Pão

11 El Senyor digué a Moisès:

12 – He sentit les murmuracions dels israelites. Vés a dir-los: "Al vespre menjareu carn, i al matí us saciareu de pa. Així sabreu que jo sóc el Senyor, el vostre Déu."

13 Aquell mateix vespre va arribar un vol de guatlles que cobrí el campament, i al matí, al voltant del campament, hi havia una capa de rosada. 14 Quan s’esvaí la capa de rosada, damunt el desert va quedar-hi una capa granulada, fina com el gebre. 15 Els israelites, en veure-ho, es deien l’un a l’altre: «Man hu?» (que vol dir: «Què és això?»),* perquè no sabien què era. Moisès els va dir:

– Això és el pa que el Senyor us dóna per aliment.

31 Els israelites van donar a aquella substància el nom de mannà. Era blanca com la llavor de coriandre, i tenia un gust com de galetes de mel.*

23 Llavors va donar ordres als núvols

i obrí els batents del cel,*

24 i va ploure damunt d’ells l’aliment del mannà,

el do del seu blat celestial.*

25 Els homes van menjar el pa dels àngels,

les provisions abundants que els enviava.

14 fas néixer l’herba per al bestiar*

i les plantes al servei de l’home:

fas sortir el pa de la terra

15 i el vi que alegra el cor dels homes;*

amb l’oli fas brillant el seu rostre

i amb el pa sostens el seu cor.*

32 Llavors Jesús els respongué:

– En veritat, en veritat us ho dic: no és Moisès qui us ha donat el pa del cel; és el meu Pare qui us dóna l’autèntic pa del cel. 33 El pa de Déu és el que baixa del cel i dóna vida al món.

34 Ells li demanen:

– Senyor, dóna’ns sempre pa d’aquest.*

35 Jesús els diu:

– Jo sóc el pa de vida: qui ve a mi no passarà fam i qui creu en mi no tindrà mai set.*

48 Jo sóc el pa de vida. 49 Els vostres pares van menjar el mannà en el desert, però van morir. 50 Aquest, en canvi, és el pa que baixa del cel perquè el qui en mengi no mori. 51 Jo sóc el pa viu que ha baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món.*

3 T’ha afligit fent-te passar fam, però després t’ha alimentat amb el mannà,* que ni tu ni els teus pares no coneixíeu. Volia que reconeguessis que l’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca del Senyor.*

4 Però ell li va respondre:

– L’Escriptura diu: L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu.*

19 Després prengué el pa, digué l’acció de gràcies, el partí i els el donà tot dient:

– Això és el meu cos, entregat per vosaltres. Feu això, que és el meu memorial.*

26 Perquè cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquesta copa anuncieu la mort del Senyor fins que ell vingui.*

16 La copa de la benedicció que nosaltres beneïm, ¿no és comunió amb la sang de Crist? El pa que partim, ¿no és comunió amb el cos de Crist?*17 El pa és un de sol, i per això nosaltres, ni que siguem molts, formem un sol cos,* ja que tots participem d’aquest únic pa.

9 »Vosaltres, pregueu així:

Pare nostre que estàs en el cel,

santifica el teu nom,*

10 vingui el teu Regne,*

que es faci la teva voluntat*

aquí a la terra com es fa en el cel.*

11 Dóna’ns avui*

el nostre pa de cada dia;*

9 Serà beneït el qui és generós,

el qui dóna al pobre el seu pa.*

37 Però Jesús els respongué:

– Doneu-los menjar vosaltres mateixos.*

Ells li diuen:

– Per a donar-los menjar hauríem de comprar pa per valor de dos-cents denaris!*

38 Jesús els pregunta:

– Quants pans teniu? Aneu a veure-ho.

Ells ho miren i li diuen:

– Cinc pans i dos peixos.

39 Llavors Jesús els va manar que fessin seure tothom en colles a l’herba verda. 40 La gent s’assegué en grups de cent i de cinquanta.*41 Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans i en donava als seus deixebles perquè els servissin a la gent.* També va repartir els dos peixos a tothom. 42 Tots en van menjar i quedaren saciats. 43 Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n’ompliren dotze cistelles, i també van recollir les sobres dels peixos.

25 Des de jove fins avui, que ja sóc vell,

no he vist encara un just abandonat

ni que els seus fills anessin a captar.

El llevat i els pans

5 Quan els deixebles passaren a l’altra riba, van veure que s’havien oblidat de proveir-se de pans. 6 Jesús els digué:

– Estigueu alerta, guardeu-vos del llevat dels fariseus i dels saduceus.*

7 Ells pensaven: «Ho diu perquè no ens hem proveït de pans.»

8 Jesús se n’adonà i els va dir:

– Gent de poca fe!* Per què esteu pensant que no teniu pans? 9 ¿Encara no ho enteneu? ¿No recordeu el fet dels cinc pans i dels cinc mil homes, i quantes cistelles vau recollir de les sobres?*10 ¿O el fet dels set pans i dels quatre mil homes, i quantes paneres vau recollir del que havia sobrat? 11 ¿Encara no enteneu que no us he parlat de pans? Guardeu-vos del llevat dels fariseus i dels saduceus.

12 Aleshores comprengueren que no els parlava de guardar-se del llevat del pa, sinó de la doctrina dels fariseus i dels saduceus.**

Cal treballar, malgrat la incertesa del futur

1 Llança el teu pa a l’aigua, que a la llarga el retrobaràs. 2 Però sàpigues també repartir el que tens entre set i fins entre vuit,* que no saps quina calamitat pot arribar a la terra.