Graça

8 És per la gràcia que heu estat salvats per mitjà de la fe! I això no ve de vosaltres: és un do de Déu. 9 No és fruit de les obres,* perquè ningú no pugui gloriar-se’n.*

4 Però Déu, que és ric en misericòrdia, ens ha estimat amb un amor tan gran*5 que ens ha donat la vida juntament amb Crist, a nosaltres que érem morts pels nostres pecats: és per gràcia que heu estat salvats!*

23 ja que tots havien pecat i vivien privats de la glòria de Déu.*24 Ara, però, ell els fa justos purament per gràcia,* en virtut de la redempció realitzada per Jesucrist.*

15 Però el do no té comparació amb la falta, perquè si tants han mort per la falta d’un de sol, molt més abundosament s’ha estès sobre tots la gràcia de Déu i el do de la gràcia que ve per un sol home, Jesucrist.

21 de manera que, així com el pecat imperava mitjançant la mort, també ara imperi la gràcia mitjançant la justícia salvadora i ens porti a la vida eterna, per Jesucrist, Senyor nostre.*

14 El pecat ja no tindrà cap domini damunt vostre.* Vosaltres ja no esteu sota la Llei, sinó sota la gràcia.

Dedicats de ple al servei de Déu

15 Què, doncs? Perquè ja no estem sota la Llei, sinó sota la gràcia, ¿ens és permès de pecar? De cap manera!

9 Ell ens ha salvat i ens ha cridat amb una vocació santa,* no en virtut de les nostres bones obres, sinó per la seva pròpia decisió i per la gràcia* que abans dels segles ens havia concedit en Jesucrist.

11 Déu ha manifestat la seva gràcia, que és font de salvació per a tothom*12 i que ens ensenya a abandonar la impietat i els desigs mundans* per viure en aquest món una vida de sobrietat, de justícia i de pietat,

Cridats a ser sants

13 Per això, estant a punt amb el cos cenyit,* manteniu-vos sobris, i espereu fermament la gràcia* que rebreu el dia que Jesucrist es revelarà.

10 I, després que haureu sofert per poc temps, el Déu de tota gràcia, que en Jesucrist us ha cridat a la seva glòria eterna,* us refarà les forces, us enfortirà, us refermarà i us donarà un fonament segur.*

8 «El Senyor és compassiu i benigne,

lent per al càstig, ric en l’amor.»*

6 N’estic cert, tota la vida m’acompanyen

la teva bondat i el teu amor.

I viuré* anys i més anys

a la casa del Senyor.*

17 Que la tendresa del Senyor, el nostre Déu,

reposi damunt nostre.

Referma l’obra de les nostres mans;*

a l’obra de les nostres mans, dóna-li fermesa!

Des de l’abisme et crido, Senyor

1 Càntic de pelegrinatge.*

Des de l’abisme* et crido, Senyor;

2 Senyor, escolta el meu clam.

Escolta, estigues atent

al meu clam que et suplica.

24 »Que el Senyor

et beneeixi i et guardi.

25 Que et faci veure

la llum de la seva mirada

i s’apiadi de tu.*

26 Que fixi damunt teu

la seva mirada

i et doni la pau.

Déu es compadirà del seu poble

18 Però el Senyor espera,

perquè vol compadir-se de vosaltres;

s’alçarà i es mostrarà misericordiós,*

ja que ell és el Déu just.*

Feliços els qui esperen en ell.*

21 Que la gràcia de Jesús, el Senyor, sigui amb tothom.

25 Que la gràcia de Jesucrist, el Senyor, sigui amb el vostre esperit.*

16 Per tant, acostem-nos confiadament al tron de la gràcia de Déu,* perquè es compadeixi de nosaltres i ens concedeixi, quan sigui l’hora, la gràcia i l’ajuda que necessitem.*

24 Però no dono cap valor a la meva vida, mentre dugui a terme el camí i el ministeri que vaig rebre de Jesús, el Senyor: donar testimoni de l’evangeli de la gràcia de Déu.*

16 Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic* perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna.

14 »Perquè, si perdoneu als altres les seves faltes, el vostre Pare celestial també us perdonarà a vosaltres;

13 Qui amaga les seves faltes no prosperarà;

obtindrà misericòrdia qui les reconeix i s’esmena.*

Celebració de la Pasqua

1 El rei Ezequies va enviar missatgers per tot Israel i tot Judà, i fins va escriure a les tribus d’Efraïm i de Manassès, perquè vinguessin al temple de Jerusalem a celebrar la Pasqua del Senyor, Déu d’Israel.*2 El rei es va aconsellar amb els prohoms i amb tota l’assemblea de Jerusalem, i sorgí la proposta de celebrar la Pasqua el mes segon, 3 ja que no l’havien poguda celebrar a temps: els sacerdots encara no s’havien purificat en nombre suficient i el poble encara no s’havia reunit a Jerusalem. 4 Al rei i a tota l’assemblea els va semblar bé aquella proposta.*5 Llavors acordaren de proclamar per tot Israel, des de Beerxeba fins a Dan,* que vinguessin a Jerusalem a celebrar la Pasqua del Senyor, Déu d’Israel, perquè feia molt temps que no s’havia celebrat* tal com és prescrit.

