Morte

55 Oh mort, on és la teva victòria? On és ara, oh mort, el teu fibló?*56 El fibló de la mort és el pecat, i la força del pecat ve de la Llei.*57 Però donem gràcies a Déu, que ens concedeix la victòria per mitjà de Jesucrist, Senyor nostre.

26 El dar-rer enemic destituït serà la mort,*

21 Ja que la mort vingué per un home, també per un home vindrà la resurrecció dels morts:*

22 així com per la seva unió amb Adam tots moren, així també per la seva unió amb Crist tots tornaran a la vida.

11 Això que dic és digne de fe:*

Si morim amb ell,

també viurem amb ell.

6 Feliços* i sants els qui tinguin part en aquesta primera resurrecció! La segona mort* no té cap poder damunt d’ells: seran sacerdots dedicats a Déu i al Crist i regnaran amb ell* durant mil anys.

25 Li diu Jesús:

– Jo sóc la resurrecció i la vida.* Qui creu en mi, encara que mori, viurà; 26 i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més.* ¿Ho creus, això?

25 Li diu Jesús:

– Jo sóc la resurrecció i la vida.* Qui creu en mi, encara que mori, viurà; 26 i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més.* ¿Ho creus, això?

27 Les meves ovelles escolten la meva veu. Jo les conec, i elles em segueixen. 28 I jo els dono vida eterna: mai no es perdran, i ningú no me les arrencarà de les mans.

16 Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic* perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna.

Els difunts i la vinguda del Senyor

13 Germans, no volem que ignoreu què serà dels qui han mort,* perquè no us entristiu com fan els altres, els qui no tenen esperança.*14 Tal com creiem que Jesús morí i ressuscità, també creiem que gràcies a Jesús Déu s’endurà amb ell els qui han mort.*

16 perquè a un senyal de comandament, al crit d’un arcàngel i al so de la trompeta de Déu, el Senyor mateix baixarà del cel, i els qui han mort en Crist ressuscitaran primer.*17 Llavors els qui de nosaltres quedem amb vida* serem enduts juntament amb ells en els núvols, i anirem a l’encontre del Senyor dalt als aires.* I així estarem amb ell per sempre.*

28 I no tingueu por dels qui maten el cos però no poden matar l’ànima; temeu més aviat el qui pot fer que l’ànima i el cos es consumeixin a l’infern.*

25 Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la trobarà.*

21 Perquè per a mi, viure és Crist,* i morir m’és un guany;*

23 Estic agafat per dos costats: d’una banda, tinc el desig d’anar-me’n i d’estar amb Crist, cosa incomparablement millor;*24 però, d’altra banda, pensant en vosaltres, veig més necessari que continuï la meva vida corporal.

20 Nosaltres, en canvi, tenim la nostra ciutadania al cel,* i és d’allà que esperem el Salvador, Jesucrist, el Senyor.*21 Ell transformarà el nostre pobre cos i el configurarà al seu cos gloriós,* gràcies a aquella acció poderosa amb què ell sotmetrà a si mateix tot l’univers.*

4 Ni que passi per la vall tenebrosa,

no tinc por de cap mal.*

Perquè tu, Senyor, ets vora meu:

la teva vara i el teu bastó*

em donen confiança.

4 Ni que passi per la vall tenebrosa,

no tinc por de cap mal.*

Perquè tu, Senyor, ets vora meu:

la teva vara i el teu bastó*

em donen confiança.

8 si vivim, vivim per al Senyor, i si morim, morim per al Senyor. Per això, tant si vivim com si morim, som del Senyor,*

3 I vaig sentir una veu forta* que proclamava des del tron:

– Aquest és el tabernacle on Déu habitarà amb els homes.* Ells seran el seu poble* i el seu Déu serà "Déu que és amb ells".*4 Eixugarà totes les llàgri-mes dels seus ulls,* i no existirà més la mort,* ni dol, ni crits, ni sofriment.* Perquè les coses d’abans han passat.*

4 Eixugarà totes les llàgri-mes dels seus ulls,* i no existirà més la mort,* ni dol, ni crits, ni sofriment.* Perquè les coses d’abans han passat.*

27 Als homes ens toca de morir una sola vegada, i després de la mort ve el judici;

38 N’estic cert: ni la mort ni la vida, ni els àngels ni les potències, ni el present ni el futur, ni els poders,*39 ni el món de dalt ni el de sota, ni res de l’univers creat no ens podrà separar de l’amor de Déu que s’ha manifestat en Jesucrist, Senyor nostre.

7 De fet, amb prou feines trobaríem algú que volgués morir per un home just; més ben dit, potser sí que algú estaria disposat a morir per un home bo. 8 Però Déu ha donat prova de l’amor que ens té, perquè Crist va morir per nosaltres quan encara érem pecadors.*

17 Així, doncs, si per la falta d’un de sol la mort ha imperat per culpa d’ell, molt més els qui reben aquesta sobreabundància de gràcia i el do de la justícia viuran i regnaran gràcies a un de sol, Jesucrist.

23 La paga del pecat és la mort, però el do que Déu ens fa en Jesucrist, Senyor nostre, és la vida eterna.*

Els béns són relatius

1 Una bona anomenada

és millor que un bon perfum,*

i el dia de la mort,

millor que el del naixement.

2 Els justos entraran en la pau,

el qui vivia honradament

reposarà tranquil.*

2 Els has multiplicat, Senyor,*

els has omplert

d’una alegria immensa.

S’alegren davant teu

com la gent a la sega,

com els vencedors

que es reparteixen el botí.

17 Però no mengis del fruit de l’arbre del coneixement del bé i del mal, perquè el dia que en mengis, tingues per cert que moriràs.*

48 Recorda com n’és, de breu, la meva vida.

Són no res els homes que has creat.

7 On aniria lluny del teu esperit?*

On fugiria lluny de la teva mirada?

8 Si pujava dalt al cel, hi ets present,

si m’ajeia als inferns, també t’hi trobo.*

6 Posa’m com un segell* sobre el teu cor,

com un segell sobre el teu braç,

perquè l’amor és fort com la mort,*

la passió, inexorable com l’abisme:

les seves flames són flames abrandades,

una flama divina.*

14 Pel que fa a mi, ja estic a punt d’anar-me’n pel camí de tothom.* Ara, vosaltres, reconeixeu amb tot el cor i amb tota l’ànima que cap de les bones promeses que el Senyor, el vostre Déu, us havia fet no ha deixat de complir-se. Totes s’han realitzat.* No n’hi ha cap que no s’hagi complert.

32 Jo no desitjo la mort de ningú. Convertiu-vos i viviu! Us ho dic jo, el Senyor Déu.

46 Jesús va cridar amb tota la força:

– Pare, a les teves mans confio el meu esperit.*

I havent dit això, va expirar.

23 »Arribat al reialme de la mort, enmig de turments, alçà els ulls i veié de lluny Abraham, amb Llàtzer al seu costat. 24 Llavors va exclamar:

»– Abraham, pare meu,* tingues pietat de mi i envia Llàtzer que mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, perquè sofreixo terriblement enmig d’aquestes flames.

15 Després, aquests desigs, un cop fecundats, engendren el pecat, i el pecat, quan és consumat, infanta la mort.*