Pais e filhos

12 »Honra el pare i la mare. Així tindràs llarga vida en el país que et dóna el Senyor, el teu Déu.*

1 Fills, obeïu els vostres pares, com vol el Senyor. És just que ho feu així.*2 Honra el pare i la mare. Aquest és el primer manament que va acompanyat d’una promesa; i la promesa és: 3 així seràs feliç i tindràs llarga vida a la terra.*

20 Fills, obeïu en tot els vostres pares, perquè això agrada al Senyor.

16

22 Escolta el teu pare: ell t’ha engendrat.

No menyspreïs la teva mare perquè s’ha fet vella.*

26 El qui maltracta el pare i fa marxar la mare

és un fill que porta pena i vergonya.*

20 Al qui maleeix pare i mare*

se li apagarà la llàntia enmig de la foscor.

4 Si una viuda té fills o néts, ells són els primers que han d’aprendre a comportar-se piadosament amb la pròpia família i satisfer el deute que tenen amb qui els ha donat la vida. Això és agradable a Déu.

6 Inicia el jove en el camí que ha de seguir:

ni quan sigui vell no se n’apartarà.*

6 Grava en el teu cor les paraules dels manaments que avui et dono.*

7 Inculca-les als teus fills; parla’n a casa i tot fent camí, quan te’n vagis al llit i quan et llevis.

Alerta contra les insídies dels malvats

8 Fill meu, fes cas del mestratge del pare,

no rebutgis la instrucció de la mare:*

9 com una diadema t’adornaran el front,

t’engalanaran com els collarets.

4 Pares, no irriteu els vostres fills:* eduqueu-los i instruïu-los tal com faria el Senyor.*

21 I vosaltres, pares, no amoïneu* els vostres fills, que no es desanimin.*

15 S’aprèn a força de bastó i correccions:

un noiet deixat a la seva és la vergonya de sa mare.*

24 Qui plany el bastó no estima el seu fill;

qui l’estima, de bona hora el corregeix.*

7 Vosaltres sofriu, doncs, per tal de rebre una correcció: Déu us tracta com a fills. Perquè, quin fill hi ha a qui el seu pare no corregeixi?*

3 L’herència del Senyor són els fills,

els descendents són la millor recompensa;

4 els fills que heu tingut quan éreu joves

són com les fletxes en mans d’un guerrer.

5 Feliç l’home que se n’omple el buirac:*

si discuteix a la plaça* amb l’adversari,*

no haurà de retirar-se avergonyit.

6 Els néts són la corona dels avis,

els pares són l’orgull dels fills.

24 El pare del just s’omplirà de goig;

qui té un fill assenyat se n’alegrarà.

1 Proverbis de Salomó.

Un fill assenyat alegra pare i mare,

un de beneit els entristeix.*

11 Quin pare d’entre vosaltres, si el seu fill li demana peix, en comptes de peix li donarà una serp? 12 I si li demana un ou, ¿li donarà potser un escorpí? 13 Així, doncs, si vosaltres, que sou dolents,* sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l’Esperit Sant als qui l’hi demanen.*

8 perquè el qui no es preocupa de la pròpia família, sobretot dels qui conviuen amb ell, demostra que ha renegat de la fe i és pitjor que un descregut.

15 Però si no us satisfà de tenir el Senyor per Déu, escolliu avui quins déus voleu adorar: els que adoraven els vostres pares quan vivien a l’altra banda de l’Eufrates, o els déus amor-reus, en el país dels quals ara viviu.* Jo i la meva família adorarem el Senyor!

24 Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i des d’aquest moment formen una sola carn.*

Responsabilitat personal

16 »Els pares no han de ser condemnats a mort per culpa dels fills, ni els fills per culpa dels pares; cadascú només podrà ser condemnat a mort pels crims que hagi comès ell mateix.*