Milagres de Jesus

Guarició de dos cecs

27 Mentre Jesús se n’anava d’allà, dos cecs* el seguien tot cridant:

– Fill de David, tingues pietat de nosaltres!*

28 Quan va arribar a casa,* els cecs l’anaren a trobar. Jesús els preguntà:

– ¿Creieu que ho puc fer, això?

Li responen:

– Sí que ho creiem, Senyor.*

29 Llavors els va tocar els ulls dient:

– Que es faci segons la vostra fe.*

30 I els ulls se’ls van obrir. Jesús els advertí severament:

– Mireu que ningú no ho sàpiga.*

31 Però ells, així que van sortir, escamparen la seva fama per tota aquella regió.**

Guarició de dos cecs a Jericó

29 Mentre sortien de Jericó,* molta gent seguia Jesús. 30 Dos cecs* que seien a la vora del camí van sentir dir que passava Jesús, i començaren a cridar:

– Senyor, Fill de David, tingues pietat de nosaltres!*

31 La gent els renyava perquè callessin, però ells cridaven encara més fort:

– Senyor, Fill de David, tingues pietat de nosaltres!

32 Jesús s’aturà, els cridà i digué:

– Què voleu que faci per vosaltres?

33 Ells li responen:

– Senyor, que se’ns obrin els ulls.

34 Jesús se’n compadí, els va tocar els ulls, i a l’instant hi veieren* i el van seguir.

Guarició d’un cec a Betsaida

22 Arribaren a Betsaida.* Allà li portaren un cec i li suplicaven que el toqués. 23 Jesús agafà el cec per la mà i se l’endugué fora del poble. Llavors li escopí als ulls, li imposà les mans* i li preguntà:

– Veus alguna cosa?

24 El cec va alçar els ulls i deia:

– Distingeixo les persones: les veig com si fossin arbres, però caminen.

25 Jesús tornà a imposar-li les mans sobre els ulls, i el cec hi veié clarament. Estava guarit, i ho veia tot amb nitidesa. 26 Jesús el va enviar a casa seva i li digué:

– No entris al poble.*

Guarició d’un sord-mut

31 Jesús va tornar del territori de Tir i, passant pel de Sidó, arribà al llac de Galilea, després de travessar el territori de la Decàpolis.*32 Llavors li porten un sord, que amb prou feines podia parlar, i li suplicaven que li imposés la mà.*33 Jesús se l’endugué tot sol, lluny de la gent, li ficà els dits a les orelles, va escopir i li tocà la llengua amb la saliva. 34 Després va alçar els ulls al cel, sospirà i li digué:

– Efatà!* –que vol dir: «Obre’t!»

35 A l’instant se li van obrir les orelles, la llengua se li destravà i parlava perfectament. 36 Jesús els prohibí que ho diguessin a ningú,* però com més els ho prohibia, més ho pregonaven.*37 Estaven completament admirats i deien:

– Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin.*

Guarició del cec Bartimeu

46 Arribaren a Jericó.* Quan Jesús en sortí amb els deixebles i molta gent, el fill de Timeu, Bartimeu, cec i captaire, s’estava assegut a la vora del camí. 47 Va sentir dir que passava Jesús de Natzaret i començà a cridar:

– Fill de David,* Jesús, tingues pietat de mi!*

48 Tothom el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort:

– Fill de David, tingues pietat de mi!

49 Jesús s’aturà i digué:

– Crideu-lo.

Ells van cridar el cec dient-li:

– Coratge! Aixeca’t, que et crida.

50 Ell llançà el mantell, es posà dret d’una revolada i se’n va anar cap a Jesús. 51 Jesús li preguntà:

– Què vols que faci per tu?

