A Palavra de Deus

1 Al principi* existia

la Paraula.*

La Paraula estava amb Déu

i la Paraula era Déu.

1 Al principi* existia

la Paraula.*

La Paraula estava amb Déu

i la Paraula era Déu.

14 La Paraula s’ha fet carn*

i ha habitat* entre nosaltres,

i hem contemplat la seva glòria,*

glòria que té

com a Fill únic del Pare,

ple de gràcia i de veritat.

14 La Paraula s’ha fet carn*

i ha habitat* entre nosaltres,

i hem contemplat la seva glòria,*

glòria que té

com a Fill únic del Pare,

ple de gràcia i de veritat.

3 Déu digué:

– Que existeixi la llum.

I la llum va existir.

3 Ell és esplendor de la glòria de Déu i empremta del seu mateix ésser, ell sosté l’univers amb el poder de la seva paraula i ara, acabada l’obra de purificació dels pecats, s’ha assegut a les altures, a la dreta de la majestat divina;*

3 Gràcies a la fe, comprenem que tot l’univers va ser creat per la paraula de Déu* i que, per tant, allò que veiem prové d’allò que no es visible.

6 Amb la paraula el Senyor ha fet el cel,*

amb l’alè de la boca ha creat l’estelada.

12 La paraula de Déu és viva i eficaç.* És més penetrant que una espasa de dos talls: arriba a destriar l’ànima i l’esperit, les articulacions i el moll dels ossos; discerneix les intencions i els pensaments del cor.*

12 La paraula de Déu és viva i eficaç.* És més penetrant que una espasa de dos talls: arriba a destriar l’ànima i l’esperit, les articulacions i el moll dels ossos; discerneix les intencions i els pensaments del cor.*

29 La meva paraula és com el foc,

com un mall que esmicola la roca.

Ho dic jo, el Senyor.

17 Preneu el casc de la salvació,* i l’espasa de l’Esperit, que és la paraula de Déu.*

16 Tota l’Escriptura és inspirada per Déu* i útil per a ensenyar,* refutar, corregir i educar en el bé,

16 Tota l’Escriptura és inspirada per Déu* i útil per a ensenyar,* refutar, corregir i educar en el bé, 17 perquè el qui és home de Déu arribi a la maduresa i estigui equipat per a tota obra bona.*

16 Tota l’Escriptura és inspirada per Déu* i útil per a ensenyar,* refutar, corregir i educar en el bé, 17 perquè el qui és home de Déu arribi a la maduresa i estigui equipat per a tota obra bona.*

105 La teva paraula és llum dels meus passos,

la claror que m’il·lumina el camí.*

105 La teva paraula és llum dels meus passos,

la claror que m’il·lumina el camí.*

130 La teva paraula, explicada, dóna llum

i l’entenen els senzills.

89 La paraula és eterna, Senyor,

persistirá com el cel.*

9 Com mantindrà pur un jove el seu camí?*

Vivint d’acord amb la teva paraula.

11 Guardo al fons del cor* el que has promès,

per no pecar en contra teu.

160 La teva paraula comença en la veritat,*

són justes i eternes les teves decisions.

Xin

22 Poseu en pràctica la Paraula i no us limiteu a escoltar-la,* que us enganyaríeu a vosaltres mateixos.

22 Poseu en pràctica la Paraula i no us limiteu a escoltar-la,* que us enganyaríeu a vosaltres mateixos.

22 Poseu en pràctica la Paraula i no us limiteu a escoltar-la,* que us enganyaríeu a vosaltres mateixos. 23 Perquè el qui escolta la Paraula i no la posa en pràctica s’assembla a un home que contempla la seva pròpia cara en un mirall: 24 es mira, se’n va i a l’instant s’oblida de la cara que feia.

21 Per tant, abandoneu tot comportament indecorós i tota mena de mal,* i acolliu amb dolcesa la Paraula plantada en vosaltres, que té el poder de salvar-vos.

Les dues cases

24 »Per això, tothom qui escolta aquestes meves paraules i les compleix, s’assembla a un home assenyat que va construir la seva casa sobre roca.

4 Però ell li va respondre:

– L’Escriptura diu: L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu.*

4 Però ell li va respondre:

– L’Escriptura diu: L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu.*

28 Però ell va respondre:

– Més aviat sortosos els qui escolten la paraula de Déu i la guarden!*

4 Però Jesús li va respondre:

– L’Escriptura diu: L’home no viu només de pa.*

36 Tots quedaren molt sorpresos i comentaven entre ells:

– Què són aquestes paraules? Dóna ordres amb autoritat i amb poder als esperits malignes i els fa sortir!*

35 El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.**

31 El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.*

8 L’herba s’asseca i la flor es marceix,

però la paraula del nostre Déu

dura per sempre.»*

4 Perquè la paraula del Senyor és certa,

es manté fidel en tot el que fa.

