Marido e mulher
O casamento é aliança sagrada entre marido e mulher, instituída por Deus desde o Éden. A Bíblia define papéis complementares fundados em amor, respeito e fidelidade mútua.
Instituição divina
Deus criou homem e mulher e os uniu em uma só carne. O casamento é projeto divino que reflete o amor de Cristo pela Igreja.
Déu va crear l’home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l’home i la dona.
Llavors el Senyor-Déu es digué: «No és bo que l’home estigui sol. Li faré una ajuda que li faci costat.»
Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i des d’aquest moment formen una sola carn.
Jesús els va dir:
– ¿No heu llegit en l’Escriptura que el Creador, des del principi, els va fer home i dona?
I continuà:
– Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola carn.Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, que l’home no ho separi.
Això no ho faria ningú que tingués una mica de seny. Què busca la persona assenyada? Una descendència segons Déu. Repenseu-vos-hi, doncs: no sigueu deslleials a la dona de quan éreu joves.
Papéis no casamento
O marido ama e a mulher respeita. Ambos se submetem voluntariamente a Deus e um ao outro, em parceria e unidade.
Marits, estimeu les vostres mullers, tal com el Crist ha estimat l’Església i s’ha entregat per ella.L’ha volguda santificar purificant-la amb el bany de l’aigua acompanyat de la Paraula.Volia portar a la seva presència una Església gloriosa, sense taques ni arrugues ni res de semblant: una Església que fos santa i immaculada.Igualment, els marits han d’estimar la muller com el seu propi cos. Qui estima la muller s’estima a si mateix.No hi ha hagut mai ningú que no estimés el propi cos; al contrari, tothom l’alimenta i el vesteix. També el Crist ho fa així amb l’Església,
Dones, sotmeteu-vos als vostres marits, tal com tots ens sotmetem al Senyor,perquè el marit és cap de la seva muller, igual que el Crist és cap i salvador de l’Església, que és el seu cos.Per tant, així com l’Església se sotmet al Crist, també les mullers s’han de sotmetre en tot als marits.
i que també val per a vosaltres. Que cadascú estimi la seva muller com a si mateix, i que la muller sigui respectuosa amb el marit.
Noves relacions personals
Dones, sotmeteu-vos als marits, però feu-ho com demana el Senyor.
I vosaltres, marits, estimeu les vostres mullers i no us hi enfadeu.
Les mullers i els seus marits
Igualment, vosaltres, mullers, estigueu sotmeses als vostres marits. Així, fins i tot si alguns refusen de creure en la Paraula, seran guanyats, sense paraules, per les seves mullers, quan es fixin en el vostre comportament respectuós i cast.
També vosaltres, marits, sapigueu conviure amb les vostres mullers tenint en compte que la seva naturalesa és més delicada; tracteu-les amb respecte, perquè són hereves amb vosaltres de la gràcia de la vida. Així res no destorbarà les vostres pregàries.
Fidelidade e união
O casamento é honroso e deve ser preservado com fidelidade. O cordão de três dobras não se rompe facilmente.
Més val ser dos que no pas un, perquè així el treball rendeix més.I si l’un cau, l’altre l’aixeca. Però ai del qui cau estant sol, sense que un altre el pugui aixecar! Igualment, si dos dormen junts, s’escalfen; però un de sol, com es pot escalfar?I si un de sol pot ser vençut, dos ja planten cara. Perquè: «Una corda de tres caps no es trenca fàcilment.»
Una dona forta, qui la trobarà?
És més preciosa que les perles.
Bet
El seu marit confia en ella:
no enyorarà cap més tresor;
Guímel
Qui troba dona, troba un bé:
ha rebut una gràcia del Senyor.
Casa i hisenda es reben dels pares,
però la dona assenyada és un do del Senyor.
Una dona forta és la corona del marit,
una mala esposa és un corc dintre els ossos.
Que sigui la teva font beneïda!
Frueix de l’esposa de la teva joventut,
cérvola amable, delicada daina:
deixa’t perdre en les seves carícies,
que sempre t’embriagui el seu amor.
Permanecer juntos
O que Deus uniu, o homem não separe. A Bíblia protege o casamento e orienta sobre convivência, perdão e perseverança conjugal.
Matrimoni i continència
Passo a tractar del que em vau escriure. És bo abstenir-se de relacions sexuals.Però, per a evitar comportaments libidinosos, val més que cada home tingui la pròpia muller, i cada dona, el propi marit:que el marit compleixi el seu deure matrimonial envers la muller, i que la muller faci el mateix envers el marit. No és la muller qui disposa del seu cos, sinó el marit, com tampoc no és el marit qui disposa del seu cos, sinó la muller. No us refuseu l’un a l’altre, si no és de comú acord i durant un cert temps per tal de dedicar-vos a la pregària; però després torneu a tenir relacions matrimonials, no fos cas que Satanàs us temptés aprofitant-se de la vostra falta de domini.
Als casats els dono aquesta ordre, que no és meva, sinó del Senyor: la dona no s’ha de separar del marit, i si se’n separa, que no es torni a casar o bé que es reconciliï amb el seu marit; i l’home no ha de deixar la seva muller.
Ara bé, si el no creient es vol separar, que se separi; en aquest cas, el creient, ja sigui el marit o la muller, no queda lligat: Déu us ha cridat a viure en pau.Perquè tu, dona, com pots saber si arribaries a salvar el teu marit? I tu, home, com pots saber si arribaries a salvar la teva muller?
Així, la llei lliga la dona casada al seu marit mentre ell viu; però si el marit mor, la dona queda deslligada de la llei que la vinculava al marit.
El casat de poc
»Si un home s’acaba de casar, no està obligat a incorporar-se a l’exèrcit ni podrà ser reclutat per a altres serveis públics. Que quedi lliure de qualsevol prestació durant un any, que s’estigui a casa seva i faci feliç la dona amb qui s’ha casat.
Este artigo te tocou? Faça uma oração!
+581 estão orando agora.
Junte-se à corrente de oração.