El cec respongué:

– Rabuní,* fes que hi vegi.*

52 Jesús li digué:

– Vés, la teva fe t’ha salvat.*

A l’instant hi veié i el seguia camí enllà.*

Guarició d’un cec prop de Jericó

35 Quan Jesús arribava prop de Jericó,* hi havia un cec assegut a la vora del camí, demanant caritat. 36 En sentir passar la gent, va preguntar què era tot allò. 37 Li feren saber que passava Jesús de Natzaret. 38 Llavors començà a cridar:

– Jesús, Fill de David, tingues pietat de mi!*

39 La gent que anava davant el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort:

– Fill de David, tingues pietat de mi!

40 Jesús s’aturà i manà que li portessin el cec. Quan va ser a prop li preguntà:

41 – Què vols que faci per tu?

Ell respongué:

– Senyor, fes que hi vegi.*

42 Jesús li digué:

– Recobra la vista; la teva fe t’ha salvat.*

43 A l’instant hi veié, i seguia Jesús glorificant Déu. També tot el poble, en veure-ho, donava lloança a Déu.

Guarició del cec de naixement

1 Jesús, tot passant, veié un home que era cec de naixement. 2 Els seus deixebles li van preguntar:

– Rabí, qui va pecar perquè nasqués cec: ell o els seus pares?*

3 Jesús respongué:

– No ha estat per cap pecat, ni d’ell ni dels seus pares, sinó perquè es manifestin en ell les obres de Déu.*4 Mentre és de dia, nosaltres hem de fer les obres del qui m’ha enviat:* però ara s’acosta la nit, quan ningú no pot treballar. 5 Mentre sóc al món, sóc la llum del món.*

6 Dit això, escopí a terra, va fer fang amb la saliva, el va estendre sobre els ulls del cec*7 i li digué:

– Vés a rentar-te a la piscina de Siloè –que vol dir «enviat».*

Ell hi va anar, s’hi rentà i tornà veient-hi.

2 Llavors es va acostar un leprós,* es prosternà davant d’ell i li deia:

– Senyor,* si vols, em pots purificar.

3 Jesús va estendre la mà i el tocà dient:

– Ho vull, queda pur.

A l’instant quedà pur de la lepra. 4 Jesús li digué:

– Vigila de no dir-ho a ningú.* Vés només a fer-te examinar pel sacerdot* i presenta l’ofrena que va ordenar Moisès:* això els servirà de prova.*

2 Allà li dugueren un paralític ajagut en una llitera. Jesús, en veure la fe d’aquella gent, va dir al paralític:

– Coratge, fill, et són perdonats els pecats.*

3 Hi havia allà uns mestres de la Llei que es deien dintre seu: «Aquest blasfema.»*

4 Però Jesús, que coneixia els seus pensaments, els replicà:

– Per què penseu amb dolenteria en el vostre cor? 5 Què és més fàcil, dir: "Et són perdonats els pecats", o bé dir: "Aixeca’t i camina"? 6 Doncs ara sabreu que el Fill de l’home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra.

Llavors diu al paralític:

– Aixeca’t, pren la llitera i vés-te’n a casa.*

7 Ell s’aixecà i se’n va anar cap a casa seva.

10 Hi havia un home que tenia la mà paralitzada.* Ells preguntaren a Jesús, per poder-lo acusar:*

– ¿És permès de curar en dissabte?

11 Ell els respongué:

– ¿Qui de vosaltres, si té una sola ovella i li cau en un clot en dissabte, no anirà a agafar-la i la’n traurà?*12 I un home val molt més que una ovella!* Per tant, és permès de fer el bé en dissabte.

13 Llavors digué a aquell home:

– Estén la mà.

Ell la va estendre, i li quedà bona igual que l’altra.

30 La sogra de Simó era al llit amb febre, i de seguida ho digueren a Jesús. 31 Llavors ell s’hi acostà i, agafant-la per la mà, la va fer aixecar.* La febre va deixar-la, i ella es posà a servir-los.

Guarició d’un leprós

40 Un leprós* el vingué a trobar i, agenollat, li suplicava:

– Si vols, em pots purificar.

41 Jesús, compadit,* va estendre la mà, el tocà i li digué:

– Ho vull, queda pur.

