Fé

La fe dels antics

1 La fe és posseir anticipadament allò que esperem, és conèixer realitats que no veiem.*

La fe dels antics

1 La fe és posseir anticipadament allò que esperem, és conèixer realitats que no veiem.*

La fe dels antics

1 La fe és posseir anticipadament allò que esperem, és conèixer realitats que no veiem.*

6 Ara bé, sense la fe és impossible de ser-li agradable, perquè el qui s’acosta a Déu ha de creure que existeix i que recompensa els qui el cerquen.

6 Ara bé, sense la fe és impossible de ser-li agradable, perquè el qui s’acosta a Déu ha de creure que existeix i que recompensa els qui el cerquen.

6 Ara bé, sense la fe és impossible de ser-li agradable, perquè el qui s’acosta a Déu ha de creure que existeix i que recompensa els qui el cerquen.

11 Gràcies a la fe, també Sara, que era estèril, va obtenir la capacitat de fundar un llinatge, tot i que li havia passat l’edat;* és que va posar la confiança en el qui havia fet la promesa.*

38 El meu just viurà per la fe, però si es fa enrere no m’hi complauré.*

2 Tinguem la mirada fixa en Jesús, el capdavanter de la fe i el qui la porta a la plenitud.* Ell, per arribar al goig que li era proposat,* va suportar el suplici de la creu, sense fer cas de la vergonya que havia de passar, i està assegut a la dreta del tron de Déu.*

8 És per la gràcia que heu estat salvats per mitjà de la fe! I això no ve de vosaltres: és un do de Déu. 9 No és fruit de les obres,* perquè ningú no pugui gloriar-se’n.*

16 Poseu-vos sobretot l’escut de la fe, capaç d’apagar tots els dards encesos del Maligne.*

16 Poseu-vos sobretot l’escut de la fe, capaç d’apagar tots els dards encesos del Maligne.*

16 i li prego que, per la riquesa de la seva glòria, consolidi amb la força del seu Esperit allò que sou en el vostre interior;*17 que, per la fe, faci habitar el Crist en els vostres cors,* i així, arrelats i fonamentats en l’amor,*

17 En l’evangeli es revela la justícia salvadora de Déu,* en virtut de la fe i amb vista a la fe. Tal com diu l’Escriptura: Viurà el qui és just per la fe.*

Justificats i salvats

1 Ara, doncs, que ja som justos per la fe, estem en pau amb Déu gràcies a nostre Senyor Jesucrist.*

5 mentre que al qui no ha fet cap obra, però creu en aquell qui fa justos els qui eren dolents, Déu li compta la seva fe com a justícia.

10 Qui creu de cor, rep la justícia; qui confessa amb els llavis, obté la salvació.

17 La fe ve, doncs, de l’escolta,* i l’escolta arriba per la predicació de la paraula de Crist.

17 La fe ve, doncs, de l’escolta,* i l’escolta arriba per la predicació de la paraula de Crist.

L’acolliment dels febles en la fe

1 Acolliu els qui són febles en la fe* i no critiqueu la seva manera de pensar.

23 Però el qui té dubtes, si menja està condemnat, perquè no actua d’acord amb la convicció que dóna la fe. I tot allò que es fa sense aquesta convicció és pecat.

13 Que el Déu de l’esperança ompli la vostra fe d’alegria i de pau perquè vesseu d’esperança gràcies a la força de l’Esperit Sant.

4 perquè tots els qui han nascut de Déu vencen el món.* La victòria que ha vençut el món és la nostra fe.

4 perquè tots els qui han nascut de Déu vencen el món.* La victòria que ha vençut el món és la nostra fe.

4 perquè tots els qui han nascut de Déu vencen el món.* La victòria que ha vençut el món és la nostra fe.

23 Jesús li respongué:

– Em dius si puc fer-hi res... Tot és possible al qui creu.

23 Jesús li respongué:

– Em dius si puc fer-hi res... Tot és possible al qui creu.

22 Jesús els respon:

– Tingueu fe en Déu.

24 Per això jo us dic: tot allò que demaneu en la pregària, creieu que ja ho teniu concedit, i ho rebreu.*

52 Jesús li digué:

– Vés, la teva fe t’ha salvat.*

A l’instant hi veié i el seguia camí enllà.*

5 Confia en el Senyor de tot cor,

però malfia’t del propi saber;

6 si tens present el Senyor en tot el que emprens,

ell et guiarà pel camí dreturer.

30 He escollit el camí veritable,

he acollit les teves decisions.

7 ja que fem camí per la fe, sense veure-hi.*

7 ja que fem camí per la fe, sense veure-hi.*

5 perquè la vostra fe no es fonamentés en la saviesa dels homes, sinó en el poder de Déu.

2 Si tingués el do de profecia i penetrés tots els misteris amagats de Déu i tot el coneixement,* si tingués tanta fe que fos capaç de moure les muntanyes,* però no estimés, no seria res.

Recomanacions finals i salutacions

13 Vetlleu, manteniu-vos ferms en la fe, sigueu valents, tingueu coratge.*

20 Ell els respongué:

– Per la vostra poca fe. En veritat us ho dic: només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta muntanya: "Trasllada’t d’aquí cap allà", i s’hi traslladaria.* Res no us seria impossible. (

20 Ell els respongué:

– Per la vostra poca fe. En veritat us ho dic: només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta muntanya: "Trasllada’t d’aquí cap allà", i s’hi traslladaria.* Res no us seria impossible. (

21 Jesús els respongué:

– En veritat us ho dic: si teniu fe i no dubteu, no solament fareu això que jo he fet a la figuera, sinó que fins si dieu a aquesta muntanya: "Alça’t i tira’t al mar", es realitzarà.*

22 Tot allò que demanareu en la pregària amb fe, ho rebreu.**

28 Llavors Jesús li respongué:

– Dona, és gran la teva fe. Que es faci tal com tu vols.*

I des d’aquell mateix moment es posà bona la seva filla.

