Homem

26 Déu digué:

– Fem l’home a imatge nostra, a semblança nostra,* i que sotmeti els peixos del mar, els ocells del cel, el bestiar, i tota la terra* amb les bestioles que s’hi arrosseguen.

27 Déu va crear l’home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l’home i la dona.*

8 Quan l’home i la dona van sentir els passos del Senyor-Déu, que es passejava pel jardí a l’aire fresc de la tarda, es van amagar entremig dels arbres del jardí, perquè el Senyor-Déu no els veiés.

Adam i Crist

12 Per obra d’un sol home va entrar el pecat al món, i per mitjà del pecat hi entrà també la mort; i així la mort s’ha estès a tots els homes, ja que tots han pecat.*

45 Així ho diu l’Escriptura: El primer home, Adam, fou un ésser viu i terrenal;* però el darrer Adam és esperit que dóna vida.*46 No és primer l’ésser espiritual, sinó el terrenal, i l’espiritual ve després. 47 El primer home, fet de pols, prové de la terra, però el segon home prové del cel. 48 Tal com era el de pols són tots els de pols,* i tal com és el del cel seran tots els del cel. 49 Així com som semblants a l’home fet de pols,* també serem semblants a l’home que és del cel.

Per què sotges els homes?

1 L’home neix de les entranyes de la mare,

viu un instant i s’atipa de neguits.*

17 «Un home, ¿pot ser més just que Déu?

¿Pot ser més pur que el seu creador?*

17 Què és l’home perquè en facis tant de cas*

i no el perdis mai de vista,

6 En les Escriptures, algú en dóna testimoni dient: Què és l’home, perquè te’n recordis? Què és un mortal, perquè el tinguis present?

24 El Senyor dirigeix els passos de l’home;

perquè l’home, com podria saber on va?

22 renuncieu al vostre comportament passat i despulleu-vos de l’home vell que es va destruint rere els desigs seductors;*23 renoveu espiritualment el vostre interior*24 i revestiu-vos de l’home nou,* creat a imatge de Déu* en la justícia i la santedat que neixen de la veritat.

15 i abolint amb el seu propi cos allò que els feia enemics: la Llei amb els seus manaments i preceptes. Així ha posat pau entre tots dos pobles i, en ell, n’ha creat un de sol, la nova humanitat.*

La noble professió de fe

11 Però tu, home de Déu, defuig tot això. Cerca el bé, la pietat, la fe, l’amor, la paciència, la dolcesa.*

11 Quan era un infant, parlava com un infant, pensava com un infant, raonava com un infant; però d’ençà que sóc un home, tinc per inútil el que és propi dels infants.*

21 Cert, el Senyor observa els camins de l’home,

coneix tots els seus passos.

1 L’home es prepara la resposta,

però qui la hi posa a la boca és el Senyor.*

Confiar en els homes o en el Senyor

5 Això diu el Senyor:

«Maleït l’home

que confia en els homes*

i busca qui li faci de braç dret,

mentre el seu cor

s’allunya del Senyor.

7 Una persona així, que no es pensi pas que el Senyor donarà res 8 a qui té el cor dividit,* inconstant en tot el que emprèn.

Deures envers tothom. Les viudes

1 No renyis un home d’edat;* exhorta’l com si fos el teu pare. Tracta els joves com a germans,