42 A l’instant la lepra el va deixar i quedà pur.

3 Llavors vingueren uns homes a dur-li un paralític, que portaven entre quatre. 4 Veient que amb tanta gent no podien dur-lo fins a Jesús, van fer un forat al sostre sobre l’indret on ell era i van baixar la llitera on jeia el paralític.*5 Jesús, en veure la fe d’aquella gent, diu al paralític:

– Fill, et són perdonats els pecats.*

6 Hi havia allà asseguts uns mestres de la Llei que en el seu cor pensaven: 7 «Com és que aquest parla així? Això és una blasfèmia! Qui pot perdonar els pecats sinó Déu?»*

8 A l’instant, Jesús, que coneixia que pensaven així, els digué:

– Per què penseu això en el vostre cor? 9 Què és més fàcil, dir al paralític: "Et són perdonats els pecats", o bé dir-li: "Aixeca’t, pren la llitera i camina"? 10 Doncs ara sabreu que el Fill de l’home* té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra.

Llavors diu al paralític:

11 – T’ho mano: aixeca’t, pren la llitera i vés-te’n a casa.*

12 Ell s’aixecà, prengué immediatament la llitera i va sortir a la vista de tothom. Tots quedaren astorats i donaven glòria a Déu. Deien:

– No havíem vist mai res de semblant.

Un home curat en dissabte

1 Jesús va entrar novament a la sinagoga.* Hi havia allí un home que tenia la mà paralitzada.*2 Ells l’espiaven per veure si el curaria en dissabte i així poder-lo acusar.*3 Jesús diu a l’home que tenia la mà paralitzada:

– Aixeca’t i posa’t aquí al mig.

4 Llavors els pregunta:

– Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre?

Però ells callaven. 5 Jesús se’ls anà mirant, indignat i entristit per l’enduriment del seu cor,* i digué a aquell home:

– Estén la mà.

Ell la va estendre, i la mà recobrà el moviment.

Guarició d’un leprós

12 Una altra vegada, Jesús es trobava en una població on hi havia un home ple de lepra.* Aquest home, en veure Jesús, es prosternà amb el front a terra i el pregà dient:

– Senyor,* si vols, em pots purificar.

13 Jesús va estendre la mà i el tocà dient:

– Ho vull, queda pur.

A l’instant la lepra el va deixar.

18 Llavors es presentaren uns homes que duien en una llitera un paralític,* i buscaven d’entrar-lo i posar-lo davant d’ell; 19 però, com que amb tanta gent no sabien per on entrar-lo, pujaren a la teulada, alçaren algunes teules i van baixar aquell home amb llitera i tot, i el deixaren al mig, davant de Jesús.*20 Jesús, en veure la fe d’aquella gent, va dir:

– Home! Els teus pecats et són perdonats.*

21 Els mestres de la Llei i els fariseus començaren a pensar: «Qui és aquest que diu blasfèmies? Qui pot perdonar els pecats sinó Déu?»*

22 Jesús, que coneixia els seus pensaments,* els replicà:

– Què és això que penseu en el vostre cor? 23 Què és més fàcil, dir: "Et són perdonats els pecats", o bé dir: "Aixeca’t i camina"? 24 Doncs ara sabreu que el Fill de l’home* té poder aquí a la terra de perdonar els pecats.

Llavors digué al paralític:

– T’ho mano: aixeca’t, pren la llitera i vés-te’n a casa.*

25 A l’instant, ell s’aixecà davant d’ells, prengué la llitera on jeia i se’n va anar cap a casa seva donant glòria a Déu.

Un home curat en dissabte

6 Un altre dissabte, Jesús va entrar a la sinagoga i ensenyava.* Hi havia allí un home que tenia la mà dreta paralitzada.*7 Els mestres de la Llei i els fariseus l’espiaven per veure si faria una guarició en dissabte* i així trobar de què acusar-lo.*8 Però Jesús, que coneixia els seus pensaments,* digué a l’home que tenia paralitzada la mà:

– Aixeca’t i posa’t aquí al mig.

Ell s’hi va posar. 9 Llavors Jesús els digué:

– Us vull fer una pregunta. Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre?

