Perdão e misericórdia

9 Però si reconeixem els nostres pecats, ell, que és fidel i just,* ens perdonarà els pecats i ens purificarà de tot mal.*

9 Però si reconeixem els nostres pecats, ell, que és fidel i just,* ens perdonarà els pecats i ens purificarà de tot mal.*

25 Doncs bé, sóc jo, sóc jo

qui t’esborra les faltes.

Ho vull així:

no em recordaré dels teus pecats.*

25 Doncs bé, sóc jo, sóc jo

qui t’esborra les faltes.

Ho vull així:

no em recordaré dels teus pecats.*

12 llança les nostres culpes lluny de nosaltres*

com l’orient és lluny de l’occident.*

5 Tu, Senyor, ets indulgent i bo,

ric en l’amor per a tothom qui t’invoca.

5 Tu, Senyor, ets indulgent i bo,

ric en l’amor per a tothom qui t’invoca.

5 Tu, Senyor, ets indulgent i bo,

ric en l’amor per a tothom qui t’invoca.

12 Perdonaré les seves culpes, no em recordaré més dels seus pecats.*

Paràbola del servent sense compassió

21 Aleshores Pere preguntà a Jesús:

– Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades?

22 Jesús li respon:

– No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.*

Paràbola del servent sense compassió

21 Aleshores Pere preguntà a Jesús:

– Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades?

22 Jesús li respon:

– No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.*

Paràbola del servent sense compassió

21 Aleshores Pere preguntà a Jesús:

– Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades?

22 Jesús li respon:

– No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.*

35 »Igualment us tractarà el meu Pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà.*

14 »Perquè, si perdoneu als altres les seves faltes, el vostre Pare celestial també us perdonarà a vosaltres; 15 però si no els les perdoneu, el vostre Pare no us perdonarà les vostres.*

14 »Perquè, si perdoneu als altres les seves faltes, el vostre Pare celestial també us perdonarà a vosaltres; 15 però si no els les perdoneu, el vostre Pare no us perdonarà les vostres.*

14 »Perquè, si perdoneu als altres les seves faltes, el vostre Pare celestial també us perdonarà a vosaltres;

12 perdona les nostres ofenses,

així com nosaltres

perdonem els qui ens ofenen;*

7 »Feliços els compassius, perquè seran compadits.*

13 suporteu-vos els uns als altres, i si algú tingués res contra un altre, perdoneu-vos-ho. El Senyor us ha perdonat: perdoneu també vosaltres.*

13 suporteu-vos els uns als altres, i si algú tingués res contra un altre, perdoneu-vos-ho. El Senyor us ha perdonat: perdoneu també vosaltres.*

13 suporteu-vos els uns als altres, i si algú tingués res contra un altre, perdoneu-vos-ho. El Senyor us ha perdonat: perdoneu també vosaltres.*

32 Sigueu bondadosos i afectuosos els uns amb els altres, i perdoneu-vos tal com Déu us ha perdonat en Crist.*

32 Sigueu bondadosos i afectuosos els uns amb els altres, i perdoneu-vos tal com Déu us ha perdonat en Crist.*

32 Sigueu bondadosos i afectuosos els uns amb els altres, i perdoneu-vos tal com Déu us ha perdonat en Crist.*

7 – En ell, per la seva sang,

hem obtingut la redempció,

el perdó dels nostres pecats.

La riquesa de la gràcia de Déu*

7 – En ell, per la seva sang,

hem obtingut la redempció,

el perdó dels nostres pecats.

La riquesa de la gràcia de Déu*

13 Ell ens alliberà del po-der de les tenebres* i ens traspassà al Regne del seu Fill estimat,*14 en qui tenim la redempció, el perdó dels nostres pecats.*

13 Esquinceu-vos el cor,

i no els vestits.

Convertiu-vos al Senyor,

el vostre Déu,

que és compassiu i benigne,

lent per al càstig i ric en l’amor,

i que es desdiu de fer el mal.*

18 Quin déu es pot comparar amb tu,*

tu que perdones les culpes

i passes per alt les infidelitats

de la resta del teu poble,

de la teva heretat?

No mantens per sempre l’enuig:

tu et complaus a estimar.

31 Amb tot, per la teva gran

misericòrdia,

no els vas aniquilar

ni vas abandonar-los,

perquè ets un Déu

benigne i compassiu.*

25 Així el Senyor recompensa la meva innocència,

em premia perquè, als seus ulls, les meves mans són pures.

14 si llavors el poble que porta el meu nom s’humilia, prega, busca la meva presència i abandona la seva mala conducta, jo l’escoltaré des del cel, perdonaré els seus pecats i restabliré el seu país.