4 Perquè la paraula del Senyor és certa,

es manté fidel en tot el que fa.

5 Les promeses de Déu són de bona llei.

Ell és escut dels qui s’hi emparen.*

6 perquè només el Senyor dóna saviesa,*

d’ell brollen seny i enteniment.

6 perquè només el Senyor dóna saviesa,*

d’ell brollen seny i enteniment.

Jesús i Abraham

31 Jesús digué als jueus que havien cregut en ell:

– Si us manteniu ferms en la meva paraula, realment sou deixebles meus;

Jesús i Abraham

31 Jesús digué als jueus que havien cregut en ell:

– Si us manteniu ferms en la meva paraula, realment sou deixebles meus; 32 coneixereu la veritat,* i la veritat us farà lliures.*

51 En veritat, en veritat us ho dic: els qui guarden la meva paraula no veuran mai la mort.*

24 »En veritat, en veritat us dic que els qui escolten la meva paraula i creuen en el qui m’ha enviat, tenen vida eterna; i en el judici no seran condemnats, perquè ja han passat de la mort a la vida.*

23 Jesús li respon:

– Qui m’estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l’estimarà i vindrem a fer estada en ell.*

3 Vosaltres ja sou nets* gràcies a la paraula que us he comunicat.

17 Consagra’ls en la veritat,* que és la teva paraula.*

22 Per això, quan va ressuscitar d’entre els morts, els seus deixebles recordaren que havia dit això, i van creure en l’Escriptura i en aquesta paraula de Jesús.*

41 Per la paraula d’ell mateix encara molts més van creure,

38 Perquè diu l’Escriptura: Del seu interior brollaran rius d’aigua viva.*

8 Tingues sempre als llavis aquest llibre de la Llei:* repassa-la de nit i de dia, per complir tot el que hi ha escrit. Així duràs a bon terme tot el que emprenguis; tot et sortirà bé.*

16 Quan m’arribava la teva paraula,

jo la devorava:*

ella ha estat el goig

i l’alegria del meu cor.*

Jo porto el teu nom,

Senyor, Déu de l’univers.

9 Si amb els llavis confesses que Jesús és el Senyor i creus en el teu cor que Déu l’ha ressuscitat d’entre els morts, seràs salvat. 10 Qui creu de cor, rep la justícia; qui confessa amb els llavis, obté la salvació.

4 Quan m’arriba un dia terrible,

jo poso en tu la confiança.

30 Fiant-me de tu, escometo els adversaris,

fiant-me del meu Déu, assalto la muralla.

35 M’ensinistra les mans a combatre,

i els braços, a tensar la ballesta.*

36 Em salves amb el teu escut,*

em sosté la teva dreta,

em fa gran el teu favor.

12 Veniu, fills meus, escolteu-me;

us ensenyaré* de venerar el Senyor.

Mem

13 Qui és l’home que estima la vida,

que vol viure temps i fruir de benestar?

Nun

3 T’ha afligit fent-te passar fam, però després t’ha alimentat amb el mannà,* que ni tu ni els teus pares no coneixíeu. Volia que reconeguessis que l’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca del Senyor.*

2 com infants tot just nats, deliu-vos per la llet pura de la Paraula,* que us farà créixer i us durà a la salvació.

Els sentiments de Jesucrist

1 Així, doncs, per tot el que trobeu en Crist d’encoratjament, de consol en l’amor, de comunió en l’Esperit,* d’afecte entranyable i compassiu,*2 us demano que feu complet el meu goig: tingueu els mateixos sentiments i el mateix amor els uns pels altres, unànimes i units de cor.*3 No feu res per rivalitat ni per arrogància; amb tota humilitat, considereu els altres superiors a vosaltres mateixos.*4 Que no miri cadascú per ell, sinó que procuri sobretot pels altres.*

5 Tingueu els mateixos sentiments que tingué Jesucrist:*

6 Ell, que era de condició divina,*

no es volgué guardar gelosament

la seva igualtat amb Déu,*

7 sinó que es va fer no res:*

prengué la condició de servent*

i es féu semblant als homes.*

Essent humà el seu aspecte,

8 s’abaixà

i es féu obedient fins a la mort,*

i una mort de creu.

9 Per això Déu l’ha exaltat*

i li ha concedit aquell nom*

que està per damunt de tot altre nom,

10 perquè en el nom de Jesús

tothom s’agenolli*

al cel, a la terra i sota la terra,*

11 i tots els llavis reconeguin

que Jesucrist és Senyor,*

a glòria de Déu Pare.

