Homem de Deus

La noble professió de fe

11 Però tu, home de Déu, defuig tot això. Cerca el bé, la pietat, la fe, l’amor, la paciència, la dolcesa.*

12 Que ningú no t’hagi de menysprear perquè ets jove;* al contrari, sigues per als fidels un model en el parlar, en la conducta, en l’amor, en la fe, en la integritat.

Recomanacions finals i salutacions

13 Vetlleu, manteniu-vos ferms en la fe, sigueu valents, tingueu coratge.*14 Feu-ho tot amb amor.

8 El Senyor respon:

«Ja t’han ensenyat, home, què és bo,

què espera de tu el Senyor:

practica la justícia,* estima la bondat,

comporta’t humilment

amb el teu Déu.»

Noè construeix l’arca

9 Aquesta és la història de Noè.* Noè era un home just i irreprensible entre els de la seva generació i seguia els camins de Déu.*

Presentació de Job

1 Hi havia un home a la terra d’Us* que es deia Job.* Era un home íntegre i recte, que reverenciava Déu i s’apartava del mal.*

6 Déu envià un home que es deia Joan.*

7 – Vingué com a testimoni

a donar testimoni de la llum,

perquè per ell tothom cregués.

24 L’intel·ligent no perd de vista la saviesa,

els ulls del neci vagaregen arreu.

12 Però a tots els qui l’han rebut,

als qui creuen en el seu nom,

els ha concedit* de ser fills de Déu.

13 No han nascut*

per descendència de sang,

ni per desig carnal,

ni per voler humà,

sinó de Déu mateix.*

31 Tots sabem que Déu no escolta els pecadors, però sí que escolta els qui el veneren i compleixen la seva voluntat.*

9 Com mantindrà pur un jove el seu camí?*

Vivint d’acord amb la teva paraula.

10 T’he cercat amb tot el cor:

no deixis que m’aparti dels teus manaments.

11 Guardo al fons del cor* el que has promès,

per no pecar en contra teu.

12 Sigues beneït, Senyor!

Fes que aprengui els teus decrets.

13 Els meus llavis compten d’una a una

totes les teves decisions.

14 Sóc més feliç guardant el teu pacte

que fruint de grans riqueses.

15 Vull meditar els teus preceptes

i fer cas dels teus camins.

16 Els teus decrets són la meva delícia,*

no oblidaré la teva paraula.

Guímel

Feliç l’home que estima la Llei del Senyor

1 Feliç l’home* que no es guia pels consells dels injustos,

ni va pels camins dels pecadors,

ni s’asseu en companyia dels descreguts;*

2 estima de cor la Llei del Senyor,

medita la seva Llei de nit i de dia.*

3 Serà com un arbre que arrela vora l’aigua:*

dóna fruit quan n’és el temps,

i mai no es marceix el seu fullatge;

duu a bon terme tot el que emprèn.*

4 No serà aquesta la sort dels injustos:

seran com la palla escampada pel vent.*

5 En el judici no sabran què respondre,*

callaran els pecadors en l’aplec dels justos.

6 El Senyor coneix el camí* dels justos,

però el camí dels malvats acaba malament.*

22 renuncieu al vostre comportament passat i despulleu-vos de l’home vell que es va destruint rere els desigs seductors;*23 renoveu espiritualment el vostre interior*24 i revestiu-vos de l’home nou,* creat a imatge de Déu* en la justícia i la santedat que neixen de la veritat.