Nova aliança

La nova aliança

31 «Vénen dies, ho dic jo, el Senyor, que pactaré una aliança nova amb el casal d’Israel i amb el casal de Judà. 32 No serà com l’aliança que vaig pactar amb els seus pares, quan els vaig agafar per la mà per fer-los sortir del país d’Egipte; aquella aliança, ells la van trencar,* tot i que jo havia complert els meus compromisos com a senyor.* Sóc jo, el Senyor, qui ho diu. 33 L’aliança que jo pactaré amb el casal d’Israel després d’aquells dies serà aquesta: Posaré la meva llei en el seu interior, l’escriuré en el seu cor.* Llavors jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble.* Ho dic jo, el Senyor. 34 Ja no caldrà que s’instrueixin l’un a l’altre dient: "Coneixeu qui és el Senyor", perquè des del més petit fins al més gran, tots em coneixeran.* Perdonaré la seva culpa, no em recordaré més del seu pecat.* Ho dic jo, el Senyor.

6 En canvi, al nostre gran sacerdot li correspon d’oficiar en un culte més excel·lent, ja que és mitjancer d’una aliança molt millor, fonamentada en promeses incomparablement millors.*

La fi de l’aliança antiga

7 Si la primera aliança* hagués estat irreprensible, no hauria calgut establir-ne per una segona.

13 Des del moment que Déu parla d’una aliança nova, declara vella la primera; i tot allò que es torna vell i antic aviat desapareix.*

22 Per tant, ara Jesús garanteix una aliança millor.*

20 I, havent sopat, féu igualment amb la copa, tot dient:

– Aquesta copa és la nova aliança segellada amb la meva sang,* vessada per vosaltres.

27 Després prengué una copa, digué l’acció de gràcies* i els la donà tot dient:

– Beveu-ne tots, 28 que això és la meva sang, la sang de l’aliança,* vessada per tothom* en perdó dels pecats.*

14 Però la sang de Crist, que per l’Esperit etern s’ha ofert ell mateix a Déu com a víctima sense cap defecte,* amb molta més raó purificarà la nostra consciència* de les obres mortes,* i podrem donar culte al Déu viu.

La nova aliança segellada amb la sang de Crist

15 Així, doncs, el Crist és mitjancer d’una nova aliança, perquè ha mort en rescat dels pecats comesos sota la primera; així els qui són cridats reben l’herència eterna que els havia estat promesa.*

16 En efecte, perquè un testament entri en vigor, ha de constar la mort del testador; 17 un testament sols és efectiu si el testador ha mort, ja que, mentre viu, el testament no val.*

18 Per això, ni tan sols la primera aliança va ser inaugurada sense vessament de sang. 19 Quan Moisès hagué promulgat a tot el poble cada un dels manaments de la Llei, prengué la sang dels vedells i dels bocs, juntament amb aigua, i aspergí amb llana escarlata i amb hisop tant el llibre com tot el poble,*20 dient: Això és la sang de l’aliança que Déu ha prescrit per a vosaltres;*

Jesucrist, salvador etern

1 La Llei de Moisès conté tan sols una ombra dels béns que havien de venir i no la realitat mateixa.* Per això és del tot incapaç de portar a la plenitud els qui participen cada any en els mateixos sacrificis oferts una vegada i una altra.*2 De fet, si els qui tributen aquest culte haguessin estat purificats d’una vegada per sempre i ja no haguessin tingut consciència de ser pecadors, haurien deixat d’oferir aquells sacrificis. 3 Però els sacrificis els tornen a recordar cada any que són pecadors.*

4 En efecte, és impossible que la sang dels vedells i dels bocs esborri els pecats.*

17 És a dir, els qui viuen en Crist són una creació nova.* El que era antic ha passat; ha començat un món nou.*18 I tot això és obra de Déu, que ens ha reconciliat amb ell mateix per Crist i ens ha confiat a nosaltres aquest servei de la reconciliació.*19 Efectivament, Déu, en Crist, reconciliava el món amb ell mateix, no tenint-li més en compte els seus pecats, i a nosaltres ens ha encomanat l’anunci de la reconciliació.*20 Per tant, som ambaixadors de Crist, i Déu mateix us exhorta a través nostre. Us ho demanem en nom de Crist: reconcilieu-vos amb Déu!*21 Al qui no havia experimentat el pecat, Déu, per nosaltres, li va carregar el pecat,* perquè gràcies a ell experimentéssim la seva justícia salvadora.*

4 Aquesta és la confiança que, gràcies al Crist, nosaltres tenim davant de Déu. 5 No és que ens refiem de nosaltres mateixos, com si fóssim capaços de fer res pel nostre compte: tot el que podem fer ve de Déu;*6 ell ens ha fet capaços de ser servidors de la nova aliança, que no és la de la lletra, sinó la de l’Esperit. Perquè la lletra mata, però l’Esperit dóna vida.*

Un sol poble en el Crist

11 Per això, recordeu que, en altre temps, vosaltres, pagans de naixement, éreu anomenats incircumcisos pels qui es diuen de la circumcisió, ja que porten en la pròpia carn una marca feta per mans d’home.*12 En aquell temps vivíeu separats de Crist, privats de la ciutadania d’Israel, forasters a la promesa i a les aliances. Vivíeu en el món sense esperança i sense Déu;*13 ara, en canvi, viviu en Jesucrist. Aleshores éreu lluny, però ara la sang del Crist us ha apropat.*

10 L’amor consisteix en això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ens ha estimat primer* i ha enviat el seu Fill com a víctima que expia els nostres pecats.*