altres i facin bé als qui les escolten.*

Posar en pràctica la paraula de Déu

19 Prou que ho sabeu, germans estimats: que tothom sigui prompte a escoltar però lent a parlar* i a irritar-se.*

2 ja que tots ensopeguem sovint. I si algú, parlant, no ensopega mai, vol dir que és un home perfecte,* capaç de dominar tot el seu cos.

9 no torneu mal per mal, ni injúria per injúria; ben al contrari, beneïu,* ja que Déu us ha cridat a rebre en herència una benedicció.

18 Fills meus, no estimem amb frases i paraules, sinó amb obres i de veritat.*

Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom

1 Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom,*

feu conèixer entre els pobles les seves gestes.*

8 La meva boca s’omplia de lloances,

cantava la teva glòria tot el dia.