10 Jesús se’ls anà mirant tots i digué a l’home:

– Estén la mà.

L’home ho va fer, i la mà recobrà el moviment.

Guarició del criat d’un centurió

1 Quan Jesús hagué acabat de dir totes aquestes paraules davant el poble que l’escoltava, va entrar a Cafarnaüm.*2 Un centurió* tenia un servent que estava malalt, a punt de morir. 3 El centurió l’apreciava molt i, quan sentí parlar de Jesús, li va enviar alguns notables dels jueus* a demanar-li que vingués a salvar el seu servent. 4 Quan arribaren on era Jesús, el suplicaven amb insistència dient:

– Es mereix que li facis aquest favor, 5 perquè estima el nostre poble i és ell qui ens ha construït la sinagoga.*

6 Jesús se n’anà amb ells. No era gaire lluny de la casa, quan el centurió li va enviar uns amics a dir-li:

– Senyor, no et molestis, que jo no sóc digne que entris a casa meva, 7 i per això ni tan sols m’he considerat digne de venir a trobar-te; però digues una paraula i el meu criat es posarà bo. 8 Perquè també jo, que estic posat sota l’autoritat d’un altre, tinc soldats a les meves ordres. I a un li dic: "Vés-te’n", i se’n va, i a un altre: "Vine", i ve, i al meu servent li mano: "Fes això", i ho fa.*

9 Quan Jesús ho sentí, es va omplir d’admiració per aquell home; es girà cap a la gent que el seguia i digué:

– Us asseguro que ni a Israel no he trobat tanta fe.

10 Quan els enviats tornaren a la casa van trobar que el servent estava restablert.*

11 Hi havia allà una dona que des de feia divuit anys tenia una malaltia produïda per un esperit.* Anava tota encorbada i no es podia redreçar per res. 12 Jesús, en veure-la, la va cridar i li digué:

– Dona, quedes lliure de la teva malaltia!

13 Li va imposar les mans* i a l’instant ella es redreçà i glorificava Déu.

Guarició d’un home hidròpic en dissabte

1 Un dissabte,* Jesús va anar a menjar a casa d’un dels principals dels fariseus.* Ells l’estaven observant. 2 Davant d’ell hi havia un home que era hidròpic.*3 Llavors Jesús va preguntar als mestres de la Llei i als fariseus:

– ¿És permès o no de curar en dissabte?*

4 Però ells callaven. Jesús agafà aquell home, el va guarir i el va fer marxar.

Purificació de deu leprosos

11 Tot fent camí cap a Jerusalem,* Jesús passava entre Samaria i Galilea.*12 A l’entrada d’un poble van anar a trobar-lo deu leprosos, que s’aturaren un tros lluny*13 i es posaren a cridar:

– Jesús, mestre, tingues pietat de nosaltres!*

14 En veure’ls, Jesús els digué:

– Aneu a presentar-vos als sacerdots.*

Mentre hi anaven, van quedar purs de la lepra. 15 Un d’ells, quan s’adonà que havia estat guarit, va tornar enrere glorificant Déu amb grans crits, 16 es prosternà als peus de Jesús amb el front a terra i li donava gràcies. Aquell home era un samarità. 17 Jesús digué:

– ¿No eren deu, els qui han quedat purs? ¿On són els altres nou? 18 ¿No n’hi ha hagut cap que tornés per donar glòria a Déu fora d’aquest estranger?*

19 I li digué:

– Aixeca’t i vés-te’n: la teva fe t’ha salvat.*

Guarició d’un home a la piscina de Betzata

1 Després d’això, en ocasió d’una festa* dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem. 2 Hi havia a Jerusalem, vora la porta de les Ovelles, una piscina amb cinc pòrtics, anomenada Betzata en la llengua dels hebreus.*3 Sota aquells pòrtics hi jeia una multitud de malalts: cecs, coixos, paralítics. (4 ) *5 Entre ells hi havia un home, malalt des de feia trenta-vuit anys. 6 Jesús, en veure’l ajagut i sabent que estava així des de feia molt de temps, li diu:

– Vols curar-te?

