Sinais do fim dos tempos

14 Aquesta bona nova del Regne serà anunciada per tota la terra, perquè tots els pobles en rebin un testimoni.* I aleshores vindrà la fi.*

La vinguda del Fill de l’home

29 »Tot seguit, després de la tribulació d’aquells dies, el sol s’enfosquirà i la lluna ja no farà claror; les estrelles cauran del cel i els estols celestials trontollaran.*

30 »Aleshores apareixerà en el cel el senyal del Fill de l’home:* tots els pobles de la terra faran grans planys* quan vegin el Fill de l’home venint sobre els núvols del cel amb gran poder i majestat.*31 Ell enviarà els seus àngels* que, al so d’una trompeta potent,* reuniran els seus elegits des dels quatre vents, d’un extrem a l’altre del cel.*

42 Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor.*43 Prou que ho compreneu: si l’amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit havia de venir el lladre, hauria vetllat i no hauria permès que li entressin a casa.*44 Per això, estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada.*

20 i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo sóc amb vosaltres* dia rere dia fins a la fi del món.*

El dia i l’hora

32 »D’aquell dia i d’aquella hora, ningú no en sap res, ni els àngels del cel ni el Fill, sinó tan sols el Pare.*

Els falsos mestres

1 Ja saps que en els darrers dies* vindran temps difícils. 2 Hi haurà homes dominats per l’amor a si mateixos, amics del diner, vanitosos, orgullosos, difamadors, rebels als pares, desagraïts, profanadors, 3 homes sense cor, venjatius, calumniadors, intemperants, cruels, enemics del bé, 4 traïdors, impulsius, encegats, amics del plaer més que de Déu.*5 Aquests homes mantindran les aparences de la pietat,* però rebutjaran la força que posseeix.* Aparta’t de gent així!

17 »Els darrers dies

–és Déu qui ho afirma–

abocaré el meu Esperit sobre tothom:

els vostres fills i les vostres filles

profetitzaran,

els vostres joves tindran visions,

i els vostres vells, somnis.

18 Aquells dies abocaré el meu Esperit

sobre els meus servents

i les meves serventes,

i profetitzaran.

19 Faré que apareguin prodigis

dalt al cel

i senyalsaquí baix a la terra:

sang, foc i una columna de fum.

20 El sol s’enfosquirà

i la lluna es tornarà sang

abans no arribi el dia del Senyor,

dia gran i resplendent.*

21 Llavors tots els qui invoquin

el nom del Senyor se salvaran.*

Salvació del poble de Déu

1 »"En aquell temps s’alçarà Miquel, el gran àngel* que fa costat als fills del teu poble. Hi haurà un temps de tribulació com no n’hi ha hagut cap des que existeixen les nacions fins aquell moment.* Però en aquell moment serà salvat el teu poble, tots els qui es trobin inscrits en el llibre.*2 Molts dels qui dormen a la pols de la terra es desvetllaran,* els uns per a la vi-da eterna,* els altres per a l’oprobi, per a la reprovació eterna. 3 Els qui tinguin saviesa resplendiran com la llum del firmament,* els qui n’hauran portat molts per camins de justícia brillaran com les estrelles per sempre.*

15 D’acord amb l’ensenyament del Senyor,* us diem que els qui de nosaltres quedem amb vida el dia de la seva vinguda,* no passarem pas al davant dels qui hauran mort; 16 perquè a un senyal de comandament, al crit d’un arcàngel i al so de la trompeta de Déu, el Senyor mateix baixarà del cel, i els qui han mort en Crist ressuscitaran primer.*17 Llavors els qui de nosaltres quedem amb vida* serem enduts juntament amb ells en els núvols, i anirem a l’encontre del Senyor dalt als aires.* I així estarem amb ell per sempre.*18 Consoleu-vos, doncs, els uns als altres amb aquestes paraules.

6 Per això, no hem de dormir, com fan els altres, sinó vetllar i viure sòbriament.*7 Perquè els qui dormen, dormen de nit, i els qui s’embriaguen, s’embriaguen de nit. 8 Nosaltres, en canvi, que som del dia, siguem sobris, ja que anem revestits amb la cuirassa de la fe i de l’amor i amb el casc de l’esperança de la salvació.*9 Déu no ens ha destinat a sofrir la seva indignació, sinó a obtenir la salvació per mitjà de nostre Senyor Jesucrist,*

Exhortació a vetllar

34 »Vosaltres estigueu alerta: que l’excés de menjar o l’embriaguesa o les preocupacions de la vida no afeixuguin el vostre cor,* perquè de cop i volta, com un llaç, us trobaríeu a sobre aquell dia,*35 que caurà sobre tots els habitants de la terra. 36 Vetlleu, doncs, i pregueu en tot moment* perquè pugueu escapar-vos de tot això que ha de succeir i presentar-vos sense temor davant el Fill de l’home.*

8 Estimats, hi ha una cosa que no heu d’ignorar: per al Senyor, un dia és com mil anys, i mil anys, com un dia.*9 No és que el Senyor retardi el compliment de la promesa, com alguns suposen que fa;* més aviat és pacient amb vosaltres, perquè no vol que ningú es perdi, sinó que tothom arribi a la conversió.*10 Però el dia del Senyor vindrà, i arribarà com un lladre.* Aquell dia el cel desapareixerà amb un gran estrèpit, els elements del món, abrandats, es dissoldran, i la terra quedarà al descobert* amb totes les obres que s’hi han fet.

11 Sabent, doncs, que tot això s’ha de dissoldre, penseu amb quina santedat i amb quina pietat* us heu de comportar. 12 Espereu la vinguda del dia de Déu i feu tot el possible perquè arribi aviat. Aquell dia el cel, inflamat, es dissoldrà, i els elements del món, abrandats, es fondran. 13 Però nosaltres, tal com ell ens ha promès, esperem un cel nou i una terra nova, on regnarà la justícia.*

51 I ara us vull revelar un misteri:* no tots morirem, però tots serem transformats. 52 Serà en un instant, en un obrir i tancar d’ulls, al so de la trompeta final:* la trompeta tocarà i els morts ressuscitaran incorruptibles, i nosaltres serem transformats.*

17 Crearé un cel nou i una terra nova.*

Ningú no es recordarà del passat,

no hi pensarà mai més.

18 Alegreu-vos,

exulteu amb una joia eterna

pel que jo crearé:

crearé una Jerusalem joiosa,

el seu poble desbordarà d’alegria.*

19 Jo mateix exultaré per Jerusalem

i m’alegraré pel meu poble.

No s’hi sentirà mai més cap plor

ni cap crit de dolor.*

El cel nou i la terra nova

1 Després vaig veure un cel nou i una terra nova.* El primer cel i la primera terra havien passat, i el mar ja no existia.*

2 Llavors vaig veure baixar del cel,* venint de Déu, la ciutat santa,* la nova Jerusalem,* abillada com una núvia que s’engalana per al seu espòs.*3 I vaig sentir una veu forta* que proclamava des del tron:

– Aquest és el tabernacle on Déu habitarà amb els homes.* Ells seran el seu poble* i el seu Déu serà "Déu que és amb ells".*4 Eixugarà totes les llàgri-mes dels seus ulls,* i no existirà més la mort,* ni dol, ni crits, ni sofriment.* Perquè les coses d’abans han passat.*