Filhos

3 L’herència del Senyor són els fills,

els descendents són la millor recompensa;

4 els fills que heu tingut quan éreu joves

són com les fletxes en mans d’un guerrer.

5 Feliç l’home que se n’omple el buirac:*

si discuteix a la plaça* amb l’adversari,*

no haurà de retirar-se avergonyit.

Feliç tu, fidel del Senyor

1 Càntic de pelegrinatge.*

Feliç tu, fidel del Senyor,*

que vius seguint els seus camins.*

2 Menjaràs del fruit del teu treball,*

seràs feliç i tindràs sort.

3 La teva esposa fruitarà com una parra,

dins la intimitat de casa teva;

els teus fills seran com plançons d’olivera*

al voltant de la taula.

4 És així com serà beneït

l’home fidel al Senyor.

Feliç tu, fidel del Senyor

1 Càntic de pelegrinatge.*

Feliç tu, fidel del Senyor,*

que vius seguint els seus camins.*

2 Menjaràs del fruit del teu treball,*

seràs feliç i tindràs sort.

3 La teva esposa fruitarà com una parra,

dins la intimitat de casa teva;

els teus fills seran com plançons d’olivera*

al voltant de la taula.

12 Que els nostres fills s’assemblin a plançons*

que s’han fet grans amb vigor jove,

i les nostres filles, a pilastres ben tallades,

a pilastres d’un palau.

2 La seva descendència serà gran al país,*

Dàlet

serà beneït el llinatge dels justos.

He

28 Déu els beneí* dient-los:

– Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i totes les bestioles que s’arrosseguen per terra.*

4 Seran beneïts els fruits de les teves entranyes, de la teva terra i del teu bestiar, les cries de les teves vaques i els teus ramats d’ovelles.

14 Et beneirà més que a cap altre poble; cap home ni cap dona no serà estèril, ni serà estèril cap animal del vostre bestiar.

6 Inicia el jove en el camí que ha de seguir:

ni quan sigui vell no se n’apartarà.*

15 La niciesa s’arrapa al cor dels joves:

una correcció ben donada els la traurà.*

24 Qui plany el bastó no estima el seu fill;

qui l’estima, de bona hora el corregeix.*

15 S’aprèn a força de bastó i correccions:

un noiet deixat a la seva és la vergonya de sa mare.*

12

13 No estalviïs a un noi la correcció,

perquè, si li pegues,* no morirà;

Transmissió de la saviesa

1 Escolteu, fills, la instrucció paterna,

apliqueu-vos a adquirir intel·ligència.

1 Proverbis de Salomó.

Un fill assenyat alegra pare i mare,

un de beneit els entristeix.*

6 Grava en el teu cor les paraules dels manaments que avui et dono.*

7 Inculca-les als teus fills; parla’n a casa i tot fent camí, quan te’n vagis al llit i quan et llevis.

14 En veure-ho, Jesús es va indignar i els digué:

– Deixeu que els infants vinguin a mi. No els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells.*

11 Així, doncs, si vosaltres, que sou dolents,* sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el vostre Pare del cel donarà coses bones als qui les hi demanen.*

52 Jesús creixia en edat* i saviesa, i tenia el favor de Déu i dels homes.*

13 Com un pare s’apiada dels seus fills,

el Senyor s’apiada dels fidels,

Ser fills de Déu

1 Mireu quina prova d’amor ens ha donat el Pare: ser anomenats fills de Déu. I ho som!* Però el món no ens reconeix, perquè no l’ha reconegut a ell.

24 »Que el Senyor

et beneeixi i et guardi.

25 Que et faci veure

la llum de la seva mirada

i s’apiadi de tu.*

26 Que fixi damunt teu

la seva mirada

i et doni la pau.

28 Que, de la rosada del cel

i de la ufanor de la terra,

Déu et doni blat i vi en abundància.

29 Que tinguis pobles per vassalls,

i nacions que et prestin homenatge.

Sigues senyor dels teus germans:

que et prestin homenatge

els fills de la teva mare.*

Maleïts els qui et maleiran,

beneïts els qui et beneiran.*

3 Abocaré aigua sobre el país assedegat,

correran rierols per la terra eixuta.

Abocaré el meu esperit

damunt els teus fills,

beneiré els teus plançons,*

4 i creixeran entre l’herbei,

com els salzes

vora els corrents d’aigua.

13 Jo, el Senyor,

instruiré tots els teus fills,

i viuran en una gran pau:*

5 – Abans de formar-te

en les entranyes de la mare,

jo et coneixia;

abans que sortissis del seu ventre*

et vaig consagrar profeta

destinat a les nacions.

38 Ells seran el meu poble i jo seré el seu Déu.*39 Faré que tots tinguin un sol cor i un sol comportament, tots em veneraran dia rere dia, per a bé d’ells i dels seus descendents.

13 Ets tu qui m’has format les entranyes,

m’has teixit en el ventre de la mare.*

14 Et dono gràcies perquè m’has fet tan admirable,

les teves obres són meravelloses:

ho reconec amb tota l’ànima.

15 Res del meu cos* no et passava per alt

quan jo m’anava fent secretament,

quan em brodaven en el fons de la terra.*

16 Els teus ulls em veien abans d’estar format,

i els dies de la meva vida

eren tots escrits en el teu llibre;

estaven tots fixats,

abans que n’existís un de sol.

10 Ets tu qui em tragueres del si de la mare*

i em confiares als seus pits;

25 Des de jove fins avui, que ja sóc vell,

no he vist encara un just abandonat

ni que els seus fills anessin a captar.

26 El just presta a mans plenes tot el dia;

serà beneït el seu llinatge.

Sàmec

4 no ho amagarem als nostres fills,

i ells ho contaran als qui vindran després:*

són les gestes glorioses del Senyor,

el seu poder i els seus prodigis.

6 Els néts són la corona dels avis,

els pares són l’orgull dels fills.

7 El just mena una vida honrada:

feliços els fills que deixarà!*

1 Fills, obeïu els vostres pares, com vol el Senyor. És just que ho feu així.*2 Honra el pare i la mare. Aquest és el primer manament que va acompanyat d’una promesa; i la promesa és: 3 així seràs feliç i tindràs llarga vida a la terra.*

4 Pares, no irriteu els vostres fills:* eduqueu-los i instruïu-los tal com faria el Senyor.*

20 Fills, obeïu en tot els vostres pares, perquè això agrada al Senyor.

21 I vosaltres, pares, no amoïneu* els vostres fills, que no es desanimin.*

12 »Honra el pare i la mare. Així tindràs llarga vida en el país que et dóna el Senyor, el teu Déu.*

7 Vosaltres sofriu, doncs, per tal de rebre una correcció: Déu us tracta com a fills. Perquè, quin fill hi ha a qui el seu pare no corregeixi?*8 Si a tots els toca la seva part de correcció però vosaltres us quedeu sense, vol dir que sou bastards i no pas fills legítims!*

4 Si una viuda té fills o néts, ells són els primers que han d’aprendre a comportar-se piadosament amb la pròpia família i satisfer el deute que tenen amb qui els ha donat la vida. Això és agradable a Déu.

21 La dona, quan ha d’infantar, està afligida, perquè ha arribat la seva hora; però així que la criatura ha nascut, ja no es recorda més del sofriment, joiosa com està perquè en el món ha nascut un nou ésser.*

39 Pel que fa a vosaltres, teníeu por que els vostres infants acabessin com a botí de guerra.* En canvi, ells, que avui encara no saben distingir el bé del mal, seran els qui entraran al país. Jo els el donaré i ells en prendran possessió.