As 10 parábolas mais importantes de Jesus

3 Ell els va parlar llargament en paràboles. Deia:

– Un sembrador va sortir a sembrar. 4 Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se les van menjar. 5 Unes altres llavors van caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i de seguida van germinar, ja que la terra tenia poc gruix; 6 però, quan sortí el sol, recremà les plantes, i es van assecar, perquè no tenien arrels. 7 Unes altres llavors van caure enmig dels cards; els cards van créixer i les ofegaren. 8 Però una part de les llavors va caure en terra bona i donà fruit: unes llavors van donar el cent, unes altres el seixanta, unes altres el trenta per u.*

9 »Qui tingui orelles, que escolti.*

Paràbola del bon samarità

25 Llavors, un mestre de la Llei es va aixecar i, per posar a prova Jesús, li va fer aquesta pregunta:

– Mestre, què haig de fer per a posseir la vida eterna?*

26 Jesús li digué:

– Què hi ha escrit en la Llei? Què hi llegeixes?

27 Ell va respondre:

– Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces i amb tot el pensament,* i estima els altres com a tu mateix.*

28 Jesús li digué:

– Has respost bé: fes això i viuràs.*

29 Però ell, amb ganes de justificar-se,* preguntà a Jesús:

– I qui són els altres que haig d’estimar?*

30 Jesús va contestar dient:

– Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d’uns bandolers, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort.*31 Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l’altra banda. 32 Igualment un levita arribà en aquell indret; veié l’home i passà de llarg per l’altra banda.*

33 »Però un samarità* que anava de viatge va arribar prop d’ell, el veié i se’n compadí. 34 S’hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i se’n va ocupar. 35 L’endemà va treure’s dos denaris* i els va donar a l’hostaler dient-li:

»– Ocupa’t d’ell i, quan jo torni a passar, et pagaré les despeses que facis de més.

36 »Quin d’aquests tres et sembla que es va comportar com a proïsme de l’home que va caure en mans dels bandolers?

37 Ell respongué:

– El qui el va tractar amb amor.

Llavors Jesús li digué:

– Vés, i tu fes igual.**

4 – ¿Quin home* d’entre vosaltres, si té cent ovelles i en perd una, no deixa les noranta-nou al desert i va a buscar la perduda fins que la troba? 5 I quan l’ha trobada, se la posa a les espatlles ple d’alegria 6 i, arribant a casa, convida els amics i els veïns dient-los: "Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat l’ovella que havia perdut."*

7 »Jo us dic que, igualment, hi haurà més alegria en el cel per un sol pecador que es converteix* que no pas per noranta-nou justos que no necessiten convertir-se.**

Paràbola del fill pròdig

11 I digué encara:

– Un home tenia dos fills. 12 Un dia, el més jove digué al pare:

»– Pare, dóna’m la part de l’herència que em toca.

»Ell els va repartir els béns.*13 Al cap d’uns quants dies, el fill més jove va vendre’s tot el que tenia i se’n va anar amb els diners en un país llunyà.

»Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta. 14 Quan s’ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. 15 Llavors es va llogar a un propietari d’aquell país, que l’envià als seus camps a pasturar porcs.*16 Tenia ganes d’atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li’n donava. 17 Llavors recapacità i es digué: "Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo m’estic aquí morint de fam! 18 M’aixecaré i aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel* i contra tu. 19 Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta’m com un dels teus jornalers." 20 I se n’anà a trobar el seu pare.

»Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. 21 El fill li digué:

»– Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu.

22 »Però el pare digué als seus criats:

»– De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l’hi, poseu-li també un anell al dit i unes sandàlies als peus;*23 porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, 24 perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat.*

»I es posaren a celebrar-ho.

25 »Mentrestant, el fill gran era al camp.* Quan, de tornada, s’acostava a la casa, va sentir músiques i balls 26 i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò. 27 Ell li digué:

»– El teu germà ha tornat. El teu pare l’ha retrobat en bona salut i ha fet matar el vedell gras.

28 »El fill gran s’indignà i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir i el pregava. 29 Però ell li respongué:

»– Fa molts anys que et serveixo sense desobeir mai ni un de sol dels teus manaments, i tu encara no m’has donat un cabrit per a fer festa amb els meus amics. 30 En canvi, quan ha tornat aquest fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell gras.*

31 »El pare li contestà:

»– Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que és meu és teu. 32 Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat.*

Paràbola de la perla

45 »També passa amb el Regne del cel com amb un mercader que busca perles fines: 46 quan en troba una de gran valor, va a vendre tot el que té i la compra.*

Paràbola del fariseu i el publicà

9 Jesús proposà una altra paràbola a uns que es refiaven de ser justos i menyspreaven els altres:

10 – Dos homes van pujar al temple a pregar: l’un era fariseu i l’altre publicà.*

11 »El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: "Déu meu, et dono gràcies perquè no sóc com els altres homes, lladres, injustos, adúlters, ni sóc tampoc com aquest publicà. 12 Dejuno dos dies cada setmana i dono la desena part de tot el que guanyo o adquireixo."*

13 »Però el publicà, de lluny estant, no gosava ni aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit, tot dient: "Déu meu, sigues-me propici, que sóc un pecador."*

14 »Jo us dic que aquest va baixar perdonat a casa seva, i no l’altre;* perquè tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit.*

Paràbola dels talents

14 »De manera semblant, un home que havia de fer un llarg viatge va cridar els seus servents i els va confiar els seus béns. 15 A un li donà cinc talents; a l’altre, dos, i a l’altre, un* –a cada un segons la seva capacitat–, i després se’n va anar.*

»Immediatament, 16 el qui havia rebut cinc talents els va fer treballar i va guanyar-ne cinc més. 17 Igualment, el qui n’havia rebut dos en va guanyar dos més. 18 Però el qui n’havia rebut un se’n va anar a fer un clot a terra i va amagar-hi els diners del seu senyor.

