Jejum e oração

Temptacions de Jesús

1 Aleshores l’Esperit va conduir Jesús al desert perquè el diable el temptés.*2 Jesús dejunà quaranta dies i quaranta nits, i al final va tenir fam.*

20 Ell els respongué:

– Per la vostra poca fe. En veritat us ho dic: només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta muntanya: "Trasllada’t d’aquí cap allà", i s’hi traslladaria.* Res no us seria impossible. (21 ) *

El dejuni

16 »I quan dejuneu, no feu un posat trist com els hipòcrites, que es desfiguren la cara perquè tothom vegi que dejunen.* En veritat us dic que ja tenen la seva recompensa. 17 En canvi, tu, quan dejunis, perfuma’t el cap i renta’t la cara, 18 perquè els altres no vegin que dejunes, sinó tan sols el teu Pare, present en els llocs més secrets; i el teu Pare, que veu el que és secret, t’ho recompensarà.

El dejuni

16 »I quan dejuneu, no feu un posat trist com els hipòcrites, que es desfiguren la cara perquè tothom vegi que dejunen.* En veritat us dic que ja tenen la seva recompensa.

17 En canvi, tu, quan dejunis, perfuma’t el cap i renta’t la cara, 18 perquè els altres no vegin que dejunes, sinó tan sols el teu Pare, present en els llocs més secrets; i el teu Pare, que veu el que és secret, t’ho recompensarà.

2 durant quaranta dies,* i era temptat pel diable.* En tots aquells dies no va menjar res, i quan s’hagueren acabat, va tenir fam.

28 Moisès es va quedar allà dalt amb el Senyor quaranta dies i quaranta nits,* sense menjar ni beure, i va escriure* en les taules de pedra les clàusules de l’aliança, aquests deu manaments.*

3 Em vaig adreçar al Senyor, el meu Déu, implorant-lo amb pregàries i súpliques, tot dejunant, vestit de sac i cobert de cendra.

3 No menjava aliments delicats, no tastava vi ni carn ni m’havia posat per-fums durant aquelles tres setmanes.

3 No menjava aliments delicats, no tastava vi ni carn ni m’havia posat per-fums durant aquelles tres setmanes.

16 – Vés a reunir tots els jueus de Susa i dejuneu per mi, sense menjar ni beure res durant tres dies i tres nits. També jo i les meves serventes dejunarem igualment.* Després, per bé que la llei no ho permet, em presentaré al rei, i si em toca morir, moriré.

Pregària de Nehemies pel seu poble

4 »Quan vaig sentir aquestes notícies, em vaig asseure plorant, i durant molts dies vaig estar afligit, dejunant i pregant davant el Déu del cel.

21 »Allí, vora el canal d’Ahavà, vaig proclamar un dejuni, per humiliar-nos davant el nostre Déu i demanar-li que ens concedís un feliç viatge, a nosaltres i als nostres fills, amb tots els nostres béns.

23 Vam dejunar, doncs, i vam demanar al nostre Déu que ens protegís, i ell va escoltar la nostra pregària.

23 Vam dejunar, doncs, i vam demanar al nostre Déu que ens protegís, i ell va escoltar la nostra pregària.

16 David, ajagut a terra, pregava a Déu pel nen i dejunava.

5 Els habitants de Nínive van fer cas de Déu;* tots, rics i pobres, decidiren de proclamar un dejuni i es vestiren amb roba de sac.*6 Quan la notícia va arribar al rei de Nínive, es va alçar del tron, es tragué el mantell reial, es cobrí amb roba de sac i s’assegué a la cendra.*7 I va fer pregonar per la ciutat:

«Decret del rei i dels seus consellers. Que els homes i els animals,* bestiar gros i petit, no mengin res; que els animals no pasturin i que ningú no els abeuri. 8 Que homes i bèsties es cobreixin amb roba de sac i invoquin Déu amb totes les seves forces. Que tothom abandoni el mal camí i les accions violentes.*9 Qui sap si Déu es repensarà, es calmarà el seu enuig i no morirem!»*

10 Déu va veure que de fet havien renunciat al seu mal camí. Llavors li va saber greu de fer-los el mal que havia anunciat, i se’n va desdir.*

3 i em diuen:

"Per què no ens mires quan dejunem?