29 Llavors els va tocar els ulls dient:

– Que es faci segons la vostra fe.*

2 Allà li dugueren un paralític ajagut en una llitera. Jesús, en veure la fe d’aquella gent, va dir al paralític:

– Coratge, fill, et són perdonats els pecats.*

La noble professió de fe

11 Però tu, home de Déu, defuig tot això. Cerca el bé, la pietat, la fe, l’amor, la paciència, la dolcesa.*

La noble professió de fe

11 Però tu, home de Déu, defuig tot això. Cerca el bé, la pietat, la fe, l’amor, la paciència, la dolcesa.*

7 He lliurat un bon combat,* he acabat la cursa, he conservat la fe.

13 Però encara que siguem infidels,

ell es manté fidel,*

ja que no pot negar-se ell mateix.*

3 recordem davant de Déu, el nostre Pare, la vostra fe activa, el vostre amor incansable i la vostra esperança constant en nostre Senyor Jesucrist.*

7 Per tot això, germans, gràcies a la vostra fe hem rebut un gran consol enmig de les contrarietats i tribulacions,

2 en virtut de l’esperança de la vida eterna, promesa des d’abans dels segles per Déu, que no menteix.

15 Això us fa saber

el Senyor Déu,

el Sant d’Israel:

«Us salvareu si us convertiu

i deixeu d’inquietar-vos.

Trobareu la força

en la calma i en la confiança.*

Però això, vosaltres no ho voleu,*

26 Així com el cos, sense l’esperit, és mort, també la fe sense les obres és morta.*

3 sabent que la vostra fe provada engendra paciència.*

3 sabent que la vostra fe provada engendra paciència.*

5 Si a algun de vosaltres li manca saviesa, que la demani a Déu, i Déu, que dóna generosament a tothom, sense retreure res, la hi concedirà.*6 Però que demani amb fe, sense dubtar,* perquè el qui dubta és com una ona del mar, remoguda i sacsejada pel vent. 7 Una persona així, que no es pensi pas que el Senyor donarà res 8 a qui té el cor dividit,* inconstant en tot el que emprèn.

6 Però que demani amb fe, sense dubtar,* perquè el qui dubta és com una ona del mar, remoguda i sacsejada pel vent.

6 Tot això us dóna una gran alegria, ni que ara necessàriament us hagin d’entristir per poc temps proves de tota mena;*7 perquè si l’or, que es fa malbé, és provat al foc,* la vostra fe, molt més preciosa que l’or, també ha de ser provada, i així es farà mereixedora de lloança, glòria i honor el dia que Jesucrist es revelarà.*8 Vosaltres l’estimeu encara que no l’heu vist, i ara, sense veure’l, creieu en ell.* I teniu una alegria tan gloriosa que no hi ha paraules per a expressar-la, 9 ja que heu assolit el terme de la fe: la vostra salvació.

8 Vosaltres l’estimeu encara que no l’heu vist, i ara, sense veure’l, creieu en ell.* I teniu una alegria tan gloriosa que no hi ha paraules per a expressar-la, 9 ja que heu assolit el terme de la fe: la vostra salvació.

9 ja que heu assolit el terme de la fe: la vostra salvació.

9 Resistiu-li* ferms en la fe, sabent que la comunitat de germans* estesa arreu del món ha de suportar els mateixos sofriments.

16 Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic* perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna.

36 Els qui creuen en el Fill tenen vida eterna, però els qui es neguen a creure en el Fill no veuran la vida: el judici de Déu pesa damunt d’ells.*

35 Jesús els diu:

– Jo sóc el pa de vida: qui ve a mi no passarà fam i qui creu en mi no tindrà mai set.*

25 Li diu Jesús:

– Jo sóc la resurrecció i la vida.* Qui creu en mi, encara que mori, viurà; 26 i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més.* ¿Ho creus, això?

40 Li respon Jesús:

– ¿No t’he dit que, si creus, veuràs la glòria de Déu?

37 perquè per a Déu no hi ha res impossible.*

20 Ja no sóc jo qui visc; és Crist qui viu en mi. La vida que ara visc en el cos, la visc gràcies a la fe en el Fill de Déu, que em va estimar* i es va entregar ell mateix per mi.*

26 Tots vosaltres, per la fe, sou fills de Déu en Jesucrist:*27 tots els qui heu estat batejats en Crist* us heu revestit de Crist.*

5 Nosaltres, en canvi, gràcies a l’Esperit, confiem, en virtut de la fe, que es compleixi l’esperança que Déu dóna als qui ha fet justos.*

19 perquè sé que tot això m’ha de conduir a la salvació,* gràcies a les vostres pregàries* i a l’assistència de l’Esperit de Jesucrist.

27 Déu els ha volgut fer conèixer la riquesa i la glòria d’aquest seu misteri a favor dels pagans,* és a dir, que Crist, l’esperança de la glòria,* estigui en vosaltres.*

15 Sé que em pot matar, però no espero més.*

Vull defensar-me a la seva presència.