Celebració de la Pasqua

1 El rei Ezequies va enviar missatgers per tot Israel i tot Judà, i fins va escriure a les tribus d’Efraïm i de Manassès, perquè vinguessin al temple de Jerusalem a celebrar la Pasqua del Senyor, Déu d’Israel.*2 El rei es va aconsellar amb els prohoms i amb tota l’assemblea de Jerusalem, i sorgí la proposta de celebrar la Pasqua el mes segon, 3 ja que no l’havien poguda celebrar a temps: els sacerdots encara no s’havien purificat en nombre suficient i el poble encara no s’havia reunit a Jerusalem. 4 Al rei i a tota l’assemblea els va semblar bé aquella proposta.*5 Llavors acordaren de proclamar per tot Israel, des de Beerxeba fins a Dan,* que vinguessin a Jerusalem a celebrar la Pasqua del Senyor, Déu d’Israel, perquè feia molt temps que no s’havia celebrat* tal com és prescrit.

6 Els missatgers recorregueren tot Israel i Judà amb les cartes del rei i dels seus prohoms, i per ordre del rei pregonaven: «Israelites, torneu al Senyor, el Déu d’Abraham, d’Isaac i d’Israel,* i ell tornarà a vosaltres, la resta que us heu escapat de les mans dels reis d’Assíria.*7 No sigueu com els vostres pares i com els vostres germans: eren infidels al Senyor, Déu dels seus pares, i ell els va deixar el país devastat, com vosaltres mateixos podeu veure. 8 Ara, doncs, no aneu més a la vostra, com ells hi van anar. Reconcilieu-vos amb el Senyor,* veniu al santuari que ell ha consagrat per sempre. Serviu el Senyor, el vostre Déu, perquè decanti de vosaltres la seva indignació. 9 Si torneu al Senyor, els qui s’han endut captius els vostres germans i els vostres fills es compadiran d’ells i els deixaran tornar en aquest país,* perquè el Senyor, el vostre Déu, és compassiu i benigne,* i no us girarà la cara, si us convertiu a ell.»

10 Els missatgers van recórrer els territoris d’Efraïm i de Manassès, de ciutat en ciutat, fins a Zabuló, però la gent es reia d’ells i els escarnia. 11 Amb tot, alguns homes de les tribus d’Aser, de Manassès i de Zabuló es van humiliar i anaren a Jerusalem. 12 El poder de Déu també es va fer sentir als de Judà, i va infondre en els seus cors la voluntat unànime de complir el que el rei i els seus prohoms havien manat, d’acord amb la paraula del Senyor.

13 Així, el mes segon es va reunir a Jerusalem una gran gentada per celebrar la festa dels Àzims; era una assemblea nombrosíssima. 14 Van anar a treure els altars on s’oferien sacrificis i també tots els altars on es cremava encens que hi havia a Jerusalem, i els llançaren al torrent de Cedró. 15 El dia catorze del mes segon van immolar les víctimes pasquals. Els sacerdots i els levites, avergonyits, s’havien purificat ritualment per oferir holocaustos en el temple del Senyor.*

16 Després anaren a ocupar els llocs que tenien prescrits, d’acord amb la llei de Moisès, home de Déu: els sacerdots feien l’aspersió amb la sang que els levites els presentaven. 17 Com que molts de l’assemblea no s’havien purificat, els levites es van encarregar d’immolar les víctimes pasquals de tots els qui no estaven ritualment purs, a fi de consagrar-les al Senyor.*

18 De fet, eren molts, principalment dels d’Efraïm, de Manassès, d’Issacar i de Zabuló, els qui, contra el que està prescrit, van menjar la víctima pasqual sense haver-se purificat. Però Ezequies va intercedir per ells, dient:

– Que el Senyor, que és bondadós, ho perdoni! 19 El seu cor estava disposat a cercar Déu, el Senyor, el Déu dels seus pares, encara que no s’haguessin purificat tal com demana el contacte amb les coses santes.

20 El Senyor va escoltar Ezequies i no tingué en compte aquella falta del seu poble.*21 Els israelites que es trobaven a Jerusalem van celebrar la festa dels Àzims durant set dies amb gran goig. Els levites i els sacerdots lloaven el Senyor cada dia amb tota la força dels seus instruments, que sonaven en honor del Senyor. 22 Ezequies va felicitar afectuosament tots els levites, perquè havien demostrat que sabien com convé donar culte al Senyor. Els levites passaren els set dies de festa participant* en els sacrificis de comunió i lloant el Senyor, Déu dels seus pares.

