Morte de Jesus

Mort de Jesús

28 Després d’això, Jesús, sabent que ja tot s’havia acomplert,* perquè s’acabés de complir l’Escriptura, va dir:

– Tinc set.*

29 Hi havia allà un gerro ple de vinagre. Van fixar al capdamunt d’una tija d’hisop una esponja xopa d’aquell vinagre i la hi acostaren als llavis.*30 Quan Jesús hagué pres el vinagre, va dir:

– Tot s’ha complert.

Llavors inclinà el cap i va lliurar l’esperit.*

23 Els soldats, quan hagueren crucificat Jesús, van agafar el seu mantell i en feren quatre parts, una per a cada soldat, i també prengueren la túnica. Però la túnica era sense costura, teixida d’una sola peça de dalt a baix, 24 i es digueren entre ells:

– No l’esquincem; sortegem-la a veure a qui toca.

S’havia de complir allò que diu l’Escriptura: S’han repartit entre ells els meus vestits; s’han jugat als daus la meva roba.*

Això és el que van fer els soldats.

25 S’estaven vora la creu de Jesús la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena. 26 Quan Jesús veié la seva mare i, al seu costat, el deixeble que ell estimava, digué a la mare:

– Dona, aquí tens el teu fill.

27 Després digué al deixeble:

– Aquí tens la teva mare.

I d’aleshores ençà* el deixeble la va acollir a casa seva.

33 Quan arribaren a l’indret anomenat la Calavera, hi van crucificar Jesús, i també els criminals, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra.*34 Jesús deia:

– Pare, perdona’ls, que no saben el que fan.*

Després es repartiren els seus vestits i se’ls jugaren als daus.*

35 El poble era allà mirant-ho, però les autoritats* se’n reien dient:

– Ell que va salvar-ne d’altres, que se salvi a si mateix, si és el Messies de Déu,* l’Elegit!*

36 També l’escarnien els soldats; se li acostaven a oferir-li vinagre*37 i deien:

– Si ets el rei dels jueus, salva’t a tu mateix!

38 Sobre d’ell hi havia un rètol que deia: «Aquest és el rei dels jueus.»*

39 Un dels criminals penjats a la creu l’injuriava dient:

– ¿No ets el Messies? Doncs salva’t a tu mateix i a nosaltres!

40 Però l’altre, renyant-lo, li respongué:

– ¿Tu tampoc no tens temor de Déu, tu que sofreixes la mateixa pena? 41 I nosaltres la sofrim justament, perquè rebem el que mereixen els nostres actes. Aquest, en canvi, no ha fet res de mal.

42 I deia:

– Jesús, recorda’t de mi quan arribis al teu Regne.*

43 Jesús li digué:

– En veritat t’ho dic: avui seràs amb mi al paradís.*

Mort de Jesús

33 Arribat el migdia, es va estendre per tota la terra una foscor* que va durar fins a les tres de la tarda.*34 I a les tres de la tarda, Jesús va cridar amb tota la força:

– Eloí, Eloí, ¿lemà sabactani? –que traduït vol dir: «Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?»*

51 Llavors, la cortina del santuari s’esquinçà en dos trossos de dalt a baix,* la terra tremolà, les roques s’esberlaren, 52 els sepulcres s’obriren, i molts cossos dels sants que hi reposaven van ressuscitar;*53 sortiren dels sepulcres i, després de la resurrecció de Jesús, van entrar a la ciutat santa i s’aparegueren a molts.*

54 El centurió i els qui amb ell custodiaven Jesús, veient el terratrèmol i tot el que havia passat, van agafar molta por i deien:

– És veritat: aquest era Fill de Déu.*

5 Però ell era malferit*

per les nostres faltes,

triturat per les nostres culpes:

rebia la correcció que ens salva,

les seves ferides ens curaven.*

6 Tots anàvem com ovelles disperses,

cadascú seguia el seu camí;*

però el Senyor ha carregat

damunt d’ell

les culpes de tots nosaltres.*

7 Quan era maltractat,

s’humiliava i no obria la boca.

Com els anyells portats a matar

o les ovelles mentre les esquilen,

ell callava

i ni tan sols obria la boca.*

16 La meva gola està resseca* com terrissa,

la llengua se m’encasta al paladar.*

M’ajeus a la pols de la mort.

17 M’envolta una munió de gossos,

m’encercla un estol de malfactors;

m’han foradat les mans i els peus,

18 puc comptar tots els meus ossos.

Em miren, em contemplen satisfets;

7 Però jo sóc un cuc,* no pas un home,

befa de la gent, menyspreat del poble.*

8 Tots els qui em veuen es riuen de mi,*

fan ganyotes, prenen aires de mofa:

13 Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics.*

16 Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic* perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna.

10 Perquè, si quan encara érem enemics vam ser reconciliats amb Déu per la mort del seu Fill, molt més ara que ja estem reconciliats serem salvats gràcies a la seva vida.

16 Hem conegut l’amor pel fet que Jesucrist ha donat la seva vida per nosaltres. Per això, també nosaltres hem de donar la vida pels germans.*

2 Ell és la víctima que expia els nostres pecats, i no tan sols els nostres, sinó els del món sencer.*

8 s’abaixà

i es féu obedient fins a la mort,*

i una mort de creu.

9 Sabem que Crist, un cop ressuscitat d’entre els morts, ja no mor més, la mort ja no té cap domini sobre ell. 10 Quan ell morí, morí al pecat una vegada per sempre,* però ara que viu, viu per a Déu.*

3 ¿O bé ignoreu que tots els qui hem estat batejats en Jesucrist* hem estat submergits en la seva mort?*4 En efecte, pel baptisme hem estat sepultats amb ell i hem participat de la seva mort, perquè, així com Crist, per l’acció de la glòria* del Pare, va ressuscitar d’entre els morts, també nosaltres emprenguem una vida nova.*

27 Als homes ens toca de morir una sola vegada, i després de la mort ve el judici; 28 semblantment, Crist, que es va oferir una sola vegada i prengué damunt seu els pecats de tots,* apareixerà per segona vegada, no ja per raó dels pecats, sinó per salvar els qui viuen esperant-lo.*

22 »Israelites, escolteu aquestes paraules: Jesús de Natzaret era un home que Déu va acreditar davant vostre, obrant entre vosaltres, per mitjà d’ell, miracles, prodigis i senyals.* Tots ho sabeu prou. 23 Doncs bé, aquest Jesús va ser entregat d’acord amb la decisió i el designi que Déu havia fixat per endavant,* i vosaltres el vau matar fent-lo clavar a la creu per uns impius.*24 Però Déu l’ha ressuscitat alliberant-lo dels dolors de la mort, que de cap manera no podia continuar retenint-lo sota el seu poder.*

11 »Jo sóc el bon pastor.* El bon pastor dóna la vida per les ovelles.*

26 Perquè cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquesta copa anuncieu la mort del Senyor fins que ell vingui.*