Julgamento

No judicar els altres

1 »No judiqueu, i no sereu judicats.

No judicar els altres

1 »No judiqueu, i no sereu judicats. 2 Perquè tal com judiqueu sereu judicats, i tal com mesureu sereu mesurats.*

No judicar els altres

1 »No judiqueu, i no sereu judicats. 2 Perquè tal com judiqueu sereu judicats, i tal com mesureu sereu mesurats.*3 Com és que veus la brossa a l’ull del teu germà i no t’adones de la biga que hi ha en el teu? 4 Com pots dir al teu germà: "Deixa’m que et tregui la brossa de l’ull", si tu tens una biga en el teu? 5 Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs prou clar per a treure la brossa de l’ull del teu germà.

3 Com és que veus la brossa a l’ull del teu germà i no t’adones de la biga que hi ha en el teu?

No judicar els altres

37 »No judiqueu, i no sereu judicats; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats.

No judicar els altres

37 »No judiqueu, i no sereu judicats; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats.

No judicar els altres

37 »No judiqueu, i no sereu judicats; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats. 38 Doneu, i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Tal com mesureu sereu mesurats.*

24 No heu de judicar segons les aparences. El vostre judici ha de ser just.

15 Vosaltres judiqueu de manera purament humana;* jo no judico ningú. 16 I quan haig de judicar, el meu judici és vàlid, perquè no sóc sol, sinó que amb mi hi ha el Pare que m’ha enviat;

17 Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’ell.*

18 Els qui creuen en ell no són condemnats, però els qui no creuen ja han estat condemnats, perquè no han cregut en el nom del Fill únic de Déu.*

18 Els qui creuen en ell no són condemnats, però els qui no creuen ja han estat condemnats, perquè no han cregut en el nom del Fill únic de Déu.*19 La condemna ha arribat per això: quan la llum ha vingut al món, els homes s’han estimat més la foscor que la llum, ja que les seves obres eren dolentes.*

16 Després vaig advertir als vostres jutges: "Escolteu les causes dels vostres germans i sentencieu amb justícia sobre les qüestions que es presentin entre ells o amb els immigrants que viuen entre vosaltres.*17 En les sentències, escolteu tothom, tant la gent senzilla com els poderosos, i no tingueu por de ningú, perquè és Déu qui jutja.* Si trobeu un cas massa difícil per a vosaltres, porteu-me’l, que jo l’examinaré."

7 Allunya’t de tota falsedat. No condemnis a mort l’innocent o el just, perquè jo no absoldré el culpable.

10 Perquè tots nosaltres hem de comparèixer davant el tribunal del Crist, on cadascú ha de rebre el que li correspongui segons el bé o el mal que haurà obrat en aquesta vida corporal.*

10 Tu, doncs, per què judiques el teu germà? I tu, per què el menysprees? Tots hem de comparèixer davant el tribunal de Déu.*11 Tal com diu l’Escriptura: Ho dic jo, el Senyor: Tan cert com visc, afirmo que davant meu s’agenollarà tothom, i tots els llavis donaran glòria a Déu.*12 Per tant, cada un de nosaltres haurà de donar compte a Déu de si mateix.*

No donar escàndol als més febles

13 No ens judiquem més els uns als altres! Decidiu-vos més aviat a no ser per a cap germà motiu de caiguda o d’escàndol.

No donar escàndol als més febles

13 No ens judiquem més els uns als altres! Decidiu-vos més aviat a no ser per a cap germà motiu de caiguda o d’escàndol.

4 Qui ets tu per a judicar* el criat d’un altre?* Si es manté dret o si cau, és cosa del seu amo. I es mantindrà dret, perquè el Senyor té poder per a sostenir-lo!

3 El qui menja de tot, que no menyspreï el qui no en menja; i el qui no menja de tot, que no jutgi* el qui en menja, perquè també aquest ha estat acollit per Déu.

El judici de Déu

1 Per això no tens excusa, tu que et poses a fer de jutge;* quan judiques els altres, et condemnes a tu mateix,* perquè fas de jutge però actues com ells.