23 Després, tota l’assemblea, reunida en consell, va decidir d’allargar la festa set dies més, i així ho van fer amb gran goig.*24 Ezequies, rei de Judà, havia proporcionat a tot el poble mil vedells i set mil caps de bestiar menut, i els prohoms havien aportat mil vedells i deu mil caps de bestiar menut. A més, un gran nombre de sacerdots estaven purificats ritualment. 25 Tota la comunitat estava contenta, tant la gent de Judà com els sacerdots i els levites; estaven contents tots els qui havien vingut d’Israel i els immigrants originaris d’Israel i que ara vivien a Judà.*26 El goig era tan gran a Jerusalem que, des del temps de Salomó, fill de David, rei d’Israel, no s’havia vist a Jerusalem res de semblant.*

27 Després els sacerdots levites van beneir el poble.* El Senyor els escoltà, i la seva oració va arribar fins al cel, fins al lloc sant on resideix.

38 Pere els va respondre:

– Convertiu-vos,* i que cada un de vosaltres es faci batejar en el nom* de Jesucrist per obtenir el perdó dels pecats, i així rebreu el do de l’Esperit Sant.*

19 Ara, doncs, penediu-vos i convertiu-vos,* perquè siguin esborrats els vostres pecats.

38,39 Sapigueu, doncs, germans, que gràcies a ell ara us és anunciat el perdó dels pecats,* i que tothom qui creu en ell és alliberat de tot allò de què la Llei de Moisès no us ha pogut alliberar.*

30 Així, doncs, ara Déu passa per alt els temps viscuts en la ignorància* i fa saber als homes que tots i a tot arreu s’han de convertir.*

5 Però ara reconec el meu pecat,*

no t’encobreixo més la meva culpa.

He dit: «Confessaré la meva falta al Senyor.»

I tu m’has perdonat la culpa comesa.*Pausa

13 Qui amaga les seves faltes no prosperarà;

obtindrà misericòrdia qui les reconeix i s’esmena.*

7 Que l’injust abandoni el mal camí,

i el malèfic, les seves intencions!

Que tornin al Senyor,

que és compassiu,

al nostre Déu,

tan generós a perdonar.*

7 Que l’injust abandoni el mal camí,

i el malèfic, les seves intencions!

Que tornin al Senyor,

que és compassiu,

al nostre Déu,

tan generós a perdonar.*

3 Estigueu alerta!

»Si el teu germà et fa una ofensa, reprèn-lo, i si se’n penedeix, perdona’l.*4 I si t’ofèn set vegades al dia i set vegades torna per dir-te: "Me’n penedeixo", tu l’has de perdonar.*

No judicar els altres

37 »No judiqueu, i no sereu judicats; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats.

No judicar els altres

37 »No judiqueu, i no sereu judicats; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats.

No judicar els altres

37 »No judiqueu, i no sereu judicats; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats.

34 Jesús deia:

– Pare, perdona’ls, que no saben el que fan.*

Després es repartiren els seus vestits i se’ls jugaren als daus.*

25 I quan pregueu, si teniu res contra algú, perdoneu-ho, i així també el vostre Pare del cel us perdonarà les vostres faltes.* (

25 I quan pregueu, si teniu res contra algú, perdoneu-ho, i així també el vostre Pare del cel us perdonarà les vostres faltes.* (

25 I quan pregueu, si teniu res contra algú, perdoneu-ho, i així també el vostre Pare del cel us perdonarà les vostres faltes.* (26 ) *

18 No siguis venjatiu ni guardis rancúnia contra ningú del teu poble. Estima els altres com a tu mateix.* Jo sóc el Senyor.

3 No perdis l’amor ni la fidelitat:

lliga-te-les al coll,

grava-te-les al cor,*

4 i aconseguiràs favor i estima

tant de Déu com dels homes.*

9 Qui vol amistat oblida les ofenses,

perd l’amic el qui les retreu.

15 Vetlleu perquè ningú de vosaltres no quedi privat de la gràcia de Déu:* que no broti cap arrel amargant* que porti malestar, i la majoria en resulti infectada.*

Perdó d’una ofensa greu

5 Aquell qui m’ha donat el disgust, no me l’ha donat a mi sol, sinó, en certa manera, sense voler exagerar, a tots vosaltres.*6 Ara ja en té prou amb la reprensió de la comunitat; 7 el que heu de fer és perdonar-lo* i consolar-lo, no fos cas que una tristesa excessiva el consumís. 8 Per això us demano que li demostreu el vostre amor,

2 Ell és la víctima que expia els nostres pecats, i no tan sols els nostres, sinó els del món sencer.*

11 Ella va respondre:

– Ningú, Senyor.

Jesús digué:

– Jo tampoc no et condemno. Vés-te’n, i d’ara endavant no pequis més.*

14 Si entre vosaltres hi ha algú que està malalt, que faci cridar els qui presideixen la comunitat* perquè l’ungeixin amb oli en nom del Senyor i preguin per ell.*15 Aquesta pregària, feta amb fe, salvarà el malalt: el Senyor el posarà bo i li perdonarà els pecats que hagi pogut cometre.*

La idolatria com a prostitució

1 «Si un home repudia

la seva dona

i ella se’n va i es casa amb un altre,

no pot tornar al primer marit:

és com una terra* profanada.*

I tu, que has jagut amb tants amants,

podràs tornar a mi?*

Ho dic jo, el Senyor.