7 El malalt li respongué:

– Senyor, no tinc ningú que em fiqui a la piscina en el moment que es remou l’aigua i, mentre jo hi vaig, un altre hi baixa abans que jo.

8 Jesús li diu:

– Aixeca’t, pren la llitera i camina.*

9 A l’instant, aquell home va quedar curat, prengué la llitera i caminava.

Aquell dia era dissabte.

46 Va tornar, doncs, a Canà de Galilea, on havia convertit l’aigua en vi.*

A Cafarnaüm hi havia un funcionari reial* que tenia el fill malalt. 47 Quan va sentir que Jesús havia vingut de Judea a Galilea, anà a trobar-lo i li va demanar que baixés* a guarir el seu fill, que estava a punt de morir. 48 Jesús li digué:

– Si no veieu senyals i prodigis, no creieu.*

49 El funcionari li contestà:

– Senyor, baixa abans no es mori el meu fill!

50 Jesús li digué:

– Vés, que el teu fill viu.

Aquell home va creure en la paraula que Jesús li havia dit i es posà en camí. 51 Ja baixava a Cafarnaüm quan els seus servents l’anaren a trobar i li digueren que el seu fill era viu. 52 Ell els va preguntar a quina hora s’havia posat millor. Els servents li respongueren:

– Ahir, a la una del migdia,* el va deixar la febre.

53 Llavors el pare s’adonà que era exactament l’hora en què Jesús li havia dit: «El teu fill és viu.» I van creure ell i tota la seva família.

54 Aquest segon senyal,* Jesús el va fer quan arribà a Galilea des de Judea.

20 Hi havia una dona que patia d’hemorràgies des de feia dotze anys. Se li va acostar per darrere i li tocà la borla del mantell,*21 perquè pensava: «Només que li pugui tocar el mantell, ja em curaré.»*22 Jesús es girà i, en veure-la, digué:

– Coratge, filla, la teva fe t’ha salvat.*

I la dona quedà curada* des d’aquell moment.

25 Hi havia una dona que patia de pèrdues de sang des de feia dotze anys. 26 Havia sofert molt en mans de metges i s’hi havia gastat tot el que tenia, però no havia obtingut cap millora, sinó que anava de mal en pitjor. 27 Aquesta dona, que havia sentit parlar de Jesús, se li va acostar per darrere enmig de la gent i li tocà el mantell, 28 perquè pensava: «Només que li pugui tocar la roba, ja em curaré.»*29 Immediatament se li estroncà la pèrdua de sang* i sentí dins el seu cos que estava guarida del mal que la turmentava.

43 Hi havia una dona que patia de pèrdues de sang des de feia dotze anys i s’havia gastat en metges tot el que tenia per a viure, però ningú no havia estat capaç de curar-la. 44 La dona es va acostar per darrere a Jesús i li tocà la borla del mantell,* i a l’instant l’hemorràgia se li va estroncar. 45 Jesús preguntà:

– Qui m’ha tocat?*

Tots negaven que ho haguessin fet, i Pere digué:

– Mestre, però si tota la gent t’estreny i t’empeny!

46 Jesús insistí:

– Algú m’ha tocat; sé que una força ha sortit de mi.*

47 La dona, veient-se descoberta, s’a-costà tremolosa a Jesús, es prosternà als seus peus i va explicar davant de tota la gent per què l’havia tocat i com havia quedat guarida a l’instant.

48 Jesús li digué:

– Filla, la teva fe t’ha salvat.* Vés-te’n en pau.

Guarició d’una dona amb hemorràgies. Una noia, retornada a la vida

18 Mentre Jesús els parlava, es presentà un home important, es va prosternar davant d’ell i li digué:

– La meva filla s’acaba de morir. Però vine a imposar-li la mà* i viurà.