Resplendir enmig del món

12 Estimats meus, sempre us heu mostrat obedients, no solament quan em trobava entre vosaltres, sinó molt més ara que sóc lluny. Treballeu amb temor i reverència per obtenir la vostra salvació: 13 és Déu qui, per la seva benvolença actua en vosaltres impulsant la vostra voluntat i les vostres accions.*14 Feu-ho tot sense murmuracions ni disputes,*15 i sereu irreprensibles i irreprotxables, fills de Déu sense cap defecte* enmig d’una gent esgarriada i rebel,* entre els quals resplendiu com estrelles en el món,*16 perquè manteniu amb fermesa la paraula de la vida. Així, el dia que vindrà el Crist* podré gloriar-me de no haver corregut o treballat en va.*17 I si la meva sang ha de ser vessada com a libació* en el sacrifici que ofereix la vostra fe,* me n’alegro i me’n felicito amb tots vosaltres. 18 Alegreu-vos-en també vosaltres i feliciteu-vos-en amb mi!*

Missió de Timoteu i Epafrodit

19 Espero que, gràcies a Jesús, el Senyor, aviat podré enviar-vos Timoteu.* També jo quedaré més reconfortat quan ell em porti notícies vostres. 20 No tinc ningú més tan compenetrat amb mi i que es preocupi tan sincerament de les vostres coses: 21 els altres busquen els seus propis interessos i no els de Jesucrist.*22 De Timoteu, en canvi, coneixeu les proves que ha passat: com un fill prop del seu pare, es va posar al meu costat al servei de l’evangeli.*23 Confio, doncs, que us el podré enviar tan bon punt vegi clara la meva situació. 24 Fins i tot estic convençut que, gràcies al Senyor, jo mateix us vindré a veure aviat.

25 Amb tot, m’ha semblat que havia d’enviar-vos Epafrodit, germà, col·laborador i company meu en el combat, i també enviat vostre i servidor meu en allò que necessito.*26 Epafrodit tenia moltes ganes de veure-us a tots i passava ànsia, perquè vosaltres estàveu assabentats que havia caigut malalt. 27 És cert que la malaltia el va dur a les portes de la mort, però Déu es compadí d’ell, i no solament d’ell, sinó també de mi, que hauria tingut pena sobre pena. 28 M’he afanyat, doncs, a enviar-vos-el, perquè vosaltres tingueu l’alegria de tornar-lo a veure i la meva tristesa disminueixi. 29 Acolliu-lo, doncs, en el Senyor amb gran alegria i tingueu en gran consideració persones com ell.*30 Per la causa de Crist ha estat en perill de mort, exposant la vida per suplir-vos a vosaltres en el servei que us havíeu compromès a prestar-me.

18 N’hi ha que fereixen quan parlen;*

les paraules del savi amoroseixen.

25 Una pena al cor deprimeix,

una bona paraula porta alegria.*

11 Els llavis del just són font de vida,

els del malvat encobreixen violència.

1 Una resposta suau calma la ira,

la paraula feridora encén la indignació.

20 L’home se sacia amb els fruits del que diu,

amb el seu parlar satisfà la pròpia gana.

21 Mort i vida estan en mans de la llengua:

del que més desitgis, d’això menjaràs.*

18 En canvi, allò que surt de la boca ve del cor,* i això sí que fa impur l’home. 19 Perquè del cor de l’home surten les intencions dolentes que el porten a assassinats, adulteris, relacions il·legítimes,* robatoris, falsos testimonis, injúries.*

36 I jo us dic que, de tota paraula inútil* que diguin els homes, en donaran compte el dia del judici: 37 per allò que hauràs dit et salvaràs, i per allò que hauràs dit et condemnaràs.*

34 Cria d’escurçons!* Com podeu dir coses bones, vosaltres que sou dolents? Perquè del que sobreïx del cor, en parla la boca.*

2 ja que tots ensopeguem sovint. I si algú, parlant, no ensopega mai, vol dir que és un home perfecte,* capaç de dominar tot el seu cos.

3 Quan posem la brida a la boca dels cavalls perquè ens obeeixin, podem governar tot el seu cos. 4 Fixeu-vos també en les naus: encara que siguin grans i les empenyin vents forts, amb un petit timó el pilot les governa cap on vol. 5 Igualment la llengua, que és un membre ben petit del cos, es gloria de grans coses. Mireu com un foc de no res encén un bosc molt gran. 6 I la llengua és un foc, tot un món de malícia; és un més dels membres del cos, però fa impur tot el cos;* inflama la roda de la vida* i al final és inflamada per l’infern. 7 Els homes han domat i domen tota mena de bèsties salvatges i d’ocells, de rèptils i d’animals marins, 8 però no hi ha home capaç de domar la llengua: és un mal que no reposa, va plena de verí mortal.*

17 La fe ve, doncs, de l’escolta,* i l’escolta arriba per la predicació de la paraula de Crist. 18 Ara bé, jo pregunto: És que no l’han escoltada? I tant que sí! El seu anunci s’ha escampat a tota la terra, i les seves paraules, fins als límits del món.*