Pular para o conteúdo
Publicidade

A paixão de Cristo

Por Bíblia Online

A paixão de Cristo é o ato de amor supremo da história. Jesus sofreu voluntariamente a cruz, carregando os pecados da humanidade para nos dar vida eterna.

O caminho da cruz

Jesus sabia o que o aguardava. Mesmo em agonia, submeteu-se à vontade do Pai e caminhou resolutamente para o Calvário.

Jesús anuncia la seva mort i resurrecció

Des d’aleshores Jesús començà a explicar als deixebles que calia que anés a Jerusalem i que patís molt de part dels notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei, i que havia de ser mort i de ressuscitar el tercer dia.

Llavors els digué:

– Sento a l’ànima una tristor de mort. Quedeu-vos aquí i vetlleu amb mi.

s’abaixà

i es féu obedient fins a la mort,

i una mort de creu.

Així, doncs, ja que els fills tenen en comú la mateixa condició humana, també Jesús va compartir aquesta condició per destituir amb la seva mort el diable, que tenia el domini de la mort,i per alliberar els qui, per por de la mort, estaven condemnats a ser esclaus tota la vida.

O sacrifício voluntário

Ninguém tirou a vida de Jesus — Ele a deu voluntariamente. Ele veio para servir e dar a sua vida em resgate por muitos.

»El Pare m’estima, perquè dono la vida i després la recobro.Ningú no me la pren, sóc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i tinc poder de recobrar-la; aquest és el manament que he rebut del meu Pare.

com el Fill de l’home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida en rescat per tothom.

Els grans sacerdots i tot el Sanedrí buscaven una declaració contra Jesús per fer-lo morir, però no en trobaven cap,

Però Déu ha donat prova de l’amor que ens té, perquè Crist va morir per nosaltres quan encara érem pecadors.

– Aquesta és la vocació que heu rebut,

ja que també Crist

va patir per vosaltres:

així us deixava un exemple

perquè seguiu les seves petjades.

Ell no va cometre pecat

ni tingué mai als llavis la perfídia.

Quan l’insultaven,

no tornava l’insult;

quan el turmentaven,

no responia amb amenaces,

sinó que confiava la seva causa

al qui judica amb justícia.

Ell mateix va portar

els nostres pecats

en el seu cos sobre el patíbul,

perquè, morts al pecat,

visquéssim com a justos;

amb les seves ferides us curava.

Era menyspreat,

rebuig entre els homes,

home fet al dolor

i acostumat a la malaltia.

Semblant a aquells

que ens repugna de mirar,

el menyspreàvem

i el teníem per no res.

De fet, ell portava

les nostres malalties

i havia pres damunt seu

els nostres dolors.

Nosaltres el teníem

per un home castigat

que Déu assota i humilia.

Però ell era malferit

per les nostres faltes,

triturat per les nostres culpes:

rebia la correcció que ens salva,

les seves ferides ens curaven.

Seja o primeiro

Este artigo te tocou? Faça uma oração!

+581 estão orando agora.

Junte-se à corrente de oração.