Ouvir

17 La fe ve, doncs, de l’escolta,* i l’escolta arriba per la predicació de la paraula de Crist.

17 La fe ve, doncs, de l’escolta,* i l’escolta arriba per la predicació de la paraula de Crist.

14 Ara bé, com podran invocar-lo, si no hi creuen? I com creuran en ell, si no n’han sentit parlar? I com en sentiran parlar, si ningú no l’anuncia?

9 »Qui tingui orelles, que escolti.*

14 Així es compleix en ells aquella profecia d’Isaïes que diu:

»Escoltareu, però no comprendreu;

mirareu, però no hi veureu.

15 S’ha fet insensible,

el cor d’aquest poble,

s’han tapat les orelles,

han tancat els ulls,

no fos cas que els seus ulls hi veiessin,

les seves orelles hi sentissin,

el seu cor comprengués

i es convertissin.

I jo els guariria!*

22 Poseu en pràctica la Paraula i no us limiteu a escoltar-la,* que us enganyaríeu a vosaltres mateixos.

22 Poseu en pràctica la Paraula i no us limiteu a escoltar-la,* que us enganyaríeu a vosaltres mateixos.

Posar en pràctica la paraula de Déu

19 Prou que ho sabeu, germans estimats: que tothom sigui prompte a escoltar però lent a parlar* i a irritar-se.*

Posar en pràctica la paraula de Déu

19 Prou que ho sabeu, germans estimats: que tothom sigui prompte a escoltar però lent a parlar* i a irritar-se.*20 Perquè l’home que està irritat no obra segons la justícia de Déu.*

Les dues cases

24 »Per això, tothom qui escolta aquestes meves paraules i les compleix, s’assembla a un home assenyat que va construir la seva casa sobre roca.

Les dues cases

24 »Per això, tothom qui escolta aquestes meves paraules i les compleix, s’assembla a un home assenyat que va construir la seva casa sobre roca. 25 Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, però no es va ensorrar, perquè estava fonamentada sobre roca. 26 En canvi, tothom qui escolta aquestes meves paraules i no les compleix, s’assembla a un home sense seny que va construir la seva casa damunt de sorra. 27 Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, i la casa es va ensorrar: la seva ruïna fou completa.*

4 Però ell li va respondre:

– L’Escriptura diu: L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu.*

28 Però ell va respondre:

– Més aviat sortosos els qui escolten la paraula de Déu i la guarden!*

28 Però ell va respondre:

– Més aviat sortosos els qui escolten la paraula de Déu i la guarden!*

9 Poseu en pràctica allò que de mi heu après i rebut, vist i sentit.* I el Déu de la pau serà amb vosaltres.*

Em sento ple d’amor

1 Em sento ple d’amor

perquè el Senyor ha escoltat la meva súplica;

2 ha escoltat el meu clam

així que l’invocava.*

6 m’estrenyia la mort amb els seus llaços,

tenia davant meu els seus paranys.*

15 Decanta’t del mal i fes el bé,*

busca la pau, procura aconseguir-la.

Ain

3 Estigues atent al meu crit d’auxili,

rei meu i Déu meu,*

perquè és a tu que jo imploro.

8 Tu que estimes la veritat al fons del cor,

em fas conèixer dintre meu la saviesa.*

8 Fes-me escoltar el teu amor a punta de dia,*

perquè jo posso en tu la confiança.

Fes-me conèixer el camí que he de seguir,

que a tu elevo la meva ànima.*

14 I aquesta és la confiança que mantenim davant de Déu: sempre que li demanem alguna cosa d’acord amb la seva voluntat, ell ens escolta.*

15 Sabent, doncs, que ens escolta en tot el que li demanem, sabem també que ja posseïm allò que li hem demanat.

12 M’invocareu, vindreu a suplicar-me, i jo us escoltaré.*

3 Crida’m i et respondré,* et revelaré grans secrets inaccessibles, que tu no coneixes.*

Els camins de la injustícia

1 La mà del Senyor

no és pas tan dèbil

que no pugui salvar,

ni tan dura la seva oïda

que no pugui sentir-hi.*

27 Les meves ovelles escolten la meva veu. Jo les conec, i elles em segueixen.

24 »En veritat, en veritat us dic que els qui escolten la meva paraula i creuen en el qui m’ha enviat, tenen vida eterna; i en el judici no seran condemnats, perquè ja han passat de la mort a la vida.*25 En veritat, en veritat us dic que arriba l’hora, més ben dit, és ara, que els morts sentiran la veu del Fill de Déu, i els qui l’hauran escoltada viuran.*