19 Jesús s’aixecà i el seguí, acompanyat dels seus deixebles.

23 Quan Jesús va arribar a casa d’aquell home important i veié els flautistes i l’aldarull de la gent,*24 va dir:

– Aparteu-vos: la noia no és morta, sinó que dorm.*

Però ells es burlaven de Jesús. 25 Quan la gent va ser fora, Jesús entrà, agafà la noia per la mà, i ella va aixecar-se.*

22 Llavors arriba un dels caps de la sinagoga,* que es deia Jaire, i, així que el veu, se li llança als peus 23 i, suplicant-lo amb insistència, li diu:

– La meva filleta s’està morint. Vine a imposar-li les mans* perquè es curi* i visqui.

24 Jesús se n’anà amb ell. El seguia molta gent que l’empenyia pertot arreu.

38 Quan arriben a casa del cap de la sinagoga, veu l’aldarull de la gent, que plorava i feia grans planys, 39 entra a la casa i els diu:

– Què són aquest aldarull i aquests plors? La nena no és morta, sinó que dorm.*

40 Ells es burlaven de Jesús. Però ell els treu tots fora, i pren només el pare i la mare de la nena i els qui l’acompanyaven, entra al lloc on era la nena, 41 l’agafa per la mà* i li diu:

– Talità, cum* –que vol dir: «T’ho mano:noia, aixeca’t.»*

42 A l’instant la noia es va aixecar i es posà a caminar. Tenia dotze anys. Tots quedaren plens d’estupor.

31 »A qui compararé, doncs, la gent d’aquesta generació?* A qui s’assemblen? 32 S’assemblen als nois que seuen a les places i es criden els uns als altres dient: "Toquem la flauta, i no balleu; cantem complantes, i no ploreu!" 33 Perquè ha vingut Joan Baptista, que no menja pa ni beu vi, i dieu: "Té el dimoni";*34 ha vingut el Fill de l’home, que menja i beu, i dieu: "Aquí teniu un golut i un bevedor, amic de publicans* i pecadors."*35 Però els fills de la saviesa acrediten tots que és justa.*

Jesús perdona una pecadora*

36 Un fariseu va invitar Jesús a menjar amb ell. Jesús entrà a casa del fariseu i es posà a taula.*37 Hi havia al poble una dona que era una pecadora.* Quan va saber que Jesús era a taula a casa del fariseu, hi anà amb una ampolleta d’alabastre plena de perfum

41 Llavors va arribar un home que es deia Jaire i que era cap de la sinagoga.* Es llançà als peus de Jesús i li suplicava que anés a casa seva, 42 perquè la seva filla única, que tenia uns dotze anys, s’estava morint. Mentre hi anava, la gent l’estrenyia tant que l’ofegava.

49 Encara Jesús parlava, que n’arriba un de casa del cap de la sinagoga a dir-li:

– La teva filla és morta. No amoïnis més el Mestre.

50 Però Jesús ho va sentir i li respongué:

– No tinguis por; tingues només fe, i ella se salvarà.

51 Arribat a la casa, no va permetre que ningú hi entrés amb ell, fora de Pere, Joan i Jaume,* i el pare i la mare de la nena. 52 Tots ploraven i feien planys per ella, però Jesús els digué:

– No ploreu. No és morta, sinó que dorm.*

53 Ells es burlaven de Jesús, perquè sabien que era morta. 54 Llavors Jesús l’agafà per la mà* i la cridà dient:

– Noia, aixeca’t!*

55 Ella recobrà la vida* i es posà dreta a l’instant. Jesús va manar que li donessin menjar. 56 Els seus pares quedaren esbalaïts, però Jesús els ordenà que no expliquessin a ningú el que havia passat.*

La mort de Llàtzer

1 Un home que es deia Llàtzer estava malalt. Era de Betània, el poble de Maria i de la seva germana Marta.*2 Maria era la qui va ungir el Senyor amb perfum i li eixugà els peus amb els cabells.* Llàtzer, el malalt, era el seu germà.

3 Les dues germanes enviaren a dir a Jesús:

– Senyor, aquell que estimes* està malalt.

