Milagres

26 Jesús se’ls mirà i els digué:

– Als homes els és impossible, però Déu ho pot tot.*

26 Jesús se’ls mirà i els digué:

– Als homes els és impossible, però Déu ho pot tot.*

37 perquè per a Déu no hi ha res impossible.*

27 – Jo sóc el Senyor, el Déu de tots els vivents,* i per a mi no hi ha res impossible.*

21 Moisès va estendre la mà cap al mar, i el Senyor, amb un vent fortíssim de llevant que durà tota la nit, va fer retirar el mar i el deixà eixut. Les aigües es van partir, 22 i els israelites van passar a peu eixut pel mig del mar,* mentre les aigües els feien de muralla a dreta i a esquerra.

11 I exclamo:* «És per això que sofreixo:

la mà de l’Altíssim ja no actua com abans.»*

12 Recordo de nou les gestes del Senyor,

tinc presents els prodigis d’altre temps.

14 Déu meu, és sant el teu obrar;*

quin déu és gran com ho és el nostre?

20 Ell els respongué:

– Per la vostra poca fe. En veritat us ho dic: només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta muntanya: "Trasllada’t d’aquí cap allà", i s’hi traslladaria.* Res no us seria impossible. (

21 Jesús els respongué:

– En veritat us ho dic: si teniu fe i no dubteu, no solament fareu això que jo he fet a la figuera, sinó que fins si dieu a aquesta muntanya: "Alça’t i tira’t al mar", es realitzarà.*

23 Jesús li respongué:

– Em dius si puc fer-hi res... Tot és possible al qui creu.

27 Jesús se’ls mirà i digué:

– Als homes els és impossible, però no a Déu, perquè Déu ho pot tot.*

27 Ell respongué:

– Allò que és impossible als homes, és possible a Déu.*

58 I no va fer allí gaires miracles, perquè no tenien fe.

22 »Israelites, escolteu aquestes paraules: Jesús de Natzaret era un home que Déu va acreditar davant vostre, obrant entre vosaltres, per mitjà d’ell, miracles, prodigis i senyals.* Tots ho sabeu prou.

31 Quan van acabar la pregària, va tremolar el lloc on eren reunits; tots foren omplerts de l’Esperit Sant i comunicaven amb valentia la paraula de Déu.**

Uns exorcistes jueus a Efes

11 Déu feia prodigis extraordinaris per mitjà de Pau;*12 només calia aplicar als malalts un mocador o un cinturó que haguessin tocat el seu cos perquè les malalties els deixessin i els esperits malignes en sortissin.*

12 Els signes autèntics de l’apòstol els heu vist realitzats entre vosaltres: paciència constant, senyals, prodigis i miracles.*

28 En l’Església, Déu ha posat, en primer lloc, apòstols; en segon lloc, profetes; en tercer lloc, mestres; després, els qui tenen poder d’obrar miracles; després, els qui tenen el do de guarir, d’ajudar els altres, de guiar-los, de parlar en llengües.*

8 Un, per mitjà de l’Esperit, rep el do de parlar amb saviesa; un altre rep el do del coneixement per obra del mateix Esperit;*9 un altre, en virtut del mateix Esperit, rep el do de la fe; un altre, el do de guarir, en virtut de l’únic Esperit; 10 un altre, el do de fer miracles; un altre, el do de profecia; un altre, el de discernir els esperits;* un altre, el do de parlar en llengües;* un altre, el do d’interpretar-les.

39 Jesús respongué:

– No li ho impediu. Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi. 40 Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres.*

15 Aquesta pregària, feta amb fe, salvarà el malalt: el Senyor el posarà bo i li perdonarà els pecats que hagi pogut cometre.*16 Confesseu els uns als altres els vostres pecats, i pregueu els uns pels altres, perquè sigueu guarits.* La pregària insistent d’un just és molt poderosa:

17 Elies, que era un home com nosaltres, va pregar amb insistència perquè no plogués, i no va ploure damunt la terra durant tres anys i sis mesos.*18 I quan després tornà a pregar, el cel va donar la pluja, i la terra va produir el seu fruit.*

16 Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i en donava als deixebles perquè els servissin a la gent.*17 Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir dotze cistelles dels bocins de pa que havien sobrat.*

Guarició d’una dona encorbada en dissabte

10 Un dissabte,* Jesús ensenyava en una de les sinagogues.*11 Hi havia allà una dona que des de feia divuit anys tenia una malaltia produïda per un esperit.* Anava tota encorbada i no es podia redreçar per res. 12 Jesús, en veure-la, la va cridar i li digué:

– Dona, quedes lliure de la teva malaltia!

13 Li va imposar les mans* i a l’instant ella es redreçà i glorificava Déu. 14 Però el cap de la sinagoga,* indignat perquè Jesús havia curat en dissabte,* deia a la gent:

– Hi ha sis dies per a treballar. Veniu a fer-vos curar un d’aquests dies i no en dissabte.*

15 El Senyor* li contestà:

– Hipòcrites! ¿No és veritat que també en dissabte tots deslligueu el bou i l’ase de l’estable i els porteu a l’abeurador?*16 ¿No calia, doncs, precisament en dissabte,* deslligar aquesta filla d’Abraham que Satanàs tenia subjectada des de feia divuit anys?*

17 Amb aquestes paraules, tots els seus adversaris van quedar avergonyits. La gent, en canvi, s’alegrava de totes les coses extraordinàries que feia.

