A paixão de Cristo
A paixão de Cristo é o ato de amor supremo da história. Jesus sofreu voluntariamente a cruz, carregando os pecados da humanidade para nos dar vida eterna.
O caminho da cruz
Jesus sabia o que o aguardava. Mesmo em agonia, submeteu-se à vontade do Pai e caminhou resolutamente para o Calvário.
Jesús anuncia la seva mort i resurrecció
Des d’aleshores Jesús començà a explicar als deixebles que calia que anés a Jerusalem i que patís molt de part dels notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei, i que havia de ser mort i de ressuscitar el tercer dia.
Llavors els digué:
– Sento a l’ànima una tristor de mort. Quedeu-vos aquí i vetlleu amb mi.
s’abaixà
i es féu obedient fins a la mort,
i una mort de creu.
Així, doncs, ja que els fills tenen en comú la mateixa condició humana, també Jesús va compartir aquesta condició per destituir amb la seva mort el diable, que tenia el domini de la mort,i per alliberar els qui, per por de la mort, estaven condemnats a ser esclaus tota la vida.
O sacrifício voluntário
Ninguém tirou a vida de Jesus — Ele a deu voluntariamente. Ele veio para servir e dar a sua vida em resgate por muitos.
»El Pare m’estima, perquè dono la vida i després la recobro.Ningú no me la pren, sóc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i tinc poder de recobrar-la; aquest és el manament que he rebut del meu Pare.
com el Fill de l’home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida en rescat per tothom.
Els grans sacerdots i tot el Sanedrí buscaven una declaració contra Jesús per fer-lo morir, però no en trobaven cap,
Però Déu ha donat prova de l’amor que ens té, perquè Crist va morir per nosaltres quan encara érem pecadors.
– Aquesta és la vocació que heu rebut,
ja que també Crist
va patir per vosaltres:
així us deixava un exemple
perquè seguiu les seves petjades.
Ell no va cometre pecat
ni tingué mai als llavis la perfídia.
Quan l’insultaven,
no tornava l’insult;
quan el turmentaven,
no responia amb amenaces,
sinó que confiava la seva causa
al qui judica amb justícia.
Ell mateix va portar
els nostres pecats
en el seu cos sobre el patíbul,
perquè, morts al pecat,
visquéssim com a justos;
amb les seves ferides us curava.
Era menyspreat,
rebuig entre els homes,
home fet al dolor
i acostumat a la malaltia.
Semblant a aquells
que ens repugna de mirar,
el menyspreàvem
i el teníem per no res.
De fet, ell portava
les nostres malalties
i havia pres damunt seu
els nostres dolors.
Nosaltres el teníem
per un home castigat
que Déu assota i humilia.
Però ell era malferit
per les nostres faltes,
triturat per les nostres culpes:
rebia la correcció que ens salva,
les seves ferides ens curaven.
Este artigo te tocou? Faça uma oração!
+581 estão orando agora.
Junte-se à corrente de oração.