4 Jesús, en sentir-ho, digué:

– Aquesta malaltia no portarà a la mort, sinó a la glòria de Déu:* per ella el Fill de Déu serà glorificat.

5 Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer. 6 Però quan va sentir que Llàtzer estava malalt, es va quedar encara dos dies al lloc on era. 7 Després digué als deixebles:

– Tornem a Judea.

8 Ells li diuen:

– Rabí, fa poc que els jueus et volien apedregar,* i ara tornes a anar-hi?

9 Jesús contestà:

– ¿No són dotze les hores del dia? Els qui caminen de dia no ensopeguen, perquè veuen la llum d’aquest món,*10 però els qui caminen de nit sí que ensopeguen, perquè els manca la llum.

11 Dit això, va afegir:

– Llàtzer, el nostre amic, s’ha adormit,* però vaig a despertar-lo.

12 Els deixebles li digueren:

– Senyor, si s’ha adormit, es posarà bo.*

13 Jesús es referia a la mort de Llàtzer, però ells es pensaven que parlava del son natural. 14 Llavors Jesús els digué obertament:

– Llàtzer és mort,

La tempesta calmada

23 Jesús pujà llavors a la barca, i els seus deixebles el van seguir. 24 Tot d’una es va aixecar en el llac una tempesta tan gran que les onades cobrien la barca. Però Jesús dormia.*25 Ells van anar a despertar-lo i li deien:

– Senyor,* salva’ns, que ens enfonsem!

26 Ell els diu:

– Per què sou tan covards, gent de poca fe?*

Llavors es va aixecar, va increpar els vents i l’aigua,* i arribà una gran bonança. 27 Aquells homes, admirats, deien:

– Qui és aquest, que fins els vents i l’aigua l’obeeixen?

15 Arribat el capvespre, els deixebles s’acostaren a dir-li:

– Aquest lloc és despoblat i ja s’ha fet tard.* Acomiada la gent, i que vagin als pobles a comprar-se menjar.

16 Però Jesús els respongué:

– No cal que hi vagin. Doneu-los menjar vosaltres mateixos.*

17 Ells li diuen:

– Aquí només tenim cinc pans i dos peixos.

18 Ell els digué:

– Porteu-me’ls aquí.

19 Llavors va manar que la gent s’assegués a l’herba, prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans, els donà als seus deixebles, i ells els donaren a la gent.*20 Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n’ompliren dotze cistelles. 21 Els qui havien menjat eren uns cinc mil homes, sense comptar dones ni criatures.*

25 A la matinada,* Jesús va anar cap a ells caminant sobre l’aigua.*

Segona multiplicació dels pans

32 Llavors Jesús va cridar els seus deixebles i els digué:

– Sento una gran compassió per aquesta gent, perquè ja fa tres dies que no es mouen d’aquí amb mi i no tenen res per a menjar. I no vull que se’n vagin dejuns, no fos cas que defallissin pel camí.

33 Els deixebles li diuen:

– D’on traurem en despoblat el pa que cal per a alimentar tanta gent?

34 Jesús els pregunta:

– Quants pans teniu?

Ells li responen:

– Set, i uns quants peixets.

35 Llavors Jesús va manar que la gent s’assegués a terra, 36 prengué els set pans i els peixos, digué l’acció de gràcies, els partí, en donava als deixebles, i els deixebles en donaven a la gent. 37 Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n’ompliren set paneres. 38 Els qui havien menjat eren quatre mil homes, sense comptar dones ni criatures.*

El tribut del temple

24 Després que ells van arribar a Cafarnaüm, els qui cobraven el tribut del temple* anaren a trobar Pere i li preguntaren:

– ¿Que no té el costum de pagar el tribut, el vostre mestre?

25 Pere respongué:

– És clar que sí.

Un cop Pere va entrar a casa,* Jesús s’avançà a preguntar-li:

– Què et sembla, Simó? Els reis de la terra, ¿de qui cobren impostos i tributs: dels seus fills o dels estranys?

26 Pere li respon:

– Dels estranys.