19 »Al cap de molt de temps arriba el senyor d’aquells servents i es posa a passar comptes amb ells. 20 Es presentà el qui havia rebut cinc talents i en dugué cinc més, tot dient:

»– Senyor,* em vas confiar cinc talents; mira: n’he guanyat cinc més.

21 »L’amo li va dir:

»– Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t’encomanaré molt més.* Entra al goig del teu senyor.

22 »Es presentà també el qui havia rebut dos talents i digué:

»– Senyor, em vas confiar dos talents; mira: n’he guanyat dos més.

23 »L’amo li va dir:

»– Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t’encomanaré molt més. Entra al goig del teu senyor.

24 »Es presentà encara el qui havia rebut un talent i digué:

»– Senyor, sabia que ets un home dur, que segues on no has sembrat i reculls on no has escampat. 25 Vaig tenir por i vaig amagar a terra el teu talent. Aquí tens el que és teu.*

26 »Però el senyor li va respondre:

»– Servent dolent i gandul! Sabies que sego on no he sembrat i recullo on no he escampat. 27 Per això calia que posessis els meus diners al banc, i ara que he tornat hauria recobrat el que és meu amb els interessos.*28 Preneu-li el talent i doneu-lo al qui en té deu. 29 Perquè a tot aquell qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda.*30 I a aquest servent inútil llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.*

Paràbola del ric i Llàtzer

19 »Hi havia un home ric que portava vestits de porpra i de lli i celebrava cada dia festes esplèndides. 20 Un pobre que es deia Llàtzer s’estava ajagut vora el seu portal amb tot el cos nafrat, 21 desitjant de satisfer la fam amb les engrunes que queien de la taula del ric; fins i tot venien els gossos a llepar-li les nafres.

22 »El pobre va morir, i els àngels el portaren al si d’Abraham.* El ric també morí i el van sepultar.

23 »Arribat al reialme de la mort, enmig de turments, alçà els ulls i veié de lluny Abraham, amb Llàtzer al seu costat. 24 Llavors va exclamar:

»– Abraham, pare meu,* tingues pietat de mi i envia Llàtzer que mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, perquè sofreixo terriblement enmig d’aquestes flames.

25 »Abraham li respongué:

»– Fill, recorda’t que en vida et van tocar béns de tota mena, mentre que Llàtzer només va rebre mals. Ara, doncs, ell troba aquí consol i tu, en canvi, sofriments. 26 A més, entre nosaltres i vosaltres hi ha oberta una fossa tan immensa, que ningú, per més que vulgui, no pot travessar d’aquí on som cap a vosaltres, ni d’on sou vosaltres cap aquí.

27 »El ric va insistir:

»– Llavors, pare, t’ho prego: envia’l a casa del meu pare, 28 on tinc encara cinc germans. Que Llàtzer els adverteixi, perquè no acabin també ells en aquest lloc de turments.

29 »Abraham li respongué:

»– Ja tenen Moisès i els Profetes:* que els escoltin.

30 »El ric insistí encara:

»– No, pare meu Abraham, no els escoltaran. Però si un mort va a trobar-los, sí que es convertiran.*

31 »Abraham li digué:

»– Si no escolten Moisès i els Profetes, tampoc no els convencerà cap mort que ressusciti.*

Paràbola del blat i el jull

24 Després els proposà aquesta altra paràbola:

– Amb el Regne del cel passa com amb un home que va sembrar bona llavor en el seu camp; 25 però, mentre tothom dormia, vingué el seu enemic, va sembrar jull* enmig del blat i se’n va anar. 26 Quan els brins van créixer i es va formar l’espiga, aparegué també el jull. 27 Els mossos anaren a trobar l’amo i li digueren:

»– Senyor, ¿no vas sembrar bona llavor en el teu camp? D’on ha sortit, doncs, el jull?

28 »Ell els respongué:

»– Això ho ha fet un enemic.

»Els mossos li diuen:

»– ¿Vols que anem a arrencar el jull?

29 »Ell els respon:

»– No ho feu pas, no fos cas que, arrencant el jull, arrenquéssiu també el blat. 30 Deixeu que creixin junts fins al temps de la sega, i llavors diré als segadors: "Arrenqueu primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo; el blat, en canvi, arreplegueu-lo i entreu-lo al meu graner."*

Paràbola de les deu verges

1 »Amb el Regne del cel passarà com amb deu noies* que van prendre les seves torxes per sortir a rebre l’espòs.*2 N’hi havia cinc que eren insensates i cinc que eren assenyades. 3 Les insensates van prendre les seves torxes, però no es van endur oli. 4 En canvi, les assenyades es van endur ampolles amb oli juntament amb les torxes.

5 »Com que l’espòs tardava, els vingué son a totes i es van adormir. 6 A mitjanit es va sentir un clam:

»– L’espòs és aquí. Sortiu a rebre’l!

7 »Llavors totes aquelles noies es van despertar i començaren a preparar les seves torxes.*8 Les noies insensates van dir a les assenyades:

»– Doneu-nos oli del vostre, que les nostres torxes s’apaguen.*

9 »Les assenyades respongueren:

»– Potser no n’hi hauria prou per a nosaltres i per a vosaltres; val més que aneu als qui en venen i us en compreu.*

10 »Mentre anaven a comprar-ne, va arribar l’espòs, i les qui estaven a punt entraren amb ell a les noces. I la porta quedà tancada.

11 »Finalment arribaren també les altres noies i deien:

»– Senyor, Senyor,* obre’ns!

12 »Però ell va respondre:

»– En veritat us dic que no us conec.*

13 »Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l’hora.*