11 Així va començar Jesús els seus senyals a Canà de Galilea.* Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles van creure en ell.*

14 Quan la gent veié el senyal que ell havia fet, començaren a dir:

– Realment, aquest és el profeta que havia de venir al món.*

29 Jesús li diu:

– Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!*

Epíleg

30 Jesús va fer en presència dels seus deixebles molts altres senyals que no es troben escrits en aquest llibre. 31 Els que hi ha aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom.*

8 Llavors va entrar també l’altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. 9 De fet, encara no havien entès que, segons l’Escriptura, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.*

1 »Mireu de posar en pràctica totes les paraules dels manaments que us dono; no hi afegeixis res ni en treguis res.*

Escarment dels qui adoren altres déus

2 »Si surt un profeta o un visionari enmig teu i t’anuncia un senyal o un prodigi, 3 però, a més, et proposa de seguir i adorar altres déus que no havíeu conegut, tu, encara que es realitzi aquell gran prodigi, 4 no facis cas d’aquelles profecies o d’aquelles visions.* És que el Senyor, el vostre Déu, us vol posar a pro-va per saber si l’estimeu amb tot el cor i amb tota l’ànima.*

13 I vaig veure sortir de la boca del drac, de la boca de la bèstia i de la boca del fals profeta* tres esperits impurs com granotes:*14 eren tres esperits diabòlics capaços de fer miracles i anaren a trobar els reis del món sencer per convocar-los a la batalla del gran dia del Déu de l’univers.*

El senyal de Jonàs

38 Llavors alguns mestres de la Llei i fariseus digueren a Jesús:

– Mestre, volem veure’t fer un senyal.*

39 Ell els respongué:

– La gent d’aquesta generació dolenta i adúltera* demana un senyal, però no els en serà donat cap altre que el del profeta Jonàs. 40 Perquè així com Jonàs va estar tres dies i tres nits en el ventre del gran peix,* també el Fill de l’home estarà tres dies i tres nits en el cor de la terra.*

Les poblacions galilees que no s’han convertit

20 Aleshores Jesús començà a blasmar les poblacions on havia fet molts dels seus miracles, perquè no s’havien convertit:*

21 – Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsaida!* Si a Tir i a Sidó* s’haguessin fet els miracles que s’han fet entre vosaltres, ja fa temps que, en senyal de penediment, s’haurien posat cendra i roba de sac* i s’haurien convertit. 22 Per això us dic que el dia del judici* serà més suportable per a Tir i Sidó que per a vosaltres. 23 I tu, Cafarnaüm, ¿et penses que seràs enaltida fins al cel? Al país dels morts, baixaràs!* Perquè si a Sodoma s’haguessin fet els miracles que s’han fet dins teu, encara avui existiria.*24 Per això et dic que el dia del judici serà més suportable per a Sodoma que per a tu.*

13 Ets tu qui m’has format les entranyes,

m’has teixit en el ventre de la mare.*

14 Et dono gràcies perquè m’has fet tan admirable,

les teves obres són meravelloses:

ho reconec amb tota l’ànima.

El Senyor es revela i fa justícia

1 Per al mestre de cor: a la tonada de «Mut labén».* Salm del recull de David.

Àlef

14 Doncs ara el Senyor mateix us donarà un senyal: la noia que ha d’infantar tindrà un fill,* i li posarà el nom d’Emmanuel (que vol dir: "Déu amb nosaltres").

22 Tot això va succeir perquè es complís allò que el Senyor havia anunciat pel profeta:*23 La verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom d’Emmanuel,* que vol dir «Déu amb nosaltres».*

49 Quan ells el veieren caminant sobre l’aigua, es van pensar que era un fantasma* i es posaren a cridar; 50 tots l’havien vist i estaven esglaiats. Però Jesús els parlà de seguida i els digué:

– Coratge! Sóc jo.* No tingueu por.

50 Però Jesús ho va sentir i li respongué:

– No tinguis por; tingues només fe, i ella se salvarà.

37 Quan ja s’acostava a la baixada de la muntanya de les Oliveres, tota la multitud dels deixebles, plens d’alegria, començaren a lloar Déu amb grans crits per tots els miracles que havien vist, 38 i deien:

– Beneït el rei, el qui ve en nom del Senyor!* Pau en el cel i glòria en les altures!*

9 Quan hagué dit això, es va enlairar davant d’ells; un núvol* se l’endugué, i els seus ulls el deixaren de veure.*

7 Vaig caure a terra i vaig sentir una veu que em deia:

»– Saule, Saule,* per què em persegueixes?*

Vuitena plaga: les llagostes

1 El Senyor va dir a Moisès:

– Vés a trobar el faraó. Jo he endurit el seu cor i el dels seus cortesans, perquè vull fer aquests prodigis enmig d’ells. 2 Així podràs explicar als teus fills i als teus néts com m’he burlat dels egipcis i quins prodigis he obrat enmig seu. I vosaltres sabreu que jo sóc el Senyor.*