Mente

37 Jesús li digué:

– Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament.*

2 Poseu el cor en allò que és de dalt, no en allò que és de la terra.*

15 Mireu, doncs, atentament, com us heu de comportar: no sigueu insensats, sinó assenyats. 16 Procureu de treure partit del moment present, perquè els temps que vivim són dolents.*

3 En virtut de la gràcia que he rebut,* dic a cada un de vosaltres:* no us tingueu per més del que sou; tingueu una idea justa de vosaltres mateixos, assenyadament, cadascú segons la mesura de la fe que Déu li ha concedit.*

La saviesa assegura felicitat i vida

13 Feliç l’home que aconsegueix la saviesa,

l’home que arriba a tenir enteniment!

8 Qui posa seny s’estima a si mateix,

prosperarà el qui es manté prudent.

17 El ferro és igual al ferro,

i un home és igual a un altre.*

5 El neci menysprea l’educació del pare;

és assenyat qui fa cas dels avisos.*

28 Fins el neci, si calla, passa per savi;

per intel·ligent, qui tanca els llavis.*

12 L’astut veu venir la maldat amagada,

però l’incaut continua enllà i ho paga car.*

Les dues cases

24 »Per això, tothom qui escolta aquestes meves paraules i les compleix, s’assembla a un home assenyat que va construir la seva casa sobre roca.

L’autèntica saviesa

13 ¿Qui de vosaltres es té per savi i expert?* Que demostri amb un bon comportament que la saviesa omple de dolcesa les seves obres!

2 Mentre era enmig vostre, vaig decidir de no conèixer res més que Jesucrist, i encara crucificat.*

20 D’ençà que el món va ser creat, el poder etern de Déu i la seva divinitat, que són invisibles, s’han fet visibles a la intel·ligència a través de les coses creades.* Per això no tenen excusa,

18 Perquè:

«Com més saviesa, més neguit;

com més coneixement, més sofrença.»