O papel da mulher

10 Una dona forta, qui la trobarà?

És més preciosa que les perles.

Bet

11 El seu marit confia en ella:

no enyorarà cap més tresor;

Guímel

12 en rebrà benestar i no malestar

tots els dies de la vida.*

Dàlet

13 Ella es procura llana i lli,

i les seves mans treballen amb delit.

He

14 Com les naus d’un mercader,

porta de lluny les provisions.

Vau

15 És de nit i ja es lleva;

prepara el menjar per als de casa

i la feina a les criades.

Zain

16 Es mira un camp i el compra,

amb el fruit del seu treball planta una vinya.

Het

17 Es posa amb energia a la feina,

fa anar els braços amb vigor.

Tet

18 Comprova que els negocis marxen bé:

en plena nit encara té encesa la llàntia.

Iod

19 Les seves mans agafen el fus,

buida que buida la filosa.

Caf

20 Obre la mà als pobres,

l’allarga als necessitats.

Làmed

24 Teixeix teles per a vendre,

proveeix de cenyidors els marxants.

Ain

25 Va vestida amb honor i dignitat,

es riu del dia de demà.

Pe

26 Parla amb sensatesa,

els seus llavis instrueixen dolçament.

Sade

27 Vetlla per la marxa de la casa,

no menja el pa sense guanyar-se’l.

Cof

1 La dona assenyada aferma la casa;*

l’esbojarrada, l’enderroca.

Alerta contra les insídies dels malvats

8 Fill meu, fes cas del mestratge del pare,

no rebutgis la instrucció de la mare:*

Les mullers i els seus marits

1 Igualment, vosaltres, mullers, estigueu sotmeses als vostres marits.* Així, fins i tot si alguns refusen de creure en la Paraula, seran guanyats, sense paraules, per les seves mullers, 2 quan es fixin en el vostre comportament respectuós i cast.*3 No busqueu d’adornar-vos per fora amb pentinats complicats, joies d’or i vestits rebuscats;*4 cerqueu més aviat aquella disposició amagada en el cor que és l’ornament incorruptible d’un esperit dolç i serè. Això sí que té valor als ulls de Déu. 5 Així s’adornaven en altre temps les dones santes,* que confiaven en Déu i vivien sotmeses als seus marits, 6 com Sara, que obeïa Abraham i l’anomenava senyor.* Vosaltres sou ara filles seves, en la mesura que obreu el bé i res no us espanta.

7 També vosaltres, marits, sapigueu conviure amb les vostres mullers* tenint en compte que la seva naturalesa és més delicada; tracteu-les amb respecte, perquè són hereves amb vosaltres de la gràcia de la vida.* Així res no destorbarà les vostres pregàries.

9 Igualment, desitjo que les dones* es presentin amb decència, que s’arreglin amb modèstia i discreció, no amb pentinats complicats, ni amb joies d’or o perles o vestits luxosos,

11 Si són dones, han de ser també dignes, no murmuradores, sinó sòbries i de tota confiança.*

27 Déu va crear l’home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l’home i la dona.*28 Déu els beneí* dient-los:

– Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i totes les bestioles que s’arrosseguen per terra.*

18 Llavors el Senyor-Déu es digué: «No és bo que l’home estigui sol. Li faré una ajuda que li faci costat.»

16 Després digué a la dona:

– Et faré patir les grans fatigues de l’embaràs i donaràs a llum enmig de dolors. Desitjaràs el teu home, i ell et voldrà dominar.*

11 D’altra banda, per al Senyor no hi ha dona sense home ni home sense dona; 12 perquè si bé la dona va ser treta de l’home, també és cert que l’home neix de la dona, i tot ve finalment de Déu.*

22 Dones, sotmeteu-vos als vostres marits, tal com tots ens sotmetem al Senyor,*23 perquè el marit és cap de la seva muller,* igual que el Crist és cap i salvador de l’Església, que és el seu cos.*24 Per tant, així com l’Església se sotmet al Crist, també les mullers s’han de sotmetre en tot als marits.*

3 A les dones d’edat, digues-los que es comportin com escau a persones venerables: que no siguin murmuradores ni donades a beure massa vi;* que ensenyin a fer el bé 4 i sàpiguen encaminar les més joves a estimar el marit i els fills, 5 a ser assenyades, castes, diligents en la feina de casa, bones, submises al propi marit.* Així la paraula de Déu no rebrà cap injúria de ningú.*