O juízo final

El judici universal

11 Després vaig veure un gran tron blanc* i el qui hi seia. Davant d’ell la terra i el cel van fugir,* i perderen el lloc que ocupaven.*12 Llavors vaig veure els morts, tant els qui havien estat grans com els qui havien estat petits, drets davant el tron, i foren oberts uns llibres.* Van obrir també un altre llibre: el llibre de la vida.* Els morts foren jutjats segons les seves obres,* tal com es trobaven escrites en aquells llibres. 13 La mar va tornar els morts que tenia, i també els retornaren la Mort i l’Hades, el seu reialme,* i tots van ser jutjats segons les seves obres. 14 Després la Mort mateixa i l’Hades, el seu reialme, van ser llançats a l’estany de foc,* que és la segona mort.*15 I tots els qui no eren escrits en el llibre de la vida també foren llançats a l’estany de foc.*

12 «Vinc de seguida,* i m’acompanya la meva recompensa, per pagar a cadascú segons les seves obres.*

12 «Vinc de seguida,* i m’acompanya la meva recompensa, per pagar a cadascú segons les seves obres.*13 Jo sóc l’alfa i l’omega, el primer i el darrer, el principi i la fi.*

9 »Jo continuava mirant, quan vaig veure com col·locaven uns trons* on es va asseure un ancià carregat d’anys.* El seu vestit era blanc com la neu, i els seus cabells, com llana blanquíssima.* El seu tron era una gran flama, i les rodes de la carrossa eren de foc ardent.*

9 »Jo continuava mirant, quan vaig veure com col·locaven uns trons* on es va asseure un ancià carregat d’anys.* El seu vestit era blanc com la neu, i els seus cabells, com llana blanquíssima.* El seu tron era una gran flama, i les rodes de la carrossa eren de foc ardent.*10 Un riu de foc* naixia i sortia del seu davant. Els seus servidors eren mil milers, els seus assistents, deu mil miríades.* El tribunal es va asseure i foren oberts uns llibres.*

2 Molts dels qui dormen a la pols de la terra es desvetllaran,* els uns per a la vi-da eterna,* els altres per a l’oprobi, per a la reprovació eterna. 3 Els qui tinguin saviesa resplendiran com la llum del firmament,* els qui n’hauran portat molts per camins de justícia brillaran com les estrelles per sempre.*

31 Ell ja té assenyalat el dia que ha de jutjar el món amb justícia per mitjà d’un home que ell mateix ha designat,* i n’ha donat a tothom una prova certa ressuscitant-lo d’entre els morts.

36 I jo us dic que, de tota paraula inútil* que diguin els homes, en donaran compte el dia del judici: 37 per allò que hauràs dit et salvaràs, i per allò que hauràs dit et condemnaràs.*

El judici final

31 »Quan el Fill de l’home vindrà ple de glòria, acompanyat de tots els àngels,* s’asseurà en el seu tron gloriós.*32 Tots els pobles* es reuniran davant seu, i ell destriarà la gent els uns dels altres, com un pastor destria les ovelles i les cabres,*33 i posarà les ovelles a la seva dreta i les cabres a la seva esquerra.*

El judici final

31 »Quan el Fill de l’home vindrà ple de glòria, acompanyat de tots els àngels,* s’asseurà en el seu tron gloriós.*32 Tots els pobles* es reuniran davant seu, i ell destriarà la gent els uns dels altres, com un pastor destria les ovelles i les cabres,*33 i posarà les ovelles a la seva dreta i les cabres a la seva esquerra.*34 Aleshores el rei dirà als de la seva dreta:

»– Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món.*35 Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; 36 anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure’m.*

37 »Llavors els justos li respondran:

»– Senyor,* ¿quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure? 38 ¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir? 39 ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure’t?

40 »El rei els respondrà:

»– En veritat us ho dic: tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, m’ho fèieu a mi.*

41 »Després dirà als de la seva esquerra:

»– Aparteu-vos de mi, maleïts,* aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels. 42 Perquè tenia fam, i no em donàreu menjar; tenia set, i no em donàreu beure; 43 era foraster, i no em vau acollir; anava despullat, i no em vau vestir; estava malalt o a la presó, i no em vau visitar.