6 Els missatgers recorregueren tot Israel i Judà amb les cartes del rei i dels seus prohoms, i per ordre del rei pregonaven: «Israelites, torneu al Senyor, el Déu d’Abraham, d’Isaac i d’Israel,* i ell tornarà a vosaltres, la resta que us heu escapat de les mans dels reis d’Assíria.*7 No sigueu com els vostres pares i com els vostres germans: eren infidels al Senyor, Déu dels seus pares, i ell els va deixar el país devastat, com vosaltres mateixos podeu veure. 8 Ara, doncs, no aneu més a la vostra, com ells hi van anar. Reconcilieu-vos amb el Senyor,* veniu al santuari que ell ha consagrat per sempre. Serviu el Senyor, el vostre Déu, perquè decanti de vosaltres la seva indignació. 9 Si torneu al Senyor, els qui s’han endut captius els vostres germans i els vostres fills es compadiran d’ells i els deixaran tornar en aquest país,* perquè el Senyor, el vostre Déu, és compassiu i benigne,* i no us girarà la cara, si us convertiu a ell.»

10 Els missatgers van recórrer els territoris d’Efraïm i de Manassès, de ciutat en ciutat, fins a Zabuló, però la gent es reia d’ells i els escarnia. 11 Amb tot, alguns homes de les tribus d’Aser, de Manassès i de Zabuló es van humiliar i anaren a Jerusalem. 12 El poder de Déu també es va fer sentir als de Judà, i va infondre en els seus cors la voluntat unànime de complir el que el rei i els seus prohoms havien manat, d’acord amb la paraula del Senyor.

13 Així, el mes segon es va reunir a Jerusalem una gran gentada per celebrar la festa dels Àzims; era una assemblea nombrosíssima. 14 Van anar a treure els altars on s’oferien sacrificis i també tots els altars on es cremava encens que hi havia a Jerusalem, i els llançaren al torrent de Cedró. 15 El dia catorze del mes segon van immolar les víctimes pasquals. Els sacerdots i els levites, avergonyits, s’havien purificat ritualment per oferir holocaustos en el temple del Senyor.*

16 Després anaren a ocupar els llocs que tenien prescrits, d’acord amb la llei de Moisès, home de Déu: els sacerdots feien l’aspersió amb la sang que els levites els presentaven. 17 Com que molts de l’assemblea no s’havien purificat, els levites es van encarregar d’immolar les víctimes pasquals de tots els qui no estaven ritualment purs, a fi de consagrar-les al Senyor.*

18 De fet, eren molts, principalment dels d’Efraïm, de Manassès, d’Issacar i de Zabuló, els qui, contra el que està prescrit, van menjar la víctima pasqual sense haver-se purificat. Però Ezequies va intercedir per ells, dient:

– Que el Senyor, que és bondadós, ho perdoni! 19 El seu cor estava disposat a cercar Déu, el Senyor, el Déu dels seus pares, encara que no s’haguessin purificat tal com demana el contacte amb les coses santes.

20 El Senyor va escoltar Ezequies i no tingué en compte aquella falta del seu poble.*21 Els israelites que es trobaven a Jerusalem van celebrar la festa dels Àzims durant set dies amb gran goig. Els levites i els sacerdots lloaven el Senyor cada dia amb tota la força dels seus instruments, que sonaven en honor del Senyor. 22 Ezequies va felicitar afectuosament tots els levites, perquè havien demostrat que sabien com convé donar culte al Senyor. Els levites passaren els set dies de festa participant* en els sacrificis de comunió i lloant el Senyor, Déu dels seus pares.

23 Després, tota l’assemblea, reunida en consell, va decidir d’allargar la festa set dies més, i així ho van fer amb gran goig.*24 Ezequies, rei de Judà, havia proporcionat a tot el poble mil vedells i set mil caps de bestiar menut, i els prohoms havien aportat mil vedells i deu mil caps de bestiar menut. A més, un gran nombre de sacerdots estaven purificats ritualment. 25 Tota la comunitat estava contenta, tant la gent de Judà com els sacerdots i els levites; estaven contents tots els qui havien vingut d’Israel i els immigrants originaris d’Israel i que ara vivien a Judà.*26 El goig era tan gran a Jerusalem que, des del temps de Salomó, fill de David, rei d’Israel, no s’havia vist a Jerusalem res de semblant.*

27 Després els sacerdots levites van beneir el poble.* El Senyor els escoltà, i la seva oració va arribar fins al cel, fins al lloc sant on resideix.