Língua

21 Mort i vida estan en mans de la llengua:

del que més desitgis, d’això menjaràs.*

2 ja que tots ensopeguem sovint. I si algú, parlant, no ensopega mai, vol dir que és un home perfecte,* capaç de dominar tot el seu cos.

3 Quan posem la brida a la boca dels cavalls perquè ens obeeixin, podem governar tot el seu cos. 4 Fixeu-vos també en les naus: encara que siguin grans i les empenyin vents forts, amb un petit timó el pilot les governa cap on vol. 5 Igualment la llengua, que és un membre ben petit del cos, es gloria de grans coses. Mireu com un foc de no res encén un bosc molt gran. 6 I la llengua és un foc, tot un món de malícia; és un més dels membres del cos, però fa impur tot el cos;* inflama la roda de la vida* i al final és inflamada per l’infern.

7 Els homes han domat i domen tota mena de bèsties salvatges i d’ocells, de rèptils i d’animals marins, 8 però no hi ha home capaç de domar la llengua: és un mal que no reposa, va plena de verí mortal.*

9 Amb la llengua beneïm el Senyor, el nostre Pare, i amb la llengua maleïm els homes, fets a imatge de Déu.*10 D’una mateixa boca surten benedicció i maledicció. Germans meus, no convé pas que sigui així. 11 ¿Poden rajar pel mateix forat de la font aigua dolça i aigua amarga? 12 ¿És que una figuera, germans meus, pot fer olives, o una parra, figues? L’aigua dolça no pot pas sortir d’una font salada.

15 A força de paciència el jutge s’apaivaga,

la llengua dolça pot trencar un os.

18 N’hi ha que fereixen quan parlen;*

les paraules del savi amoroseixen.

19 La veritat dura per sempre;

la mentida, un instant.

19 Qui molt xerra no evita la falta,

l’home assenyat mesura les paraules.*

28 Fins el neci, si calla, passa per savi;

per intel·ligent, qui tanca els llavis.*

26 Si algú es té per religiós, però no domina la llengua* i enganya el seu cor,* la seva religió és buida.

Fes-me conèixer, Senyor, la meva fi

1 Per al mestre de cor: a la tonada de «Jedutun».* Salm del recull de David.

12 Veniu, fills meus, escolteu-me;

us ensenyaré* de venerar el Senyor.

Mem

13 Qui és l’home que estima la vida,

que vol viure temps i fruir de benestar?

Nun

30 El just té als llavis la saviesa,

la seva boca diu la veritat;*

31 porta al cor la llei del seu Déu,*

els seus passos no vacil·laran.

Sade

28 Anunciaré la teva justícia,*

tot el dia et lloaré.

4 Encara no tinc als llavis la paraula,

que tu, Senyor, ja la veus pronunciada.*

2 Allibera’m, Senyor, dels llavis mentiders

i de la llengua impostora.*

3 Tot el que es diuen l’un a l’altre són enganys,

fruit de llavis mentiders i d’un cor fals.*

4 Que el Senyor arrenqui els llavis mentiders

i la llengua que parla amb altivesa.*

9 De pressa buscaria un recer

contra ventades i huracans.»

9 Per això Déu l’ha exaltat*

i li ha concedit aquell nom*

que està per damunt de tot altre nom,

10 perquè en el nom de Jesús

tothom s’agenolli*

al cel, a la terra i sota la terra,*

11 i tots els llavis reconeguin

que Jesucrist és Senyor,*

a glòria de Déu Pare.

1 Si jo parlés els llenguatges dels homes i dels àngels però no estimés, seria com una esquella sorollosa o un címbal estrident.

36 I jo us dic que, de tota paraula inútil* que diguin els homes, en donaran compte el dia del judici: 37 per allò que hauràs dit et salvaràs, i per allò que hauràs dit et condemnaràs.*

5 El Senyor va baixar per veure la ciutat i la torre que construïen els homes, 6 i es digué: «Tots formen un sol poble i parlen una sola llengua. Si aquesta és la primera obra que emprenen, des d’ara cap dels seus projectes no estarà fora del seu abast. 7 Baixem a posar confusió en el seu llenguatge perquè no s’entenguin entre ells.»

8 Així el Senyor els va dispersar des d’aquella regió per tota la terra, i van abandonar la construcció de la ciutat. 9 Per això aquella ciutat porta el nom de Babel, perquè allà el Senyor va posar la confusió en el llenguatge de tota la terra, i des d’allà el Senyor va dispersar els homes arreu de la terra.*