44 »Llavors ells li respondran:

»– Senyor, ¿quan et vam veure afamat o assedegat, foraster o despullat, malalt o a la presó, i no et vam assistir?

45 »Ell els contestarà:

»– En veritat us ho dic: tot allò que deixàveu de fer a un d’aquests més petits, m’ho negàveu a mi.

46 »I aquests aniran al càstig etern, mentre que els justos aniran a la vida eterna.*

14 Déu jutjarà totes les accions, per amagades que siguin, tant les bones com les dolentes.*

17 I jo em dic: «Déu jutjarà tant el bo com el dolent, perquè hi ha un temps per a cada cosa i per a cada acció.»*

30 »Per tant, poble d’Israel, jo jutjaré a cada un segons la seva conducta.* Us ho dic jo, el Senyor Déu. Convertiu-vos i aparteu-vos de totes les infidelitats, si no voleu que les vostres culpes us facin caure de nou. 31 Desfeu-vos de totes les vostres infidelitats, renoveu el vostre cor i el vostre esperit. Poble d’Israel, per què hauríeu de morir? 32 Jo no desitjo la mort de ningú. Convertiu-vos i viviu! Us ho dic jo, el Senyor Déu.

16 Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic* perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna.

16 Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic* perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. 17 Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’ell.*18 Els qui creuen en ell no són condemnats, però els qui no creuen ja han estat condemnats, perquè no han cregut en el nom del Fill únic de Déu.*19 La condemna ha arribat per això: quan la llum ha vingut al món, els homes s’han estimat més la foscor que la llum, ja que les seves obres eren dolentes.*

7 Amb tot, us dic la veritat: us convé que me’n vagi, perquè, si no me’n vaig, el Defensor no vindrà a vosaltres; en canvi, si me’n vaig, us l’enviaré. 8 I quan ell vindrà, posarà el món en evidència pel que fa al pecat, a la justícia i a la condemna: 9 pel que fa al pecat, perquè no creuen en mi;*10 pel que fa a la justícia, perquè me’n vaig al Pare, i ja no em veureu més;*11 i pel que fa a la condemna, perquè el príncep d’aquest món ja ha estat condemnat.*

16 Nosaltres hem conegut l’amor que Déu ens té i hi hem cregut. Déu és amor, i el qui està en l’amor està en Déu, i Déu està en ell. 17 A dins nostre, l’amor ha arribat a la plenitud, i per això mirem amb confiança el dia del judici, perquè, tot i que estem en aquest món, vivim tal com Jesucrist viu. 18 On hi ha amor no hi ha por, ja que l’amor, quan és complet, treu fora la por. La por i el càstig van junts; per això el qui té por no és perfecte en l’amor.*

10 Perquè tots nosaltres hem de comparèixer davant el tribunal del Crist, on cadascú ha de rebre el que li correspongui segons el bé o el mal que haurà obrat en aquesta vida corporal.*

16 Tot això quedarà al descobert el dia que, d’acord amb l’evangeli que us he anunciat,* Déu judicarà, per mitjà de Jesucrist, les accions amagades dels homes.*

27 Als homes ens toca de morir una sola vegada, i després de la mort ve el judici; 28 semblantment, Crist, que es va oferir una sola vegada i prengué damunt seu els pecats de tots,* apareixerà per segona vegada, no ja per raó dels pecats, sinó per salvar els qui viuen esperant-lo.*

37 Perquè d’aquí a un moment, tan sols un moment,*vindrà el qui ha de venir, no tardarà. 38 El meu just viurà per la fe, però si es fa enrere no m’hi complauré.*39 Nosaltres no som dels qui es fan enrere i es perden, sinó dels qui creuen i se salven.*

6 Per això, no hem de dormir, com fan els altres, sinó vetllar i viure sòbriament.*7 Perquè els qui dormen, dormen de nit, i els qui s’embriaguen, s’embriaguen de nit. 8 Nosaltres, en canvi, que som del dia, siguem sobris, ja que anem revestits amb la cuirassa de la fe i de l’amor i amb el casc de l’esperança de la salvació.*9 Déu no ens ha destinat a sofrir la seva indignació, sinó a obtenir la salvació per mitjà de nostre Senyor Jesucrist,*

13 en veure que ve el Senyor,

que ve a judicar la terra.

Judicarà tot el món amb justícia,*

tots els pobles amb la seva veritat.*