Jesús li diu:

– Per tant, els fills no hi estan obligats.*27 Però, per no escandalitzar ningú, vés al llac, tira l’ham, obre la boca del primer peix que agafis i hi trobaràs la moneda que ens cal per a pagar:* dóna’ls-la per mi i per tu.

Jesús maleeix una figuera, i la figuera s’asseca

18 De bon matí, tornant a la ciutat, Jesús va tenir gana. 19 Veié vora el camí una figuera i s’hi va acostar, però no va trobar-hi res més que fulles. Llavors digué a la figuera:

– Que mai més no surti fruit de tu!

I a l’instant la figuera es va assecar.*

20 En veure-ho, els deixebles, estupefactes, li preguntaren:

– Com és que la figuera s’ha assecat en un instant?

21 Jesús els respongué:

– En veritat us ho dic: si teniu fe i no dubteu, no solament fareu això que jo he fet a la figuera, sinó que fins si dieu a aquesta muntanya: "Alça’t i tira’t al mar", es realitzarà.*22 Tot allò que demanareu en la pregària amb fe, ho rebreu.**

37 Tot d’una es va aixecar un gran temporal de vent, i les onades es precipitaven dins la barca fins al punt que ja l’omplien. 38 Jesús era a popa, dormint amb el cap sobre un coixí.* Ells el desperten i li diuen:

– Mestre, ¿no et fa res que ens enfonsem?

39 Així que es despertà, va increpar el vent i digué a l’aigua:*

– Silenci! Calla!*

Llavors el vent va parar* i arribà una gran bonança. 40 Jesús els digué:

– Per què sou tan covards? Encara no teniu fe?

41 Ells van sentir un gran temor i es deien l’un a l’altre:

– Qui és aquest, que fins el vent i l’aigua l’obeeixen?*

35 Quan ja s’havia fet tard, els deixebles s’acostaren a dir-li:

– Aquest lloc és despoblat i ja s’ha fet tard.*36 Acomiada la gent, i que vagin a les masies i als pobles del voltant a comprar-se alguna cosa per a menjar.

37 Però Jesús els respongué:

– Doneu-los menjar vosaltres mateixos.*

Ells li diuen:

– Per a donar-los menjar hauríem de comprar pa per valor de dos-cents denaris!*

38 Jesús els pregunta:

– Quants pans teniu? Aneu a veure-ho.

Ells ho miren i li diuen:

– Cinc pans i dos peixos.

39 Llavors Jesús els va manar que fessin seure tothom en colles a l’herba verda. 40 La gent s’assegué en grups de cent i de cinquanta.*41 Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans i en donava als seus deixebles perquè els servissin a la gent.* També va repartir els dos peixos a tothom. 42 Tots en van menjar i quedaren saciats. 43 Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n’ompliren dotze cistelles, i també van recollir les sobres dels peixos. 44 D’aquells pans, n’havien menjat cinc mil homes.*

48 Veient que patien remant, perquè el vent els era contrari, pels volts de la matinada* va anar cap a ells caminant sobre l’aigua,* com si volgués passar de llarg.*49 Quan ells el veieren caminant sobre l’aigua, es van pensar que era un fantasma* i es posaren a cridar; 50 tots l’havien vist i estaven esglaiats. Però Jesús els parlà de seguida i els digué:

– Coratge! Sóc jo.* No tingueu por.

51 Llavors pujà a la barca amb ells, i el vent va parar.* Ells quedaren completament desconcertats.

Segona multiplicació dels pans

1 Aquells dies, hi tornava a haver una gran gentada i no tenien res per a menjar. Jesús va cridar els deixebles i els digué:*

2 – Sento una gran compassió per aquesta gent, perquè ja fa tres dies que no es mouen d’aquí amb mi i no tenen res per a menjar. 3 Si els faig anar dejuns a casa seva, defalliran pel camí; n’hi ha que han vingut de lluny.

4 Els deixebles li preguntaren:

– D’on es podria treure el pa per a alimentar-los aquí, en un lloc despoblat?