20 Mira, sóc a la porta i truco.* Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi.*

20 Mira, sóc a la porta i truco.* Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi.*

4 no facis cas d’aquelles profecies o d’aquelles visions.* És que el Senyor, el vostre Déu, us vol posar a pro-va per saber si l’estimeu amb tot el cor i amb tota l’ànima.*

5 El qui us concedeix l’Esperit i obra prodigis entre vosaltres,* ¿ho fa perquè havíeu complert les obres de la Llei,* o perquè vau acollir la predicació de la fe?

13 Qui respon abans d’escoltar

passarà per neci i quedarà avergonyit.

20 Qui aprèn la lliçó prosperarà,

serà feliç qui confia en el Senyor.

Contra l’adulteri

20 Fes cas, fill meu, del mestratge del pare,

no rebutgis la instrucció de la mare.*

17 Qui es deixa formar s’encamina a la vida,

qui rebutja advertiments s’extravia.

9 Qui fa el sord a la Llei,

fins la seva pregària és detestable.*

5 Val més escoltar

la reprensió d’un savi

que sentir els afalacs dels necis:

8 Les paraules són pura rutina

i no val la pena de parlar;

l’ull no s’acontenta del que veu

ni l’orella del que sent.*

21 »Si encara continueu plantant-me cara i us negueu a escoltar-me, multiplicaré set vegades més el càstig dels vostres pecats:

2 Si no m’escolteu, si no us hi repenseu i doneu glòria al meu nom, us enviaré calamitats. Canviaré en maledicció les vostres benediccions. Cert que en faré una maledicció, si no us hi repenseu.

27 Però quan et parlaré, et tornaré l’ús de la paraula i llavors els diràs: "Això us anuncia el Senyor Déu. Qui vulgui escoltar, que escolti, i qui no vulgui escoltar, que no escolti." Són un poble rebel!*

11 »Vénen dies que enviaré fam al país:

no fam de pa ni set d’aigua,

sinó fam d’escoltar la meva paraula.

Ho dic jo, el Senyor Déu.

25 Cap a mitjanit, Pau i Siles pregaven* i cantaven himnes a Déu, i els presos se’ls escoltaven.

9 Llavors Josuè digué als israelites:

– Acosteu-vos i escolteu què diu el Senyor, el vostre Déu.

3 Per això, tot el que heu dit en la fosca, ho sentiran a plena llum, i el que heu parlat a cau d’orella en la cambra més retirada,* ho pregonaran des dels terrats.*

El germà que fa una ofensa

15 »Si el teu germà et fa una ofensa, vés a trobar-lo i, tot sol amb ell, fes-li veure la seva falta. Si t’escolta, t’hauràs guanyat el germà.*

El germà que fa una ofensa

15 »Si el teu germà et fa una ofensa, vés a trobar-lo i, tot sol amb ell, fes-li veure la seva falta. Si t’escolta, t’hauràs guanyat el germà.*16 Si no t’escolta, crida’n un o dos més, perquè tota qüestió ha de ser resolta per la paraula de dos o tres testimonis.*17 Si tampoc no els escolta, digues-ho a la comunitat reunida.* I si ni tan sols escolta la comunitat, considera’l un pagà i un publicà.*

9 Jetró es va alegrar de tot el bé que el Senyor havia fet a Israel alliberant-lo de les mans dels egipcis.

5 »Les onades de la mort m’envoltaven,

sentia l’esglai dels torrents de Belial.

6 M’envoltaven les onades de la mort,

tenia davant meu els seus paranys.

7 En veure’m en perill,

vaig clamar al Senyor,

vaig clamar al meu Déu;

des del seu palau,

ell va escoltar el meu clam,

parà l’orella al meu crit de socors.