Nem só de pão vive o homem

4 Però ell li va respondre:

– L’Escriptura diu: L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu.*

3 El diable li digué:

– Si ets Fill de Déu,* digues a aquesta pedra que es torni pa.*

4 Però Jesús li va respondre:

– L’Escriptura diu: L’home no viu només de pa.*

3 T’ha afligit fent-te passar fam, però després t’ha alimentat amb el mannà,* que ni tu ni els teus pares no coneixíeu. Volia que reconeguessis que l’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca del Senyor.*

35 Jesús els diu:

– Jo sóc el pa de vida: qui ve a mi no passarà fam i qui creu en mi no tindrà mai set.*

48 Jo sóc el pa de vida.

51 Jo sóc el pa viu que ha baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món.*

57 A mi m’ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi.*58 Aquest és el pa que ha baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre.

Confiança i neguit

25 »Per això us dic: No us preocupeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu. ¿No val més la vida que el menjar, i el cos més que el vestit?

29 No busqueu, doncs, què menjareu o què beureu, ni en passeu ànsia. 30 Això, tots els pagans ho busquen amb neguit, però el vostre Pare ja sap prou que en teniu necessitat.*31 Vosaltres, busqueu més aviat el seu Regne, i això us ho donarà de més a més.

31 Mentrestant, els deixebles el pregaven:

– Rabí, menja.

32 Però ell els contestà:

– Jo, per menjar, tinc un aliment que vosaltres no coneixeu.

33 Els deixebles es preguntaven entre ells:

– És que algú li ha portat menjar?

34 Jesús els diu:

– El meu aliment és fer la voluntat del qui m’ha enviat* i dur a terme la seva obra.*

17 Cert que la figuera no fa fruit

ni tindrem la collita dels ceps;

l’olivera no ha pensat a produir

i els camps no donen res per a menjar;

no queda cap ovella als corrals

ni cap bou a les estables.

18 Però jo celebraré el Senyor,

feliç de veure que Déu em salva.*

19 El Senyor Déu és la meva força,

fa els meus peus lleugers

com els dels cérvols*

i m’encamina,

invencible, cap als cims.*

Per al mestre de cor.

Amb instruments de corda.*