2 Aixeca els ulls als turons i mira:

On no t’has deixat posseir?

T’asseies a la vora dels camins

com un beduí del desert.*

Has profanat el país

amb les teves prostitucions i maldats;

3 per això han fallat els ruixats

i no hi ha hagut pluges de tardor.*

Gastes aires de prostituta

i ets incapaç d’avergonyir-te’n.

4 I després véns a dir-me:

"Pare meu,

amor de la meva jovenesa,*

5 renyiràs per sempre amb mi?

Sempre més em guardaràs rancor?"

Vas dient tot això

mentre fas tant de mal com pots.»

Les dues germanes infidels*

6 En temps del rei Josies, el Senyor em digué:

– ¿Has vist què m’ha fet Israel, la deslleial? Ha pujat a totes les muntanyes elevades, s’ha prostituït sota qualsevol arbre frondós. 7 Jo pensava: Després de fer tot això tornarà cap a mi. Però no ha tornat. Judà, la seva germana infidel, veié 8 que jo havia repudiat la deslleial Israel amb un document de divorci pels adulteris que havia comès.* Tanmateix, he vist* que Judà, la seva germana infidel, no ha tingut por i s’ha prostituït igualment: 9 amb tota lleugeresa ha profanat el país i ha comès adulteri adorant pedres i troncs.*10 I encara, quan Judà, la germana infidel, ha tornat a mi, no ho ha fet de cor, sinó fingidament.* Ho dic jo, el Senyor.

Israel, cridat a la conversió

11 El Senyor em digué:

– Israel, la deslleial, és bona al costat de Judà, la infidel.*12 Vés, doncs, i pronuncia aquestes paraules mirant al nord:

»"Torna, Israel, la deslleial!

T’ho dic jo, el Senyor.

No continuaré enutjat,

perquè sóc bondadós.

T’ho dic jo, el Senyor.

No guardo rancor per sempre.*

13 Reconeix, però, la teva culpa:

has estat infidel al Senyor,

el teu Déu,

i t’has encaminat cap als estrangers,

prostituint-te*

sota qualsevol arbre frondós.

No heu escoltat la meva paraula.

Us ho dic jo, el Senyor.

14 »Torneu, fills deslleials,* que encara sou meus! Ho dic jo, el Senyor. Us prendré, un de cada ciutat o dos de cada clan, per dur-vos a Sió.*15 Allà us donaré pastors com desitja el meu cor, que us pasturin amb coneixement i amb seny. 16 Us multiplicareu i sereu fecunds al país. Aquells dies ja no es parlarà més de l’arca de l’aliança del Senyor:* ni hi pensaran ni en faran memòria, ni la trobaran a faltar ni la refaran mai més. Us ho dic jo, el Senyor. 17 Llavors Jerusalem serà anomenada ‘Tron del Senyor’;* totes les nacions s’hi aplegaran en el nom del Senyor i no es deixaran guiar pel seu cor obstinat i pervers.*18 Llavors es reconciliaran la gent de Judà i la gent d’Israel,* i tornaran plegats del país del nord a la terra que vaig donar en possessió als seus pares.*

19 »Jo em deia:

Com m’agradaria

de comptar-te entre els fills

i donar-te un país deliciós,

l’heretat més esplèndida del món!*

Jo pensava que m’anomenaries pare*

i no t’apartaries de mi.*

20 Però vosaltres, gent d’Israel,

m’heu estat infidels,

com una dona és infidel al seu marit.

Us ho dic jo, el Senyor.

21 Se sent un clam pels turons:

és el plor suplicant de la gent d’Israel,

que havia pres un mal camí;

s’havia oblidat del Senyor,

el seu Déu.

22 Torneu, fills deslleials,*

i jo guariré la vostra apostasia."*

Retorn d’Israel al Senyor

Aquí ens tens, venim a tu,

perquè tu ets el Senyor, el nostre Déu.

23 Dels turons en ve tan sols l’engany;

de les muntanyes,

res més que aldarull;

tan sols en el Senyor, el nostre Déu,

Israel troba la salvació.*

24 Des de la nostra infantesa,

els ídols vergonyosos s’han menjat

els guanys dels nostres pares:

els seus ramats d’ovelles i vedells,

els seus fills i les seves filles.

25 Tinguem per jaç la vergonya,

i la ignomínia per cobertor:

perquè, des de la jovenesa

fins al dia d’avui,

nosaltres i els nostres pares

hem pecat contra el Senyor,

el nostre Déu,

i hem desobeït la seva paraula.*

8 Per damunt de tot, tingueu un amor intens entre vosaltres, perquè l’amor cobreix una multitud de pecats.*