El judici de Déu

1 Per això no tens excusa, tu que et poses a fer de jutge;* quan judiques els altres, et condemnes a tu mateix,* perquè fas de jutge però actues com ells. 2 Tothom sap que el judici de Déu recau justament sobre els qui cometen aquells actes. 3 I tu que jutges els qui els cometen, però fas igual que ells, ¿et penses que t’escaparàs del judici de Déu?

12 Així, doncs, els qui van pecar sense conèixer la Llei de Moisès, aniran a la perdició al marge d’aquesta Llei; i els qui van pecar coneixent la Llei, seran judicats segons aquesta Llei.

16 Tot això quedarà al descobert el dia que, d’acord amb l’evangeli que us he anunciat,* Déu judicarà, per mitjà de Jesucrist, les accions amagades dels homes.*

La vida en l’Esperit

1 Ara, doncs, ja no hi ha cap mena de condemna per als qui viuen en Jesucrist,*2 perquè la llei de l’Esperit, que dóna la vida en Jesucrist, t’ha alliberat* de la llei del pecat i de la mort.*

23 La paga del pecat és la mort, però el do que Déu ens fa en Jesucrist, Senyor nostre, és la vida eterna.*

7 L’enemic, vençut, s’ha convertit en ruïnes perpètues;

s’ha fos el record de les ciutats arrasades.

He

7 L’enemic, vençut, s’ha convertit en ruïnes perpètues;

s’ha fos el record de les ciutats arrasades.

He

8 Però el Senyor seu per sempre en el seu tron,*

té a punt el tribunal per al judici.

14 Déu jutjarà totes les accions, per amagades que siguin, tant les bones com les dolentes.*

9 »Jo continuava mirant, quan vaig veure com col·locaven uns trons* on es va asseure un ancià carregat d’anys.* El seu vestit era blanc com la neu, i els seus cabells, com llana blanquíssima.* El seu tron era una gran flama, i les rodes de la carrossa eren de foc ardent.*10 Un riu de foc* naixia i sortia del seu davant. Els seus servidors eren mil milers, els seus assistents, deu mil miríades.* El tribunal es va asseure i foren oberts uns llibres.*

12 Llavors vaig veure els morts, tant els qui havien estat grans com els qui havien estat petits, drets davant el tron, i foren oberts uns llibres.* Van obrir també un altre llibre: el llibre de la vida.* Els morts foren jutjats segons les seves obres,* tal com es trobaven escrites en aquells llibres.

12 Llavors vaig veure els morts, tant els qui havien estat grans com els qui havien estat petits, drets davant el tron, i foren oberts uns llibres.* Van obrir també un altre llibre: el llibre de la vida.* Els morts foren jutjats segons les seves obres,* tal com es trobaven escrites en aquells llibres. 13 La mar va tornar els morts que tenia, i també els retornaren la Mort i l’Hades, el seu reialme,* i tots van ser jutjats segons les seves obres.

1 Fills meus, us escric això perquè no pequeu. Però si algú peca, tenim prop del Pare un defensor,* Jesucrist, que és just.

L’Esperit de Déu i l’esperit de l’Anticrist

1 Estimats, no us refieu de qualsevol que sembli inspirat; més aviat poseu-lo a prova per veure si és de Déu, perquè corren pel món molts falsos profetes.*

5 Per tant, no judiqueu* abans d’hora. Espereu que vingui el Senyor: ell farà llum sobre allò que s’amaga en les tenebres i posarà en evidència les intencions dels cors. Llavors l’elogi que es mereix cadascú vindrà de Déu.*

Les denúncies judicials entre cristians

1 Com és possible que entre vosaltres hi hagi algú que, quan té un plet contra un altre, gosi recórrer a un tribunal pagà i no als membres del poble sant?*2 ¿No sabeu que el poble sant judicarà el món?* I si vosaltres heu de judicar el món, ¿ara sou incapaços de resoldre causes sense importància? 3 ¿No sabeu que judicarem fins i tot els àngels?* Doncs molt més hem de resoldre els litigis de cada dia! 4 En causes d’aquesta mena, fins podeu recórrer a les persones menys considerades de la comunitat.*5 Ho dic perquè en sentiu vergonya! ¿No hi ha entre vosaltres ningú prou assenyat per a fer de jutge entre els seus germans?