Per què no fas cas

de les nostres súpliques?"*

Doncs jo us responc:

"Els dies de dejuni,

mireu pel vostre interès

i us mostreu encara més exigents

amb els qui treballen

per vosaltres.*

4 Passeu el dejuni entre plets i baralles,

repartint amb malícia cops de puny.

Dejunant d’aquesta manera,

el vostre clam no pot arribar al cel.

5 ¿Us penseu que jo tinc per un dejuni

que un home faci súpliques tot el dia,

abaixi el cap com un jonc,

es vesteixi de sac negre

i s’ajegui a la cendra?

¿D’això en dieu un dejuni,

un dia agradable al Senyor?*

6 El dejuni que jo aprecio és aquest:

allibera els qui han estat

empresonats injustament,

deslliga les corretges del jou,

deixa lliures els oprimits

i trosseja jous de tota mena.*

6 El dejuni que jo aprecio és aquest:

allibera els qui han estat

empresonats injustament,

deslliga les corretges del jou,

deixa lliures els oprimits

i trosseja jous de tota mena.*

Crida a la conversió

12 «Però ara –diu el Senyor–

convertiu-vos a mi

amb tot el vostre cor,

dejuneu, ploreu i lamenteu-vos.

Ho dic jo, el Senyor.»

Crida a la conversió

12 «Però ara –diu el Senyor–

convertiu-vos a mi

amb tot el vostre cor,

dejuneu, ploreu i lamenteu-vos.

Ho dic jo, el Senyor.»

14 Proclameu un dejuni,

convoqueu l’assemblea,

reuniu els notables

i tots els habitants del país

al temple del Senyor, el vostre Déu,

per invocar el Senyor.*

2 Mentre celebraven un acte de culte al Senyor en ocasió d’un dejuni,* l’Esperit Sant* digué:

– Separeu-me Bernabé i Saule per a dedicar-los a l’obra a què els he cridat.*

2 Mentre celebraven un acte de culte al Senyor en ocasió d’un dejuni,* l’Esperit Sant* digué:

– Separeu-me Bernabé i Saule per a dedicar-los a l’obra a què els he cridat.*

2 Mentre celebraven un acte de culte al Senyor en ocasió d’un dejuni,* l’Esperit Sant* digué:

– Separeu-me Bernabé i Saule per a dedicar-los a l’obra a què els he cridat.*

3 Llavors, després d’haver dejunat i pregat, els imposaren les mans* i els van acomiadar.

3 Llavors, després d’haver dejunat i pregat, els imposaren les mans* i els van acomiadar.

3 Llavors, després d’haver dejunat i pregat, els imposaren les mans* i els van acomiadar.

23 A cada església van designar-hi responsables que la presidissin* i, després de fer pregàries* acompanyades de dejuni, els encomanaren al Senyor en qui havien cregut.

37 però havia quedat viuda, i ara ja tenia vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple i donava culte a Déu nit i dia amb dejunis i pregàries.

Discussió sobre el dejuni

33 Llavors li digueren:

– Els deixebles de Joan* dejunen sovint* i fan pregàries, igual que els dels fariseus. Però els teus mengen i beuen.

34 Jesús els contestà:

– ¿Podeu fer dejunar els convidats a noces* mentre l’espòs és amb ells?*35 Ja vindrà el temps que l’espòs els serà pres;* aquells dies sí que dejunaran.

28 Un cop a casa tots sols, els seus deixebles li preguntaven:

– Com és que nosaltres no l’hem pogut treure?

29 Ell els va respondre:

– Esperits d’aquesta mena només es poden treure amb la pregària.*

29 Ell els va respondre:

– Esperits d’aquesta mena només es poden treure amb la pregària.*

27 treballs i fatigues, sovint nits en blanc, fam i set, sovint sense menjar, passant fred i sense roba.*

13 Quan ells estaven malalts,

jo em vestia de sac en senyal de dol,

m’afligia i dejunava,

no deixava de pregar;*