A mulher sábia

1 La dona assenyada aferma la casa;*

l’esbojarrada, l’enderroca.

10 Venerar el Senyor és primícia de saviesa,*

conèixer el Déu sant fa ser intel·ligent.

33 Venerar el Senyor és escola de saviesa:*

primer la humilitat, després la glòria.*

5 Si a algun de vosaltres li manca saviesa, que la demani a Déu, i Déu, que dóna generosament a tothom, sense retreure res, la hi concedirà.*

11 Cerqueu el Senyor,

acolliu-vos al seu poder,

busqueu sempre la seva mirada.

10 Una dona forta, qui la trobarà?

És més preciosa que les perles.

Bet

25 Va vestida amb honor i dignitat,

es riu del dia de demà.

Pe

26 Parla amb sensatesa,

els seus llavis instrueixen dolçament.

Sade

28 Els fills van a felicitar-la,

el marit en canta les lloances:

Reix

29 «Hi ha moltes dones fortes,

però tu les guanyes totes!»

Xin

30 L’encís és enganyós, la bellesa s’esvaeix;

la dona que venera el Senyor mereix de ser lloada.

Tau

4 Una dona forta és la corona del marit,*

una mala esposa és un corc dintre els ossos.

16 La dona amable rep honors,

l’home decidit s’enriqueix.

14 Casa i hisenda es reben dels pares,

però la dona assenyada és un do del Senyor.*

3 A les dones d’edat, digues-los que es comportin com escau a persones venerables: que no siguin murmuradores ni donades a beure massa vi;* que ensenyin a fer el bé 4 i sàpiguen encaminar les més joves a estimar el marit i els fills, 5 a ser assenyades, castes, diligents en la feina de casa, bones, submises al propi marit.* Així la paraula de Déu no rebrà cap injúria de ningú.*

11 Si són dones, han de ser també dignes, no murmuradores, sinó sòbries i de tota confiança.*

Paràbola de les deu verges

1 »Amb el Regne del cel passarà com amb deu noies* que van prendre les seves torxes per sortir a rebre l’espòs.*2 N’hi havia cinc que eren insensates i cinc que eren assenyades. 3 Les insensates van prendre les seves torxes, però no es van endur oli. 4 En canvi, les assenyades es van endur ampolles amb oli juntament amb les torxes.

5 »Com que l’espòs tardava, els vingué son a totes i es van adormir. 6 A mitjanit es va sentir un clam:

»– L’espòs és aquí. Sortiu a rebre’l!

7 »Llavors totes aquelles noies es van despertar i començaren a preparar les seves torxes.*8 Les noies insensates van dir a les assenyades:

»– Doneu-nos oli del vostre, que les nostres torxes s’apaguen.*

9 »Les assenyades respongueren:

»– Potser no n’hi hauria prou per a nosaltres i per a vosaltres; val més que aneu als qui en venen i us en compreu.*

10 »Mentre anaven a comprar-ne, va arribar l’espòs, i les qui estaven a punt entraren amb ell a les noces. I la porta quedà tancada.

11 »Finalment arribaren també les altres noies i deien:

»– Senyor, Senyor,* obre’ns!

12 »Però ell va respondre:

»– En veritat us dic que no us conec.*

13 »Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l’hora.*