2 ¿No sabeu que el poble sant judicarà el món?* I si vosaltres heu de judicar el món, ¿ara sou incapaços de resoldre causes sense importància? 3 ¿No sabeu que judicarem fins i tot els àngels?* Doncs molt més hem de resoldre els litigis de cada dia!

27 Tracto amb duresa el meu cos i el tinc dominat,* no fos cas que, després de proclamar la victòria dels altres, quedés desqualificat jo mateix.

7 He lliurat un bon combat,* he acabat la cursa, he conservat la fe. 8 I des d’ara tinc reservada la corona de la justícia* que el darrer dia em donarà el Senyor, jutge just; i no tan sols a mi, sinó a tots els qui hauran esperat amb amor la seva manifestació.*

9 I és que el Senyor allibera de la temptació els piadosos,* però té reservats els injustos per a castigar-los el dia del judici,*

11 Germans, no malparleu els uns dels altres. El qui malparla d’un germà o el judica, malparla de la Llei i judica la Llei.* I si tu judiques la Llei, en comptes de ser-ne complidor te’n fas jutge. 12 Ara bé, de legislador i de jutge n’hi ha un de sol: el qui pot salvar o pot fer perdre. Però tu, qui ets per a judicar els altres?*

Instruccions finals: La pregària

12 Sobretot, germans meus, no jureu, ni pel cel, ni per la terra, ni amb cap altra mena de jurament. Digueu sí, quan és sí; no, quan és no. Així no caureu sota cap mena de judici.*

10 De fet, si algú guarda tota la Llei però deixa d’observar-la en un sol punt,* es fa culpable davant la Llei sencera; 11 perquè Déu, que va dir: No cometis adulteri,* també va dir: No matis.* Per tant, si no comets adulteri però mates, et converteixes en transgressor de la Llei. 12 Heu de parlar i obrar pensant que sereu judicats per una llei de llibertat.*

Ritus i doctrines inútils

16 Que ningú no us imposi res en qüestió de menjar o beure, o en matèria de festes, llunes noves o dissabtes.*

Ritus i doctrines inútils

16 Que ningú no us imposi res en qüestió de menjar o beure, o en matèria de festes, llunes noves o dissabtes.*17 Totes aquestes coses només són l’ombra de la realitat que havia de venir, és a dir, de Crist.*

18 Llavors tornareu a veure la diferència entre justos i injustos, entre el qui és fidel a Déu i el qui no li és fidel.

17 Qualsevol arma forjada contra tu

no servirà de res.

I si algú t’acusa davant un tribunal

faràs que el tribunal el condemni.

Aquesta és la sort

que reservo als meus servents,*

jo sóc qui els fa triomfar.

T’ho dic jo, el Senyor.»

9 De nit et desitjo amb tota l’ànima,

a l’alba et cerco del fons del cor.*

Quan executes a la terra

les teves decisions,

els habitants del món

aprenen a ser justos.

4 Que tothom honori el matrimoni i guardi immaculada la vida conjugal: Déu judicarà els libidinosos i els adúlters.*

2 L’home creu sempre que els seus camins són dreturers,

però el Senyor és qui sospesa les intencions del cor.*

3 La pràctica del dret i la justícia,

el Senyor la prefereix als sacrificis.*

36 I jo us dic que, de tota paraula inútil* que diguin els homes, en donaran compte el dia del judici:

16 Els qui creuran i seran batejats se salvaran, però els qui no creuran es condemnaran.

9 Jove,* viu la joventut amb alegria, sigues feliç mentre ets encara jove. Segueix les inclinacions del teu cor i els desigs dels teus ulls,* però sàpigues que Déu et cridarà a judici per tot el que faràs.*

26 Perquè així com el Pare té vida en ell mateix, també ha concedit al Fill que tingui vida en ell mateix. 27 I li ha donat poder de judicar, ja que és el Fill de l’home.*

No judicar els altres

37 »No judiqueu, i no sereu judicats; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats.